PA AMB TOMÀQUET 2018

Espectacular jornada a Santa Coloma de Farners amb un temps i un recorregut per sucar-hi pa. L'amenaça de pluja es va acabar complint i va convertir els quilòmetres finals en una ruta on tot allò que semblava impossible, acabava essent real.

Arrencàvem amb el tret a l'aire d'un trabucaire que espantava algun corredor del meu costat. Poc abans havia pogut saludar en Marc, en Dani i en Josep. També hi havia la Núria Picas. Entrenant veia l'Aleix i en Jordi. Ells rai. Havia arribat tant just a Santa Coloma que va caler un esprint per arribar a temps a la sortida. Una bona esbufegada.

Gatejant per la part inicial del Turó del Vent. foto: David Rueda.

Comença la festa. Un quilòmetre pla pel parc de Sant Salvador i en poca estona ja li fotem amunt direcció al Turó del Vent. Mamma mia, quina pujada. Pedrogosa i amb fang acumulat dels quilòmetres anteriors. Algunes cordes per ajudar a pujar i, fins i tot, una escala i un membre de l'organització per assegurar que no anirà ningú per avall. 

Un cartell que,  tenint en compte l'espectacular boira, sembla una broma: "Aixequeu el cap i gaudiu de la vista". Doncs no, tot el que es veu és un mar blanc. Les esquetlles d'alguns animadors al cim del Turó que no acaben de sonar mai, bàsicament perquè un no arriba mai a dalt. Una castanya al genoll per avançar a quatre grapes i a seguir. 

Arribant al cim del Turó del Vent. Foto: Jordi Carruana.

Passem pel castell de Farners i comença una baixada frenètica. Em sento còmode. Anem saltant bassals i algun rierol. Menys mal que no he de posar el peu a dins penso. Il·lús. Poc després anem creuant i creuant rieres convertides en rius ample i profunds. Acabem posant les dues cames a dins de l'aigua almenys cinc o sis vegades. Fins mig bessó. Més o menys. Al principi busques com passar sense mullar-te, però quan ja hi has passat dos cops, ja tant li fa. Vambes molles, mitjons xops i a seguir corrent i enfangant-se de nou.

La baixada té trams de l'any passat, com un corriol que acaba amb un muntatge de fustes que es recargolen i es converteixen en un pont que has de passar per sota. M'encanta aquest tram. És molt corrible i ideal per mantenir un ritme constant. Vinga passar per la riera. 

Toca la segona gran pujada de la jornada. Fins a Argimon. És llarga. Va fent. El terreny però, és millor que al Turó del Vent. Solem córrer junts un quants. Unadesena. Ara uns a davant, ara a darrera. I anem comentant la jugada. No arribem mai a dalt ni als avituallaments. Un cop a dalt, toca tornar a baixar i encara la darrera gran ascensió, el turó de les Gatoses. També el vam fer l'any passat. Enguany estic convençut que pujaré millor. Tinc les cames quasi intactes i el cap al màxim de motivació. Passem de llarg unes cintes però veiem l'error ràpidament. És culpa nostra per badar un moment.

Just abans de començar a pujar a Gatoses. foto: Ivan Gómez.

Comença la pujada. M'escapo de tots. A terra van impactant gotes. Uf. Comença a ploure. Cada cop més. Miro el rellotge. Som al km 15. Queda molt. No alfuixo i tot pujant vaig dient-me a mi mateix que quan abans arribi a la meta menys em mullaré. Cada cop la pluja cau més fort. Molt. Fa vent i baixa la temperatura. Arribo a dalt, després d'una pujada on m'he sentit molt còmode. La pluja cau sense parar. Tinc les ulleres ben molles, plenes de gotes, i entelades. La baixada se'm fa perillosa. Tot el que havia guanyat pujant ho perdo baixant, quan precisament no hauria de ser així. M'avancen tots els que havia deixat enrera. No veig on poso els peus i això és perillós. Basses, pedres relliscoses, fang, arrels i fulles.... Al darrer quilòmetre torno a apretar, plou un xic menys i és pla. Arribada. 

El ruixat ha obligat l'organització a prendre mesures a l'arribada, on hi feia molt de vent. M'he quedat sense foto. Estic content, he arribat xop però molt sencer. Una bona càrrega d'energia i moral. Saludo l'Esther. Felicitats pel podi. I, l'Ana, la tetapeta (el seu nom a Instagram).  També l'Ivan, que me l'he trobat durant el recorregut i m'ha tirat agluan foto. Merci!

La cua perquè em donin l'entrepà es fa llarga. Tinc fred i tremolo. Quasi que marxo sense perquè tinc poc de posar-me malalt. Però al final recullo el menjar i la bossa del corredor. I marxo cap al cotxe pensant que, amb calor hauria anat pitjor. 

Aquest dia tenia el dubte sobre si anar a Santa Coloma o a la Cursa de les Gavarres d'Astrid21. En qualsevol de les dues m'hauria divertit, però estic satisfet d'haver escollit la capital de la Selva.