dimecres, 23 de maig del 2018

MARXA DE FORNELLS 2018

Al cim de la Canal Mala.
Pràcticament a darrera hora vaig decidir incriure'm a la marxa popular de Fornells. Tota la setmana havia tingut un torn de feina que em permetia tenir lliure els matins i havia aprofitat per anar als Pirineus. Un dia, tot sol des de Setcases al Puig Pastuira (2.354m) i a la Canal Mala (2.419m) (13km i 1200+). El Puig Pastuira és un drama. Hi ha una confusió des de fa dècades amb el Pic de les Borregues. El més proper a Setcases seria el Pastuira i el més proper a la Coma d'Orri seria el de les Borregues. Crec. És una animalada de pujada entre isards i marmotes, amb dinar a Can Baral·la. El segon cop vaig pujar el Taga (2.040m) amb en Pere (11,3km i 1.100+) amb cerveseta i braves a Can Gusi. Tenint en compte que pocs dies abans havia corregut la cursa del Pa amb Tomàquet (20km i 1.250+), em plantava a Fornells amb 44 km i 3.500+ a les cames.
Al Taga amb en Pere.
Tenia dues opcions. Fer 15 km o 10km. Com que a la de 15km hi vaig veure en Dani apuntat, vaig optar per la de 10km. No és qüestió que em destrossi públicament, jejeje. Sempre tinc l'excusa de dir que triava la de 10km perquè anava amb les cames rostides. Per tant, cap a la de 10km.

Des de l'organització, en Carles m'havia explicat el recorregut. El trencacames que jo recordava de l'any passat, enguany estava al principi. Almenys no faria la calor de fa un any. Sortiem tots barrejats. Abans del petard d'inici, saludo en Toti i en Pere. Tots fan la cursa de 15km. A en Pere li dic dos o tres o quatre vegades que la ruta no és tant plana com pot semblar, que és molt de pujar i baixar contínuament. Fins que veig que de tant pesat que sóc, ho ha entès.    

La cursa no té secrets. Començo a tot drap entre els primers. Anem barrejats els de les dues curses. Al cap de poc ja noto les cames com pals de fusta. Comença a avançar-me algun corredor, entre ells en Dani. A partir del km1 el corriol és molt estret perquè passa entre camps i finques. Estem així una estona on has d'estar una mica tens perquè pràcticament has de posar un peu davant de l'altre perquè al costat hi ha parets vegetals i marges. A partir del km 3,5 comença un circuit per un parell de bosquets connectats per una pista on tot és serpentejar, pujar, baixar, vigilar, girar, frenar, accelerar. Qui deia que això es podia fer a 4 min el km? Mare meva. Jajaja.  Vaig tota l'estona entre dos nois. No tinc prou esma per avançar el de davant, que tampoc es deixa i no vull que m'avanci el de darrera, que no sé si pot. 
Pels corriols de Fornells. Foto: David Subirana.
Noto una mica de calor i passat el km7, els corredors de la cursa de 15km i els de 10km ens separem. És el punt d'avituallament. No crec que massa gent de la meva cursa pari... només ens queden poc més de dos km. Els dos corredors que anaven amb mi feien la cursa llarga. Jo segueixo per un traçat ja tendint a la baixada però encara amb algun ensurt en ascensió. Les cames van bullint. Avanço dos nois, un d'ells amb samarreta vermella i a la distància en veig un amb samarreta verda.

També hi ha caminadors, que tenien la sortida lliure. Tots s'aparten respectuosament i ens animen. Moltes gràcies! Intueixeo la meta. ja sento l'speaker de lluny. Ni idea com vaig de la classificació. Només sé que en un control em diuen "va, que fas bon temps". 
Arribada a meta. Foto: David Subirana.
Recta final. Al noi de verd ja no l'atrapo. I el noi de la samarreta vermella, com si ens juguéssim una medalla, fa un esprint per avançar-me quan queden dos metres. No sé si calia.  Al final, resulta que he quedat dotzè. Espero l'arribada d'en Toti, que queda segon a la cursa llarga i a en Dani, que queda setè. També arriba en Pere que en confirma el que li havia advertit: un bonic trencacames que t'aniquila el ritme de cursa. Com diu en Carles: "Poc desnivell, però torracollons!". Ben descrit. 

En Toti se m'acosta i em diu "Vens a rodar?". Això deu ser que no n'ha fet o prou... "Collons, no tinc cames" (penso). "Ostres ja m'he canviat de roba", m'excuso. Un entrepà, una cervesa fresca i cap a casa, bastant satisfet per la cursa, vista la intensa setmana. 

A la propera hauré de parlar d'una excursió a Sierra Nevada.