dissabte, 27 de maig del 2017

MARXA DE FORNELLS 2017

Han passat ja alguns dies des de la decepció del Cap de Creus i, inicialment, no em tornava a posar un dorsal fins al 28 de maig, per anar a la cursa del Pa amb Tomàquet de Santa Coloma de Farners (nom estrany per una cursa, però ja he vist de tot i resulta que es perquè es fa una Fira). Abans però, i pràcticament sense pensar-ho em vaig acabar apuntant a la Marxa Popular de Fornells, de 15km, amb poc desnivell però alguns corriolets macos. Segurament em vaig inscriure perquè aquell diumenge m'hauria fet mandra sortir a entrenar per la calor i el cansament acumulat de la feina. Amb un dorsal, tocaria anar-hi i sumar km sí o sí. En Juli i en Toti em van acabar de convèncer.

Allà abans de sortir en trobo en Toni, en Charles i conegut del Club Atletisme Girona i xerrem una estona. Una mica d'escalfament amb en Toti i en Charles i cap a la línia de sortida. Abans però, una foto amb l'Elton, fill d'un professional de l'equip Movistar de ciclisme que està corrent el Giro. El nano és de l'escoleta del club i s'ho pren molt seriosament.  

Amb en Charles, l'Elton i en Toti.
A l'arc de sortida sento com l'speaker, en Carles, em cita om un dels favorits. Boig! Què dius! jajaja!! Amb el desànim que porto a sobre, feina tindré a acabar amb dignitat! Sigui com sigui ja m'ha posat pressió. Sortida, els primers metres a tota castanya. Pràcticament darrers d'en Toti. Som un grap de set. Jo enganxat a darrera. Fem un km i la cosa segueix igual. A partir d'allà però, he d'anar afluixant poc a poc. Cada km em passa un corredor, com en Llorenç. I si en un km no m'en passa cap, al següent són dos. 


Sortida. Pràctiament l'´únic moment en què vaig anar a davant.
La primera part del traçat permet anar molt ràpid, amb pistes amples i un km recte on el sol pica massa fort. La segona part és la divertida entre boscos, serpentejant, amb pujadotes i baixadetes i on m'adono que les cames segueixen sense anar. Què serà de mi a l'Olla de Núria? Em passa en Charles... i altra gent. Només tinc una cosa al cap: fer els 15km. Arribo a meta el 23è. Ben suat i amb el cap a l'Olla, tot i que encara hauré de fer la Pa amb Tomàquet. En David m'explica el grapat de corriols que empalmarem a Santa Coloma. Tots amb noms curiosos que mai seré capaç de recordar. 


El que toca a Santa Coloma
I res, ara cap a Santa Coloma (21km i 1.200D+), a fer, com pugui, l'última cursa de la lligueta Selvàtika. He vist que són quatre grups de pujadetes passant per Farners i Artimon, entre altres) i només tres avituallaments (ai la calor). Però bé, a l'Olla tot això ja seria molt. Allà: cap avituallament. Ho has de dur tot a sobre. L'aigua i la força física i mental. Ja explicaré com he sortit viu de la capital de la Selva....

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Vinga Tapi, que segur que la forma i les bones sensacions tornaran quan menys t'ho esperis. A la Marxa no hi havia massa desnivell pero era un amunt i avall constant pels corriols i la calor apretava de valent

Tapi Carreras ha dit...

Això de la calor és la meva gran agonia.... Crec que deixaré de fer curses amb calor..... Em queda l'Olla (perquè ja estic hi apuntat i perquè espero que allà dalt el sol no em mati) i ja cap més fins, com a mínim el setembre.
Pel mig tinc altres grans reptes ;)

Merci pels ànims :) :P