dimarts, 21 de març del 2017

CAP A LA CELLERA DE TER...

Amb en Sergio, en Pere i en Juli al mirador del Congost.
 Són setmanes d'anar fent sortides ben variades, si pot ser un pel llargues. En grup hem anat a l'entorn del salt del Sallent des de Fornils, a Sant Martí Sacalm, en una ruta molt xula que ens va dur tant a sota del salt com a dalt de tot (19km i uns 1.000D+). Pel mig, una estona d'exploració per trobar el millor camí.... 
Al salt del Sallent.

També, una sortida pel mirador del congost, sant Sixt i sant Hou i les mines Victòria (14km i 700D+) amb vistes espectaculas i paratges amagats a tocar de casaA més, hem pujat al Puigsacalm, pujant pels ganxos (no apta per a gent amb vertigen) i amb baixada primer pel camí dels Burros i després per les Olletes (uns 14km i uns 1.200D+). Buscava les meves amigues cabres. Vam sentir belar uns animals que bé podrien ser elles, però no les van arribar a divisar en cap moment. Molta gent per tota la muntanya, per totes les rutes.
A la capella de les Olletes.
Entre setmana també han tocat algunes tirades llargues i altres no tant. Algunes en pla pel carril bici arribant fins a Bescanó i tornant per Sant Gregori i la Nestlé. Altres per muntanya, fent de "tiralínies" en tallafocs de línies èlectriques i també tres sortides fins als Àngels, sempre des del Bicentury però passant per diferents camins i corriols (21km i 725D+; 19km i 700D+; i 19km 650d+).
Fent unes línies...
Hi ha hagut un parell o tres de caigudes per terra. Caic poc, però últimament estic anant per uns llocs on de vegades anar recte es fa un xic complicat. Per sort, sempre he tingut prou reflexos per acabar picant a terra amb el que fos, que no fos l'esquena. Normalment amb la cadera. Algunes esgarrinxades i talls petits i algunes espines clavades a les cuixes i a les mans. L'imnpact, òbviament afecta tot el cos, però he vist que l'esquena se n'ha sortit prou bé.

Són sortides pensant ja en la Marató del Cap de Creus (7 de maig). Encara queda però he d'anar sumant distància, sense mirar massa la velocitat. A més dels entrenaments, pel mig però encara queda una cursa, la Puigdefrou Exhaust (2 abril), de la lliga de curses de muntanya Selvàtika. Una setmana abans hi haurà l'entrenament organitzat per gent de la Cellera. Hi aniré. Sempre és bo conèixer-se el recorregut abans. Després del Cap de Creus, ja me l'he liat a dues curses més. La Cursa del Pa amb tomàquet (última de la Selvàtika) i l'Olla de Núria. De les més mítiques de les comarques gironines i que ha de servir perquè enguany faci una "gran" cursa ja que no em va tocar la sort ni per la OCC ni per Zegama. L'Olla ara va per "el primer que s'inscriu, té dorsal". Va ser un drama estar davant de l'ordinador per aconseguir plaça.

Començant els ganxos camí del Puigsacalm.