dilluns, 30 de gener de 2017

TRAIL SANTA BRÍGIDA



Ha passat pràcticament un mes d’aquest 2017 i vaig mantenint les sortides variades. Ara carrilet, ara muntanya. Els primers per les hortes de Santa Eugènia, el pla dels Soc de Salt i, de vegades, allargant fins a Bescanó i tornant per Sant Gregori i la Nestlé. Els segons per la zona del Bicentury. Com que per mi és nou, encara vaig descobrint i empalmant corriols desconeguts.  De tant en tant, pel mig, una mica de bicicleta estàtica i alguns exercicis –potser pocs- per reforçar el tronc. A vueure si l’esquena deixa de molestar del tot d’una vegada.


M’havia apuntat al sorteig de la OCC (55km i 3.500D+) de la UTMB (Chamonix- Mont Blanc), però la sort m’ha esquivat. Haurà de ser un altre any. Deu ser que, com el Barça, la sort als bombos passa de llarg. Veurem què passa a Zegama. Hi ha bastantes menys opcions però mai se sap. Som més de 8.000 inscrits per 225 dorsals a repartir. A la OCC érem menys de 4.000 per uns 1.100 dorsals.... 


Allà on sí que estic inscrit és a la Marató del Cap de Creus de Klassmark. Els 300 dorsals es van esgotar en 40 minuts. Vaig tenir la sort de veure-ho mentre era a Porto, i amb el mòbil, i ben justet, vaig inscriure’m abans no s’esgotessin. Seran 44km i 2.200D+. Aquesta va ser la meva primera marató per muntanya. Vaig començar molt bé i vaig acabar agonitzant de calor i cansament i fregant les vuit hores. (7h:55min). A veure si, malgrat tenir poc entrenament a sobre, l’experiència i el fet de conèixer-me el recorregut, m’ajuden a baixar aquesta marca. 




Mitja cursa. Foto: Albert Roura.
Per arribar en condicions al 7 de maig al Cap de Creus aniré fent curses, on sempre vas un xic més al límit que entrenant. Aquest diumenge ha tocat la Trail Santa BrígidaUp&Down Experiencie. El nom és bastant ridícul, però la cursa ha estat prou bé. 
Mitja cursa: Albert Roura.
Tot molt ben marcat, bones vistes i bona organització. Amb botifarra a l’arribada i tot. Potser un pèl massa de pistes i res extrem ni pujant ni baixant. Però ha anat molt bé per sumar km. Havien de ser 16km, però la manca de permisos per passar per un terreny privat, ha fet que l’organització modifiqués (allargués) la ruta i acabessin sortint 18,5km i uns 700D+. No ha faltat el fang, en alguns punts, que et feia carregar amb més pes del compte a les vambes i algun “pique” amistós amb algun company. Aquest cop, la cosa m’ha sortit bé. Uns km, amb en Jose, algun tram amb en Charles, els ànims de l'Albert, i els metres finals amb l'Esther i l'Enric. Amb en Josep Maria.... ara a davant, ara a darrera i al final... jejeje, a davant ;). M'ha fet arribar sense respir...
He arribat a meta el 87è (de 192 corredors que han creuat la línia de meta) amb un temps d’1 hora 55 minuts i 51 segons. Uns riures amb els amics, que no erem pocs, i a per la propera. Possiblement la Hostrailric. Falta decidir si la de 12km o la de 26km. Pertany a la nova lligueta de la Selva, com la de santa Brígida d’Amer. Deixa’m-ho pensar.  Després tocarien la Puigdefrou Exhaust i la del Pa amb Tomata...

Arribant a la meta d'Amer: Foto: Organització.

Abans de sortir. foto: Jose Navas.