dimecres, 7 de setembre de 2016

MÉS A PROP PERÒ MÉS LLUNY

Tinc com una doble sensació. Contradiccions. Per una banda, noto que milloro. Però per l'altra veig que sóc molt lluny d'on voldria. I quan sembla que m'hi apropo, encara em sembla més lluny. Per un costat diria que continuo progressant adequadament tot i que voldria que anés més ràpid. Passen els dies i puc incrementar els km, però el ritme encara no és el que era i el casament arriba molt abans del que desitjaria. El dolor a la columna encara existeix però el del peu ha pràcticament desaparegut... després de 16 mesos!!!
Al cim del Perdiguero (3.222m).

Crestejant... (Foto: Josep Carreras)
Aquest agost, aprofitant les vacances he pogut anar bastant pels Pirineus i sumar bastant de desnivell. Més de 5.500 metres. Entre les múltiples sortides hi ha l'excursió, caminant amb el meu germà per pujar al Pic Perdiguero (3.222 metres). Tot crestejant van acabant caient altres cinc cims de més de 3.000 metres. Jo bastant més cansat que ell... Amb en Pere C. van encadenar el Pic de la dona, el Bacivers, el Bastiments i el Gra de Fajol i un altre dia vaig tornar al Gra de Fajol per la Coma d'Orri. Hi ha hagut temps també per anar amb en Carles M. al Montseny hi passar per les Agudes i el Turó de l'Home. I com no, moltes Gavarres. Xino xano. I a més, m'han deixat una bicicleta carretera que trec de tant en tant per pedalar. Amb la BTT, pels corriols, la força amb l'esquena per enganxar les rodes de la bicicleta a terra significava massa dolor a l'esquena.

Amb en Pere al Bastiments (2.881m.)
A les Agudes (1.706m.)
Ara sí que estem apuntats a l'Oncotrail amb l'equip Càrniques Juià- Club Trail Running Girona. Serem en Pere, en Sergi, l'Albert, en Xevi, la Lluïsa, l'Esther, l'Enric i jo. Que bé poder participar-hi. L'any passat em vaig trencar la vèrtebra pocs dies abans. No sé encara quants relleus podré fer, però almenys n'haurien de tocar tres o quatre per no "putejar" massa els altres companys d'equip. Queda un mes. Temps per, durant almenys tres setmanes, seguir sumant entrenaments. Fa uns dies en vam fer un. Vam encadenar els trams 2, 3 i 4 de l'Oncotrail. Per mi van ser molts km seguits però era el que tocava. 
Trepitjant terreny "Onco".
Vaig patir massa però en part per culpa meva: molta feina extra el dia abans, dormint poc i sense esmorzar. Van sortir 27km i uns 1.200D+. Una animalada. De la platja de Castell (Palamós) a la cala sa Riera (Begur), passant per Llafranc i Tamariu. Tota l'estona arran de mar i amb una altitud màxima de 301 metres sobre el nivell del mar. Queda clar doncs, que l'acumulació de desnivell es va anar fent a base de pujadetes en un circuit trencacames. Quin patir... Sempre a darrera i a distància del penúltim.... Molt frustrant. Però estic covençut que el dia de la cursa tot plegat serà diferent perquè, el dia abans estaré relaxat, dormiré i esmorzaré. Segur que serà tot diferent.

Després de l'Oncotrail tocarà veure què puc fer. He mirat amb enveja i amb records els companys que van participar a la OCC de Chamonix (Albert i Xicu) i als que ho van fer a la UTMB (Toti, Tina, Lluis, Sergi i Josep). Qui sap si mai podré tornar-hi. Caldria sumar algun punt dels que permeten entrar al sorteig per aconseguir un dorsal. I els punts s'aconsegueixen fent almenys una marató de muntanya de determinades curses. Ara mateix difícil. Molt. Segurament massa, per la meva esquena, per l'any vinent. De moment però... a per l'Onco!! Aquest any sí!