dimecres, 25 de maig de 2016

M'HAN ROBAT & BATEGA AL BAC & THE MAGIC LINE



Aquest dissabte farà vuit mesos que em vaig fracturar i aplastar una vèrtebra. Encara tinc dolors permanents. I el 2 de juny farà 14 mesos d’unes molèsties al peu que primer semblava fascitis plantar, després tendinitis al tibial posterior i una ressonància diu que és una mena de desgast ossi possiblement degeneratiu. Un dolor permanent caminant, corrent, assegut, dret i estirat.... Tot això m'ha desmotivat i em desmotiva a escriure...


M'HAN ROBAT
Amb en Pere, l'infalible.
Amb en Txema i en Juli.
Em sento mig robat. Com si algú m’hagués mig près expressament la il·lusió. Però no m’he rendit i des de fa setmanes corro trams curts. Molts cops tallafocs. Tres pujadetes amb desnivell i a casa rebentat sense patir més del compte pel peu i l’esquena. Hi ha hagut alguna sortida nocturna amb en Pere i una matinal amb en Txema i en Juli. Estic provant de crear una ruta recta per tallafocs al costat del Bicentury. Seguint les línies elèctriques només hi ha nets els trams de pujada perquè en els trams de baixada està ple de vegetació. Tocarà netejar d’alguna manera. 




BATEGA AL BAC

Aprofitant que mig corro (aguantant el dolor i procurant que no incrementi al peu i l’esquena) em vaig apuntar a una cursa. La Batega al Bac, a Campelles. Encara no sé perquè. Potser perquè era la darrera prova del Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès i hi anàvem dinou corredors del Club. I Potser per ganes de sortir a la foto del podi per equips, ja que el Club anava en segona posició. 

A punt d'acabar. Foto: Jordi C. Girbau.

  • Em vaig plantejar si fer el Km Vertical o la curta. La primera em va semblar massa destructiva i al final vaig apuntar-me a la curta (11,5 km i 520D+, tot i que el GPS em marcaria 720D+). Ni boig de provar la llarga de 25km i no sé quant desnivell. La cursa... per un paratge preciós per la serra de Montgrony amb el refugi de la Covil a mig camí. Els dos primers km vaig anar bé. Tres de pujada amb intensitat de molèstia a l’esquena. Una mica de pla amb molèstia al peu i una baixada on vaig acabar apretant, amb una barreja de tot, perquè... no sé... m’agrada baixar. El drama van ser els tres km en pla i sobre ciment. Des de la lesió a l’esquena no havia passat de 9 km en cap entrenament i se’m va fer etern, però vaig acabar. I feliç. Després el dinar del Campionat i la foto de la recollida del trofeu per aconseguir la segona posició del Club.jo no tinc cap mèrit. El mèrit és dels companys del Club en les set o no sé quantes proves que s'han fet.


THE MAGIC LINE

Els propers dies seguiré anant al tallafocs del Bicentury a fer camí i.... crear la que vull denominar “The Magic Line”. La idea seria aconseguir fer una línia recta d'uns set quilòmetres o així. Si algú vol ajudar-me serà benvingut.
La línia acabarà essent recta...