dijous, 31 de desembre del 2015

ELS BLANCS I NEGRES DEL 2015



Si faig un breu resum d’aquest any, clarament hi ha un inici molt bo i un final devastador. És el que va tocar i el que he hagut d’acceptar. 
 
Cap al cim de l'Elbrus amb el meu pare al fons. foto: Jordi Calmet.


Enumerant allò positiu, hi ha l’ascensió a l’Elbrus (el cim més al d’Europa, al Caucas, 5.642 metres) amb el meu pare i el meu germà i un grapat de catalans. Vaig patir baixant però ho vam aconseguir. També hi ha l’arribada de la Trailwalker (103,5km entre Olot i Sant Feliu de Guíxols), amb tres companys: Jordi, Carles i David i dues suporters genials: Maribel i  Blanca.  I els companys de club i la família... També altres curses, com les mitges maratons de muntanya del Ripollès (on vaig quedar 22 a la lligueta) o la de les Vetes (5km), que vaig guanyar. 
Els quatre de la Trailwalker. Foto: Jordi Llauger.
Camí de la victòria a les Vetes. Foto: Ferran Soler.

Tot es va truncar de cop. Primer una lesió al pont del peu, possiblement una tendinitis al tibial posterior que em va fer la guitza ja des de l’abril. Després lafractura i aplastament d’una vèrtebra que m’ha tingut totalment en fora de joc des del 28 de setembre. Ara sembla que l’esquena comença a posar-se a lloc i només queda una sobrecàrrega a la vèrtebra.  També vaig veure com cremava un tros de la muntanya de les Pedreres, la meva zona d'entrenament, normalment verda amb una barreja de camins vermells i grocs, va quedar negra. Quina ràbia. 

Selfie a l'ambulància després de fracturar-me la vèrtebra.
Foc a les Pedreres.
I res, en un altre escrit faré un petit resum dels km correguts aquest any i les curses acabades. Tot molt menys que l’any passat, tot i que havia de ser molt més. Pot ser el 2016.....

-------
Més info: