divendres, 19 de desembre de 2014

OBJECTIU 2.000KM

Últimanent tinc poc temps per córrer i, fins i tot, per escriure. Després de la Marató de Muntanya de l'Ardenya no tinc cap cursa al cap i m'he buscat un objectiu: arribar a sumar 2.000 km aquest any. Era el que preveia a inicis d'any però a l'octubre i al novembre vaig haver de baixar el ritme bastant pels mals al genoll i al dit del peu i ho veia impossible. Ara he tornat a apretar, malgrat que el genoll encara protesta, i veig factible l'objectiu. Potser no és molt però per mi és moltíssim. L'any passat havia fet 1.437km... I el desnivell positiu sumat el 2013 va ser d'uns 48.000D+ i aquest any per poc no el doblarà, malgrat que en aquest apartat les aplicacions varien molt i no sé si refiar-me'n massa de les dades.

Per sumar km i D+, des de l'Ardenya he fet diverses sortides. Ràpidament les explico: Una sortida ràpida a la zona d'entrenament dels TR-Esports Parra (Domeny - Nestlé) a ritme viu i 6,2km; una sortida de migdia per passar per primer cop per un tallafocs que connecta la Font dels Lleons amb els Polvorins, amb uns 200D+ i un 6,8km; de nou un migdia, aquest cop amb en Carles sortida a Sant Miquel, per celebrar el Dia Internacional de les Muntanyes, amb 12,5km i uns 340D+; una nova sortida revisant tallafocs i enfilantme pel camí de les dones fins a la carretera dels Àngels (13,6km i 450D+); i finalment una sortida esprint pel carril bici i la Creu de Palau, amb uns 6,8km i uns 80D+. Total, que em queden uns 85km per arribar a l'objectiu. 

El fet de no tenir massa temps ha estat per la feina però també perquè m'he implicat en la creació del nou Club Trail Running Girona. De moment podeu obtenir més informació clicant aquí. Molts són del Nabes Team  i de Klassmark però la creació del club està generant moltíssim interés. jo m'encarrego de la comunicació i gestiono la pàgina del Facebook i és espectacular la resposta. Ara hem d'aconseguir generar activitats. Segur que n'hi haurà un munt. De moment, diumenge fem un entrenament per grups a Rocacorba, d'uns 20km i un corriol de 3km amb 500D+. 


Aquí una foto de la primera reunió: 


dimecres, 10 de desembre de 2014

ARDENYA - MARATÓ 2014


M’hi vaig apuntar a darrera hora. Duia 1.800km a les cames i per mi, ja era bastant. I a més, el genoll esquerra feia temps que es queixava i havia hagut d’abaixar la intensitat en els entrenaments. Però quatre Intrèkkids estaven apuntats i parlaven de la cursa pel grup de whatsApp. L’any anterior havia fet la Mitja Marató. Si m’apuntava tocaria una distància nova que, a més, servís per culminar la temporada. La marató podia ser la cirereta del pastís, després de completar la OCC del Mont blanc, (53km), la Marató Internacional Roses- Cap de Creus (43km) i la Trail Ulldeter (29km). Les tres grans curses d’aquest any. Tampoc havien estat malament la Cursa de Muntanya de Girona (27km)  i la Riudatrail (27km). 
El recorregut de la Marató.
Inscrit a cop d’orgull, amb dubtes però amb il·lusió de retrobar-me amb un paisatge que l’any anterior em va sorprendre positivament fins al punt que poc després hi tornaria sense competir per gaudir-ne més tranquil·lament. Fa gràcia aquest any perquè l’organització, la A.E. Matxacuca, ha aconseguit que la cursa estigui inclosa dins el circuit de trail Essential Running Tour de MERREL i és puntuable per la Ultra Trail du Mont Blanc en les distàncies de Marató i Marató i Mitja. Entre aquestes, la Mitja Marató i la cursa popular de 10 km, s’hi esperen unes mil persones. Déu ni do.
  
Preparant-me per sortir. Foto: Jordi Llauger.
El despertador sona poc abans de les set del matí. Una dutxa, un cafè amb la màquina que deu despertat tot el veïnat, un esmorzar amb spaguettis amb salsa de tomata i a les vuit em ve a buscar en Jordi Llauger, com l’any passat. Està lesionat. Segur que l’any vinent s’apunta a l’Ardenya, que ja m’ha fet de taxista els dos anys! Recullo els dorsal al pavelló de Santa Cristina d’Aro i la bossa del corredor molt complerta i em trobo els altres dos intrèkkids que faran la Marató, en Carles Moreta i en Peio Solà, que aprofiten per fer quatre comentaris de riure sobre la samarreta que he escollit, que m’acabarà donant ales. Els altres dos intrèkkids, en Pere Matas i l’Uri solà, estan inscrits a la Mitja. Just de temps em vesteixo i vaig cap a la sortida. A darrera hora decideixo treure’m el paravents i anar en màniga curta. No fa vent ni fred (uns 8 graus), malgrat les previsions climatològiques. Em trobo en Manel Moreno. Em diu que no corre però que anirà a esperar un amic a mig recorregut i l’acompanyarà fins a la meta. Serà un bon entrenament.
Amb en Carles i en Peio, abans de sortir. Foto: Jordi Llauger.
  Tret de sortida. Un parell o tres de quilòmetres més aviat plans i apareixen els primers corriols. En Carles desapareix. Va com una moto. En Peio el tinc a davant. Anem prou ràpid. En una baixada enmig d’una pineda intento superar una noia fent una corba per dintre però ensopego amb l’arrel d’un arbre. Caic de caps tot i que les mans fan de fre. Perdo les ulleres i faig una volta o dos de campana. Em surt sang del genoll dret. “Estàs bé?”, pregunten. “Si trobo les ulleres i no estan trencades sí”, responc. Les trobo, estan correctes. Un altre corredor s’atura i em dóna la visera i un bidó que havien quedat enrera. Bona solidaritat! Gràcies! Els primers catorze quilòmetres són iguals que els de la mitja marató i els recordo prou bé. Segueixo direcció els Carxaixells. Comencen els corriols de pujada. Em trobo en Pere Caravaca. Ens animem. 
Primera pujada. Foto: Merrell.

Espectacular pujada per les roques, on aviso una noia que feia un recte en un lloc on veig clarament una marca de l’organització que alerta que s’ha de girar a la dreta i cap avall. Caram! Una rampa al quadríceps esquerre. Buf! No m’havia passat mai això. Per sort dura poc. Segueixo camí del primer avituallament, al km10, on ens saludem amb en David Morillo, a qui conec per la samarreta taronja. Explico la meva caiguda. Per sort, sense dolors. Fins al següent avituallament hi haurà un seguit inacabable de creuaments en una riera que obliguen a anar fent salts per no caure a dins i que algun cop, sí o sí, et fan posar el peu a dins de l’aigua. Està freda!! M’esgarrinxo una mica i començo a pujar cap a Sant Baldiri. Just abans hi ha el desviament cap avall. Tinc en Peio sempre uns metres a davant. M’està fent anar més ràpid del que segurament aniria jo sol. Això és bo, no cal reservar tant! Toca anar fent puja i baixes per anar connectant pistes fins arribar al segon avituallament, al km 21. 
Arribant al segon avituallament, al km 21. Foto: Pere Alsina.
Allà faig una parada ràpida, escullo entre la multitud de coses que hi ha: plàtans, fruits secs, xocolata, llaminadures... i a seguir. Després d’un parell de quilòmetres planejant n’hi ha tres de baixada per un corriol pedregós. Ha arribat l’hora d’accelerar a fons. Com gaudeixo! Tot seguit, arriba un tallafocs que només de veure’l et talla la respiració. Les mans als quadríceps i cap amunt. Arribo a un nou avituallament. Es porten tant bé que m’omplen d’aigua el bidó i me’l posen a lloc. Pregunto pel primer. “Va vestit com jo?”. Sí. “Fins i tot la visera” em contesten. És en David Coma (Nabes Team), que va com un fletxa i guanyarà amb un temps de 3 hores i 46 minuts. Un petit descens novament pedregós i una pujada per roques i bosc que t’obliga a utilitzar les mans i els braços. Quin espectacle. L’esforç em provoca una rampa al bessó de la cama dreta. Crido del dolor i paro. Me’l miro. Tinc la cama deformada... Segueixo a poc a poc. Penso en els futbolistes que s’han de tirar a terra i rebre ajut. Però jo no tinc ningú. No sé ben bé com, però la cama es va posant bé. Un llarg descens i una nova pujada fins a Pedralta. Feia anys que no hi passava!! De petit, hi anava amb els meus pares. De fet, al km 33 agafo com puc el mòbil per escriure als que m’esperen a la meta que segurament arribaré abans del previst. “Km. 33. Vaig fort”. Espero que ho entenguin. Vol dir que arribaré a la meta aturant el cronòmetre abans de les de sis hores, que era la meva opció més optimista.  
A Pedralta dues dones m’animen i em diuen que l’avituallament és a un quilòmetre. En faig mig i em trobo un control de dorsal. Em tornen a dir que un quilòmetre. Potser en faig tres i a la fi, l’avituallament. Però ja queda poc per arribar. Quasi no paro. Però tenen temps de dir-me “Va l’última pujada!”. “Una altra?? Ai mare!”. Cap amunt. Tot seguit el descens final. Vaig trobant alguns envoltoris de gels per terra d’alguns corredors. Espero que hagin caigut involuntàriament i no ho hagin vist. 
Arribant a la meta. Foto: Joaquim Carreras.
Bufant veient el temps aconaeguit. Foto: Jordi Llauger.
 Atrapo en Marc Puig i li faig de llebre els dos últims quilòmetres. Redéu, el riu del costat de la carretera no el saltaria ni Mike Powell! peus a dins, diverses passes i cap al pavelló xop de cames. A prop de la meta m’espera la família. En criden. Somric perquè veig que han entès el meu missatge. Un esprint i arribo en 5 hores i 31 minuts. El 78è de quasi 200 inscrits. Esperava fer un temps d'entre sis i vuit hores. Això sí que és un bon final de temporada! En Carles que havia desaparegut ja al principi ha baixat de cinc hores. Quin fos ell! Amb en Peio ens havíem separat a mitja cursa i arribo poc després de mi. Està afinant la pota després de tants mesos lesionat! Em canvio de samarreta i junts farem les cerveses de l’arribada i l’entrepà de botifarra gestilesa de Matxacuca. Em saluda l’Òscar Cabello, tot un fenòmen que s’ha hagut de retirar de la Marató i Mitja per dolors a les cames. Cap a casa. L’any vinent.... ai l’any vinent!! 
El podi amb en David coma a dalt, acompanyat d'Òscar Luque i Adrià Muixach.
Intrèkkids: Carles, Peio i jo. A punt per l'entrepà de botifarra i les cerveses.

(Versió en castellà: Aquí)

divendres, 5 de desembre de 2014

CAP A L'ARDENYA

Pràcticament quan ja tocava la campana, quan quedava poc per començar el temps de descompte, em vaig apuntar a la Marató de l'Ardenya, amb uns 2.100 de desnivell positiu. Tinc una espineta clavada de la Marató del Cap de Creus, la meva primera cursa d'aquesta distància, on tot i acabar vam fer-ho en un temps excessiu perquè vaig enfonsar-me físicament (potser per culpa del sol)  a partir del km 30. L'Ardenya m'agrada. Hi vaig anar l'any passat, a fer la mitja marató, i recordo un recorregut bastant divertit, amb sortida a Santa Cristina d'Aro, i un paisatge espectacular. A més, organitzada per l'AE Matxacuca, és relativament econòmica i solidària. Ara l'únic objectiu serà acabar en millor
Durant la cursa de l'any passat. Foto: Ferran Soler.
condicions que al Cap de Creus. També hi haurà dos intrèkkids més, en Carles i en Peio. A veure com ens va a tots. A la mitja hi haurà l'Uri i en Pere. Som una bona colla. Potser plourà. Segurament estarà molt enfangat. Tinc dubtes amb el material i la roba... guants, buff, paravents.... mínim a la motxilla.


Aquí hi ha els detalls tècnics: 


  DATA   Dissabte, 6 de Desembre del 2014
  LLOC   Esplanada del Pavelló Municipal d'Esports
  RECOLLIDA DE PITRALLS   De 6:00h a 8:45h
  REUNIÓ INFORMATIVA   A les 8:45h
  SORTIDA   A les 9:00h
  DISTANCIA   42 Km
  DESNIVELL ACUMULAT   4.371 m
  PUNT MÉS BAIX   31 m
  SOSTRE DE LA CURSA   399 m
  TEMPS MÀXIM   T1: 3 hores 30 min. / Arribada: 8 hores
  AVITUALLAMENTS   4 + Arribada
  CONTROLS DE PAS   9
  PREU   20 € (Només anticipades)
  LLICÈNCIA   FEEC / FEDME (mínim C) / Temporal (cost de 5 €)
  PUNTS UTMB   1




Com a curiositat, si acabo la marató ja sumaré dos punts per la Ultra Trail del Mont Blanc, ja que aquest any l'Ardenya ha aconseguit ser puntuable. Un desig que ja feia en la crònica de la cursa de l'any passat. Amb la marató em donaran un punt que se sumarà al punt per acabar la OCC. Tot i això, no els faré servir perquè, de moment, al Mont Blanc no hi tornaré. Massa logística, ara per ara. El fet que sigui puntuable vol dir que la cursa s'ha de regir per un seguit de normes. Per exemple, pocs avituallaments: quatre en 42 km. 

Aquests dies he intentat sortir un pèl més, després de la semiatruarada pel genoll. El metge va assenyalar-me que el que tinc és com crònic perquè tinc els genolls desviats (a banda d'altres coses petites). Que el dolor vindrà i marxarà. Ara aquí, ara allà... Per tant... a seguir com pugui. Dilluns vaig fer 10km ràpids pel carril bici, amb una mitjana de 4:37 min/km. Dimarts, aprofitant que tenia festa em vaig apuntar a la  nocturna intrèkkida, amb en Peio, en Josep, en Pere i en Carles. Amb el frontal vam fer una ruta per diferents punts de la Vall de Sant Daniel i els entorns del Castell de Sant miquel. Al Puig d'Estela ens vam trobar sis senglars... que van fugir muntanya avall. Van sortir 12,5km i 450D+. Dijous he anat a estirar les cames sota la pluja, amb 5km a ritme moderat ja pensant en l'Ardenya. I a descansar! salut!!