dimarts, 21 d’octubre de 2014

LA DECISIÓ



Ja he près la decisió. Finalment no correré la Transgavarres de 60km i 2.000D+. Vaig demanar ajut per decidir-me i la veritat és que he rebut una vintena de consells. Jo en el fons només volia sentir “fes el que et faci il·lusió” I algú m’ho va dir. Però, la realitat és que crec que no podria perquè he perdut forma i perquè em fa mal del genoll. La segona ha portat a la primera. Al final m’he apuntat a la Cursa de Muntanya de Girona de 26km i 1.400D+. Com l’any passat. De moment no em motiva massa, però no tenia altra opció. Veurem què passa quan arribi el dia (2 de novembre). Si intento baixar el temps de l'any passat o si surto a pasturar amb dorsal per Sant Miquel i els Àngels.



La decisió l’he près també des després de diferents proves. Una pel carril bici (6,5km), i tres per les Gavarres (una de 15,3km i 580D+, una de 16,8km i 630D+ i una de 11,2km i 440D+). El genoll prrotesta durant i després de l’esforç, baixant i pujant. I en repòs. I caminant una mica també. Per tant, no val la pena arriscar. Això sí: TransGarravarres, és un dels objectius per l’any vinent, juntament amb alguns secretets que tenim amb en Jordi. 

Aquests dies també he tornat a treure la bici  i ja amb la decisió presa, dilluns vaig fer 15km pel carril bici. Aquesty cop, millor del genoll, potser per què era pla. Tot i això, en repòs, la molèstia persisteix. Fins i tot al llit, estirat. Potser haurà de ser la darrera cursa de l'any...


D’altra banda, diumenge vaig treure el cap a la Cursa del carrer Nou. No tenia previst correr de fa mesos perquè no em venia de gust fer 10km a tota castanya i per asfalt. Aquí unes fotos.
 
José Luis Blanco, el primer.


Jordi Rabionet i Artur Roig.

Toti Bes.


 Salut! (Més que mai!)

divendres, 10 d’octubre de 2014

PETICIÓ D'AJUT



 Ja fa uns dies de la Trepitja Garrotxa, la cursa on em vaig deixar caure per intentar ajudar en un avituallament mentre intentava recuperar el genoll. Em va tocar a Beuda, que era el km 26, tant per als de la cursa més llarga (112km) com per als de la mal anomenada "curta" (63km!).  L'experiència va ser prou divertida. Vaig poder veure el treball que hi ha en una cursa des de l'altre costat de la tanca, com preparen el menjar i el beure, quanta gent hi ha, poder veure familiars i amics d'algunes corredors i com es mouen mentre esperen l'atleta... Veure arribar en Carles (Clica aquí per llegir la seva crònica) i recompensar-lo amb una cerveseta (Va ser  Estrella, que Voll Damm no n’hi havia), intuir corredors que no arribarien a la meta per la mala cara que feien....

 
Amb en Carles i la seva cervesa. Foto: Trepitja Garrotxa.

Amb la Judith, fent com si preparés la beguda. Foto: Trepitja Garrotxa.
Jo em vaig limitar a controlar els dorsals dels corredors i posteriorment em va tocar anar fins a Lliurona a treure les cintes que marcaven el recorregut.  La retirada de cintes em va permetre fer uns 13 km i descobrir el mític nucli de Lliurona. I sobretot, veure el camí per pujar el Mont.També per detectar que la cama no fa net. I perquè un gosset ens seguís tot el camí. No sé quin haurà estat el seu destí, tot i que el vam deixar amb els homes del següent control.  També vam recollir un corredor que es retirava per una descomposició i per rampes.
 
Traient cintes. Foto: Judith Marca.


Mentrestant, he tornat a arrencar. Després d’uns dies de bici (Àngels, Montnegre, Sant Cristòfol del Bosc i Camí de les Dones) he fet dues sortides a peu. Una d’uns 6,3km pel carril bici una mica depressa i una segona de muntanya d’uns 15km amb uns 400D+ (Camí de les Dones i Puig d’Estela). Noto dolors al genoll. No són insuportables, però van molestant. I en fred es mantnenen i segurament amb més força. Però menyus que fa quinze dies. 


S’acosta el dia d’escollir. Quina distància trio de la Cursa de Muntanya de Girona? 18km (800D+)? 26km (.1.400D+)? 60km-  Transgavarres (2.000D+)? 


Ajudeu-me a decidir...  Des que l’any passat vaig acabar la de 26km, el meu gran repte i il·lusió era la Transgavarres. Encara no m’havia apuntat a la OCC (53km i 3.300D+). En acabar aquesta OCC ja ho vaig tenir més que clar: Objectiu: Transgavarres. Però ara, amb les molèsties ... no sé què fer. He estat mig parat. Però no em motiva fer la de 18km ni la de 26km. Però potser només puc escollir entre les dues curtes. A la de 26km, l’única gràcia seria baixa de les 3 hores i 12 minuts de l’any passat. Tinc la inscripció gratis, per tant, tampoc passaria res si plego... Bufff. Què faig!!??

dimecres, 1 d’octubre de 2014

UN PREMI, UN RECONEIXEMENT I TREPITJA GARROTXA

Des del darrer escrit, no he tornat a córrer. En part per aconseguir fer desaparèixer el dolor al genoll, en part perquè he estat tocat de salut. Només una sortida en bici fins a Sant Mateu de Montgnegre, aquest dimecres. Seguiré així encara uns dies més. Mentrestant, ha passat una dues coses destacables i una tercera està al caure. 

Per una banda, he guanyat un concurs per córrer gratis la Cursa de Muntanya de Girona. Encantat!!! Des de fa setmanes la meva il·lusió és fer la Transgavarres (60km i 2.000D+), però els problemes al genoll m'ho fan replantejar tot. Si més no, intentaria la de 18km (800D+) o la de 26km (1.400D+). Veurem. En el concurs havia d'encertar quin lloc de les Gavarres era. Una mica de "google imatges", recordar que en Carles n'havia parlat i taxan!! El Balcó de les Bruixes. Aquesta és la foto:

Foto: Klassmark.

Una altra novetat ésel reconeixement que l'Ajuntament de Girona ha fet als germans Tina i Toti Bes. Totalment just per la seva immensa trajectòria que, a més a més, crec, que encara està a mig fer perquè tenen ganes de gresca per anys! També, de retruc s'aplaudia els resultats i la tasca tot el Team Nabes, coneguts com la "marea taronja". La cosaés que a mi m'hi van convidar els propis corredors del "club". No sé si això vol dir que també sóc Team Nabes o no. Perquè el  meu nivell és bastant baix.... Potser simplement va ser perquè vaig  fer la OCC de la Ultra Trail mont Blanc... De moment Intrèkkid, segur. Aquí una foto del reconeixement.

Foto: Marc Martí.

Finalment. explicar que aquest cap de setmana es fa la cursa Trepitja Garrotxa. Hi seré present, però no per córrer si no per prendre part en un avituallament. M'ho van proposar i, al principi no em feia massa gràcia, però ara ja en tinc ganes. Hi ha dues distàncies, la de 112 km (5.400D+) i la de 63 km (2.900D+). A mi m'ha tocat ser a Beuda, al km 26. Des d'allà els participants hauran de posar-se el ganivet entre les dents i començar a pujar al Mont. Un cop passin tots, amb en Jordi, farem d'escombra. I podré veure com respon el genoll. Mentre estigui a l'avituallament, podré animar en Carles, que prendre part de la cursa més llarga, per treure'ls diverses espines. Si algú hi està interessat, encara pot inscriure's el mateix dia, aquest dissabte. La cursa comença a les vuit del matí des d'Oix, per tant, s'hi haurà de ser abans! Aquí el logo de la cursa: 

http://ceolot.cat/trepitja/