dilluns, 25 d’agost de 2014

TOT A PUNT PER LA OCC



No hi ha marxa enrera. Dimarts marxo a Chamonix per dijous córrer la OCC a l'entorn del massís del Mont Blanc. 53km amb 3.300 metres de desnivell positiu. Serà el moment de veure si els entrenaments han servit. Vuit mesos, fent de 3 a 5 sortides a la setmana, expressament per la OCC. Jo crec que sí. Potser patiré un pèl al final, però la cosa és arribar a aquest tram final prou sencer de cap i amb les cames sense dolors. L’únic objectiu és arribar. No vull pensar en baixar de no sé quin temps o en quedar en no sé quina posició. No cal pensar en res d’això fins que quedin pocs km. He de repetir-me la paraula “contenció” contínuament.  Probablement detectaré que sóc a prop de l’arribada quan quedin 8km. Farà poc que haurem entrat a França desde de Suïssa. Estarem a la Flégère. Serem 1.200 corredors de prop de 75 nacionalitats. Per desgràcia, jo no podré representar la meva i m'obligaran a fer servir la bandera del país veí al dorsal. És el paratge a nivell mundial somniat per tot corredor de muntanya. I jo hi seré.



La cursa començarà a Orsières. Suïssa. Els primers 7 km són tots de pujada suau. Superant uns 600m de D+ fins a Champex. A continuació hi ha 17km més entre avituallament i avituallament. Pujarem fins més amunt de la Glète (a més de 2.000 metres sobre el nivell del mar) amb uns altres 700 D+. Hi haurà dos trams de baixada. Serà vital no apretar. Per evitar el dolor al peu dret i per no carregar els genolls. Un cop a Trient, on està previst que m’esperi la família, hi haurà una nova pujada fins a Catogne (a més de 2.000 metres sobre el nivell del mar). És la segona gran ascensió amb uns 900D+ . Arribar allà sencer serà crucial. Després hi ha una nova baixada fins a Vallorcine, on novament m’esperarà la família. Portarem uns 34km.  De Vallorcine a la Flégère hi ha uns 10km de pujada pràcticament continuada amb uns 1.100D+. D’aquí al final, els darrers 8km esmentats. 


El material que ens fan portar m’ha fet anar de corcoll. Mantes tèrmiques, pantalons llargs, gorres, xiulets, vasos, benes, paravents de goretex, un frontal de llum amb piles de reserva... a més de menjar (penso portar fruits secs, nabius, xuxeries, gels i alguna barreta) i beure (sortida amb un litre d’aigua i ja aniré carregant als avituallaments), entre altres. No sé si cal. Suposo que sí, perquè si no, no ho demanarien.  Sembla que el temps serà el que hauria somniat. Núvols i temperatures no massa altes, sense precipitacions. Això és el que a hores d’ara marquen a Orsières i a Chamonix per dijous.

Temps previst a Orsières.
Temps previst a Chamonix.

Els darrers dies m’he estat preparant amb diferents sortides  i unes minivacances a Setcases que van servir per entrenar en alçada, fent 19km i 700D+ amb la Roca Colom (2.506m) i el Roc de la mort de l’Escolà (2.463m) coronats. M'ho vaig passar pipa. 

Durant la ruta per Vallter.
Al cim de Roca Colom, a l'estil Hernando: #aquesitiosostraigo.
Isards acompanyant-me en la ruta.


Entre les sortides per Girona, n’hi ha hagut una de nocturna amb els Intrèkkids. En Carles, que també serà a Chamonix, fent la CCC (101km i uns 6.000D+) i en Josep. Vam voltar per diferents pistes i corriols de les Gavarres. També hi era en Juanjo de Bescanó, que ja havia vingut el dia de l’entrenament amb els de TR- Esports Parra. 
I res, tot està a punt. Ho hauria d'estar-ho. Espero tornar a escriure podent explicar l'aventura amb final exitós i poder agrair a tothom el suport que m'ha fet arribar.
Aquí hi ha la fitxa tècnica de la cursa de la pàgina web oficial:

Ficha técnica:


  • Su nombre: OCC, acrónimo de Orsières – Champex - Chamonix
  • Salida: Orsières 8:00
  • Llegada: Chamonix
  • el jueves de la semana de The North Face® Ultra-Trail du Mont-Blanc®
  • Distancia : 53 kilómetros
  • Desnivel positivo: 3 300 metros
  • No son necesario puntos de calificación
  • Puntos adquiridos por los finishers: 1 punto
  • Número máximo de corredores: 1 200

diumenge, 17 d’agost de 2014

AL PUIGMAL

El dia important s'acosta i els entrenaments s'acaben. Estant de vacances he aprofitat per quedar amb alguns coneguts per anar a córrer. Abans però vaig fer una sortida fins a Sant Miquel passant pel Tallafocs de Campdorà i anant fins al Puig d'Estela per fer una pista de baixada. Amb una mica de contenció, vaig acabar sumant 15,1km i 500D+. Acabava la setmana amb 60km a les cames. Bastant bé.  L'endemà, bicicleta al cul i fins a Llagostera i tornar pel carril bici. Bastant pla per anat fent i prou, amb 43,7km i uns 300D+. 

El dimarts vaig quedar amb el grup d'entrenaments d'Esports Parra. Hi havia en Rabionet, en Roger Seguí i l'Enric Serra. M'hi vaig afegir juntament amb en Juanjo. Preveia uns 15km de trencacames i així va ser. Em van dur per la zona dels boscos de Taialà, Mas Catofa i Sant Medir. Tot bastant desconegut per mi. Vaig poder veure que quan entrenen són terrestres. De fet, estan en pretemporada i per tant poden relaxar-se. Només així se'ls pot aguantar... a certa distància. Vaig sortir uns 15,3km i uns 375D+. El dimecres, havia quedat amb en Dani Soriano. Ja havíem pactat uns 10km i en pla, que jo l'endemà pujava als Pirineus. Van fer tota la zona de les hortes i les Deveses de Salt fins a Bescanó i tornar. Van ser 12km i uns 40D+.
Al cim del Puigmal.


Amb boireta.
El dijous, després de tenir molts dubtes sobre on anar dels Pirineus, vaig acabar fent una aposta segura: Des del collet de les Barraques al Puigmal i tornar pel mateix lloc. Tot per evitar perdre'm. Inicialment vaig fer un trosset de pista per esquicar els 2 primers km picant cap amunt i després sí que vaig anar a buscar el que sí que és el camí habitual, resseguint un filat pel bestiar. Rodejat d'isards, anava fent a un ritme prou bo pel desnivell que anava sumant. Les marmotes cridaven al meu pas com per alertar que un humà rondava la zona. No en vaig aconseguir veure cap. El sol picava força- De lluny veia dos persones de color taronja, cap a l'estació d'esquí del Puigmal. Estava convençut que les atraparia. Però avançaven ràpid i no hi havia manera.
Isard entre la boira.
 Mentre pujava vaig deixar passar tres homes que baixaven.... en bici! Com coi havien arribat allà dalt? Veia els tarongers més a prop. Just abans del km de pujada final els vaig atrapar. Collons. També anaven en bici. De fet, ara la carregaven a les espatlles. Al tram final em vaig trobar molta gent pujant i baixant. Molts tenien la base al parquing de l'estació d'esquí. Arribava a dalt en 2hores i 3 minuts. Calculava que necessitaria una hora i mitja per baixar. Vaig estar vuit minuts a salt: per menjar i per fer una fotos. I avall,que pujaven núvols. 
La boira em va acompanyar un tram. No veia el filat, però sabia que no era lluny. Una foto a un isard entre la boira i finalment arribada a destí. Un cop allà vaig veure que em faltaven uns metres pels 20 km i vaig voltar una mica fent un tram de la pista de Queralbs. Al final, 20,2km i 1225D+. 

 I res, ara ja encarant els últims entrenaments amb un parell de sortides per Girona, algunes per Vallter (hi vaig a dormir dues nits) i un trote curt final típic en mi, pel carril bici, com a gran prèvia a la OCC. Després d'aquest últim entrenament, tornaré a escriure, possiblement ja un pèl nerviós. 
Salut!

divendres, 8 d’agost de 2014

LES PROVES

Sembla que el pitjor ja ha passat. El peu encara fa mal però és suportable. He d'aguantar fins a la cursa OCC i després segurament hauré de parar sí o sí unes setmanes. De moment vaig fent el que puc. El titular "L'alarma" de l'anterior entrada veig que us va agradar, perquè va rebre bastantes visites. És el que té posar paraules "picants". Aquests dies he estat fent força bicicleta per relaxar les cames, sobretot les articulacions i els tendons d'allà on em fa mal. He anat als Àngels i a Sant Mateu de Montnegre per carretera. Amb uns temps nefastos, però clar, amb BTT. Arriba a dalt ja ha estat una fita. També he fet el camí de les dones, aquest ja de terra. Acostumat a fer-lo corrent.... ha estat diferent i el temps no tant penós. Però això de la bicicleta, no sé, encara em falta trobar-hi el gustet. 

També he fet alguna sortida. Un carril bici de 9,2km per provar el peu i que va anar bastant bé, una pujada a ple sol a Sant Grau on vaig fer figa però on la cama va anar bé fins a la baixada tot i que després també va ser suportable... (12,5km i 425D+), una pujar a l'esprint a Sant Miquel amb rècord de temps inclòs (quines ganes de fotre-li llesca!) que va incloure una baixada prop del Puig d'Estela per una pista que no havia fet mai (al final van ser 15km i 480D+) i una tirada llarga al carril bici de 30km, a ple sol on quasi no arribo. Vaig parar-me a sis fonts (tres anar i tres tornar) per veure aigua i vaig anar a ritme baix. Tot i així, el final va ser bastant calvari i vaig fregar les tres hores. El pronòstic deia que hi hauria núvols però no en vaig veure cap a vint quilòmetres a la rodona. El peu va començar a molestar bastant al km 14.... Però res tant horrorós com el dia de l'alarma. Tot plegat són proves perquè el peu em deixi sortir amb garanties d'aconseguir  d'Orsières amb l'objectiu d'acabar la cursa a Chamonix. La glòria.

A partir de dilluns tinc tres setmanes de vacances (la darrera ja a Chamonix) i no hauré de fer bogeries horàries. I potser puc anar a córrer acompanyat, que sempre és més agradable que fer-ho sol.
A veure si al proper escrit ja puc deixar de parlar tant del peu i explicar més amb qui he pogut quedar per anar a córrer.

dissabte, 2 d’agost de 2014

L'ALARMA



He perdut una mica la noció de tot per culpa d’una lesió que m’ho ha complicat tot. Portava uns dies entrenant bé, amb lleugeres molèsties a sobre del peu dret. Eren uns dolors que no anaven a més. Com altres que tinc o he tingut. Dolors que venen un dia i un altre desapareixen perquè sí. Que ni tant sols ocmentes a ningú per no semblar un “pupes” o que busques una excusa. Però aquest cop no. Aquest cop el mal ha anat incrementant-se fins al punt que m’he espantat. No sé perquè ha vingut. He xocat amb el peu a algun lloc molt fort? M’hi ha caigut una pedra? És el sobreesforç pels entrenaments fets des de principis d’any que ha de sortir precisament ara? Tendinitis? Vaig al fisio? Molts m’esteu animant. Gràcies! Si cada mostra de suport fos un punt de recuperació estaria  al 200% i encara en podria repartir. Per desgràcia però, només serveix per consolar-me mentalment.

 Diumenge tenia prevista una ruta que empalmava Sant Miquel i els Àngels. Però a mitja pujada dels Àngels vaig fer mitja volta. La molèstia passava a dolor i era lluny de casa. Segurament hauria fet 26km però vaig acabar fent 20km. Els últims quilòmetres els vaig fer abatut, a ritme molt suau. Havia d’arribar a casa per nassos però no calia córrer. I va venir el cap la OCC (28 d'agost). Com coi podré fer 53km amb 3.300D+ si vaig coix?

Han passat uns dies. Pràcticament no he anat a córrer. Només dijous. En pla, carril bici, vambes toves i a poc a poc. Al principi tot anava bé. Zero mal. Fins al km6. Cap a casa amb la OCC retronant al cap. No tenia tant dolor. Però al llarg del dia, amb l’activitat diària normal, el dolor no va afluixar. Era menys que diumenge. Però era. Les esperances són que poc a poc vagi marxant. Però i els entrenaments? Era precisament des de finals de juliol fins al 20 d’agost quan havia de carregar les cames. I no ho puc fer. De moment m’he dedicat a agafar la bicicleta. Sóc bastant paquet però així les cames no descansen. He anat als Àngels per carretera, amb un temps més que discret.

Seguiré informant, però s’ha activat l’alarma. Tant de bo sigui un malson i em desperti i tot això no hagi existit. De moment veig que vaig restant dies i que no sumo km ni D+.