dilluns, 21 de juliol de 2014

TORNADA A VALLTER

Aquesta darrera setmana han tocat quatre sortides per anar sumant km i desnivell. Alguns dies els plans s'han trastocat ja tinc en ment què fer les properes setmanes per arribar apunt a la OCC (28 d'agost). La festa grossa va ser el diumenge, per Vallter amb en Jordi i el mal temps.

Dilluns volia fer una sortida d'uns 15 km pels Ecosistemes per rectificar la setmana anterior amb pocs km. Feia molta calor i humitat i tot plegat va quedar reduït en una marxa enrera a mig corriol del dipòsit. Això sí, vaig córrer enmig de nou burros d'una finca que feia molt que no veia. 10,2km i 400D+.

El dimecres, vaig millorar les sensacions amb una pujada prou ràpida pel Camí de les Dones. Vaig apretar a la part final i em vaig sentir prou bé. Van ser 13km i 480D+.

Divendres vaig decidir pujar a Sant Miquel des de casa, fent el camí habitual. Volia apretar i poder comparar temps. La idea em va venir de l'Ernest i en Rabionet. Hi havien pujat el dia abans i vaig pensar: "Fa molt que no fas la ruta clàssica de pujada". Primer una aproximació fins al Cul del Món i au, Monges, accés font del Ferro, corriol, pas per sota la variant, Can Lliure, segon corriol, can Mistaire i tram final. Em vaig trobar tot de gent pujant que em van semblar estrangers. Vaig aconseguir em meu millor temps de pujada. Està bé, però sé que encara puc millorar-ho. Van ser 27:51 des del Cul del Món fins al Castell. Feia una calor de mil dimonis. Una opció de baixada era anar pel Puig d'Estela i empalmar amb els Ecosistemes, però vaig començar a pensar en el diumenge, que anava als Pirineus. I sobretot en el sol. Hi hauria massa tram sense ombra. Així que vaig baixar per darrera de Sant Miquel, per uns corriols ombrívols que vaig conèixer en la cursa popular de Sant Miquel i vaig acabar empalmant amb la pista habitual. En total: 14,2km i 610D+.



Diumenge, per Vallter. Foto: Jordi Llauger.
Quedava la festa final, la del diumenge. Amb en Jordi volia fer una volta per Vallter passant per Pic de la Dona - Bacivers - Bastiments - estirar fins al Pic de l'Infern i tornar, passant pel Gra de Fajol. En  començar feia molt de sol i em vaig posar crea i tot i en broma ens en reiem de les previsions del temps, que preveien pluges. 
Al Pic de la Dona. Foto: Jordi Llauger.
En 40 minuts ens plantaríem al Pic de la Dona (2.702m). Els núvols ens van envoltar als minuts finals i fins i tot ens va pedregar. No es veia res i vam decidir deixar la volta per un altre dia i baixar cap a l'estació d'esquí. Allà veuríem què feia i si tornàvem a Girona per córrer per les Gavarres. 

La baixada, era la mateixa que la Cursa d'Ulldeter. Aquest cop però, més tranquil perquè no competia. 

Al Gra de Fajol. Foto: Jordi Llauger.
Un cop a baix, vam veure que s'obria el cel a la zona del coll de la Marrana. I... ja que erem a Vallter no podíem desaprofitar. Vam pujar fins el coll de la Marrana, de vegades seguint una pista i altres pel camí que generen els remontadors. Hi havia moltíssima gent. El cel es va tornar a tapar i vaig arribar a veure una dona amb un paraigües. Al coll teníem diferents opcions. Feia vent i es veient núvols per tot arreu, però el Gra de Fajol estava tocar i no estava massa tapat. Au cap amunt... en 13 minuts!! 
Unes fotos i cap avall que els núvols ens feien fora de nou. Nova pedregadeta. La baixada... uauuu!! Divertidíssima!! Al final no vam fer el que volíem fer però almenys vam passar-ho bé i vam sumar desnivell. Van ser 12,9km i 1.125D+ Queden espines clavades. S'hi haurà de tornar!

dimarts, 15 de juliol de 2014

DE VIATGE

He de resumir dues setmanes després del Trail Ulldeter i serà ras i  curt.

La primera setmana tenia encara les cames un pèl dures (sobretot els genolls) però tot i així vaig fer diverses sortides amb desnivell perquyè tenia companyia, en Jordi, i això sempre s'agraeix. Dilluns, aquí en solitari, vaig fer una pujadeta al Pirulí una volta circular a la font del Ferro i cap a casa. Van ser 8,4km i 175D+. Dimarts plovia i vaig canviar l sortida prevista en BTT per 10 kmetrets en estàtica. Dimecres, amb en Jordi, voltem per diferents carrers i corriols de les Pedreres i per la Font del Ferro. Li fotem estella a la pujada a la muntanya de la O i el Calvari  per Sant Daniel. Em quedo a dos segons del meu record. Fem 8,6km i 200D+. Quedem per diumenge. Tocarà sortida llarga per Girona. Buscarem fer uns 20km. Jo tocat de cames i ell per la distància, que ja imposa respecte. Fem una pujada al Piruli per encarar cap al Camí de les Dones (li ensenyo per si un dia vol anar-hi sol), i un cop a dalt empalmem pujada fins al Puig d'Estela ja en direcció al castell de Sant Miquel. Abans però baixem cap a les mines del nen Jesús, però girem abans d'acabar el descens cap a la Font del Borni i d'allà cap amunt, fins a ant Miquel. Déu ni do la pujada. Ens passen tres tius en BTT que tela marinera. Baixem ja cap a casa passant per Torre Gironella i sumem, al final, 20,4km i 725D+. Bona sortida i bon cansanci.


Fent el friki per les Bárdenas Reales. Foto: Alba Carmona.
La segona setmana incloïa unes minivacances amb viatget per Navarra i Euskadi. El dia abans de marxar, carril bici a ritme ràpid però sense forçar massa tampoc (voltant els 5 min/km). Volia fer 15 km però acabo renunciant a 5km.... Al final 10,2km. Ja de viatge faré dues sortides per mantenir les cames en moviment i que no oblidi que ha de seguir la gresca... El dijous abans de tirar cap a Pamplona, una sortida improvisada per Aldeanueva de Ebro, a la Rioja. 
Envoltat de cigonyes (potser en veig 50) i conills (en veig 10) vaig fent el que puc pel mig de les vinyes i resseguint el canal de Lodosa. Molt pudent i acabo a prop de Rincón de Soto abans de fer mitja volta. En total, 8,6km i 70D+. El dissabte tocava sortir per Irún. Però la nit s'havia allargat a base de pintxos i al matí plovia. 
Uns pintxos, a Donosti.
Renuncio i ho canvio per diumenge, el dia que tocarà tornar cap a casa. Des de la casa rural de Ventas de Irún vaig pujant per un turó però em vaig trobant totes les pistes tancades i amb final en una casa. Acabo generant una ruta circular de un pèl més de 3km que repetiré dues vegades i que acaba amb una baixada bastant pronunciada per la carretera. Toca tornar a casa i tot i que hauria fet una tercera volta, prefereixo esmorzar a la casa rural i conformar-me amb 6,5km i 300D+.  Almenys he cremat els pinTxos i les begudes dels últims dies per Euskadi i de la nit abans per Hondarribia, on de casualitat celebraven un festival de Blues amb, almenys, tres escenaris diferents.

Un "selfie" enmig d'un concert al Festival de Blues d'Hondarribia.





dimarts, 1 de juliol de 2014

TRAIL ULLDETER 2014


De menys a més. Seria el resum de la meva participació a la Trail Ulldeter organitzada per Klassmark. Sabia que el principi era molt dur i que la distància permetria, si hi havia forces, anar accelerant. Els dies previs havien estat carregats de feina i de son. M’aixecava deu minuts abans de les cinc del matí. Uns espaguettis, una dutxa i ja al cotxe cap a Setcases, amb la música de Deskarats a tot drap per no adormir-me i pensant en el que m’esperava... uns 29,4 km i uns 2.400D+.

 

ELS CONEGUTS
Arribo a Setcases (1.262 metres d’alçada) i el poble està envaït. Acaben de sortir els corredors de la Ultra. 52km i 4.500D+. Hi ha en Carles, no he tingut temps de saludar-lo abans de la sortida. Vaig a buscar el dorsal amb el temps justet i a canviar-me al cotxe. Ostres, no he agafat agulles per enganxar-me el dorsal. Només en tinc una al cotxe. Hi ha dos nois al vehicle de davant. Me’n deixen una cada un. No sé qui sou, però... Gràcies! Quan torni ja no hi haurà cotxe. Han anat més ràpid que jo. Un riuet d’última hora i cap a la sortida. Em trobo en Manel Moreno. Per fi! Tants “m’agrada” al facebook i ara ens podem saludar. En Carles Alonso, l’speaker, avisa que queden un parell de minuts per començar. A la línia de sortida em trobo en Carles Delgado. “Tu per aquí, també?” Diu. Doncs si... Ens haviem trobat a la mitja marató de muntanya de Banyoles. Allà anava amb en Joan Enric. I avui, sorpresa majúscula: Amb en Jordi Flores, de la Salle! Quan feia que no ens veiem? Quatre paraules i tret de sortida. 

EL TÍPIC TAP
Es forma el tipíc tap, que tot ser una tradició indigna als corredors que volen córrer des d’un bon principi. Jo amb calma. Ens esperen 7,5 km inicials amb 1.400D+. Anem pujant i pujant. Entre vaques i cavalls. Cap al km 4 em giro. Només veig una trentena de corredors al darrera. En Carles i en Jordi es paren, jo segueixo. Avançant metres com una formigueta. el vent bufa força i es bastant fred. Quan obro la boca m’entra dins del cos. Porto paravents, però no me’l poso. He de treure’m la visera o fugirà volant. Els bastons em van genials. El vídeo de'n Toti explicant el material imrescindible em va convèncer de dur-los. Hi ha dos km  que són una animalada. Un al 30% i el següent al 36%. 


LES POSTRES I LES ORTIGUES
Arribem al Pic de les Borregues (2.691metres d’alçada). Ara tocaran 4km de pla i baixada fins al Coll de la Marrana (2.500m)  i el refugi d’Ulldeter (2.230m). A la falda del Gra de Fajol hi ha en Martí Ferrer. Deu haver vist ja un fart de corredors i em crida: “Va noi! Que no arribaràs ni al postre”. Jajaja. Serà a partir d’aquell moment que començaré a notar-me amb ganes de divertir-me. La baixada pel Coll de la Marrana fins al refugi és espectacular. “Mira com salta aquest”, crida un noi. Em sento bé. Arribo al refugi d'Ulldeter. És el km12. 
 
Arribant a Ulldeter. Foto: Oriol Batista.
Saludo en Carles Masó. No veig ni un sol plàtan. Com pot ser?. S’han acabat o no n’hi havia?. Omplo un bidó d’aigua, engoleixo dos talls de síndria i arrenco de nou amb un grapat de fruit secs entre la boca i la mà. Toca anar cap al Coll de la Geganta (2.600m) creuant les  pistes d’esquí de Vallter per creuar-les. Ho fem passant un munyoc pedreguós pel dret. Uns 400 més, amb més del 30%. Abans em paro a fer un riuet. Deixo els pals recolzats en una pedra, però el vent me'ls tira. 

Arribant a Ulldeter. Foto: Oriol Batista.
 Al recollir-los me n’adono que han caigut sobre unes ortigues. Au!. Pujo el munyoc. Creuem les pistes i enfilem dos km cap al Coll de la Geganta (2.600m). Un té un 27%. Mica a mica vaig avançant corredors. I jo em sento que encara reservo. Tinc anotat que després de baixar el Pic de la Dona hi ha sorpreses. Al Coll de la Geganta comencem a planejar amb un xic de pujada fins al Pic de la Dona (2.702 metres), el cim de la prova. Hem sumat 700D+ més des del refugi d’Ulldeter.
Baixant el Pic de la Dona. Foto: Josep Maria Montaner/Nació Muntanya.
EN CARLES
Torna a fer un vent bastant fort, que pràcticament em fa córrer en diagonal. Baixo del Pic de la Dona a contravent però ràpid. Em ploren els ulls... sort que porto ulleres!. Segueixo avançant a gent. La baixada té uns 3km al voltant del 20%. Tota l’estona estàs pensant si anar frenant, anar saltant les pedres o relliscant controladament amb la terra. En una caseta de Vallter portem 19,5 km i hi ha el segon avituallament (2.166m). Agafo tres talls de plàtan, un parell d’olives, xuxeries i algun fruit sec. Omplo el bidó d’aigua. Veig uns recipients plens de macarrons. Buf, no em venen gens de gust. Passo i surto fora. Després sabré que estaven reservats pels de la Ultra. Ells sí que realment poden necessitar-ho. A fora hi ha en Carles. Ens saludem. Els dos anem prou bé. 

Intrèkkids. Em trobo en Carles a l'avituallament de Vallter. Foto: Ultres Catalunya.

LA CAIGUDA
Segueixo la meva ruta. El dibuix que havia passat l’organització plantejava quasi 6 km plans i 4 més de baixada. Però hi havia trampa. Molta estona anem entre bosc picant ara cap amunt, ara cap avall, ara una mica de pla. Una mica trenca-cames. Hi ha 300D+ amagats. Segueixo avançant gent. Miro el crono i començo a fer càlculs. Puc baixar de sis hores? Ja m'havia vingut al cap al Pic de la Dona, perquè el mateix Carles ho havia insinuat dies abans i perquè li havia dit a l'Alba (perquè si abans no deia res no patís). Molt just. Hauria d’apretar però és possible. Començo el repte. Prou reservar-se. Són corriols estrets on el corredor de davant t’ha de deixar passar. Tots ho fan menys un. Intento avançar-lo sortejant un arbre, però el peu cau sobre una arrel, m’entrebanco i caic de cares. Reben un genoll i el palmell d'una mà. Res greu. Estic mig minut parat a terra. Uns excursionistes, mapa en mà, m’ajuden, mentre els hi dic que estic bé. M’aixeco i ara sí que l’avanço, altre cop havent de sortir fora del camí.



A CASA DE LES VAQUES
Estic totalment sol. Les cintes que ensenyen el recorregut estan molt baixes i algunes costen de veure. Passo pel Pla dels Esqueixats. Sembla gespa! Em perdo un moment i he de fer marxa enrera. Em passa dos cops. Anem creuant torrents i resseguint un riu. Atrapo en Manel. Una mini conversa i tiro endavant. Ens apropem a l’últim avituallament. Cal? Queden només 4 km! Si n’havien de posar tres, podien estar distribuïts millor. Suposo que és per allò de no estar massa amunt (per no molestar les espècies protegides, com la perdiu blanca,  i perquè s'han posat en llocs molt accessibles) Segueixo lluitant contra el crono. Em trobo un controlador de l'organització. Riu i m'anima. "Ja ho tinc!", crido. Em refereixo al control del temps, a les sis hores. Ja el vaig veure al Cap de Creus. És de Girona i diria que és fill d'una cambrera d'un bar de la Devesa. Un corriol molt estret de baixada. Avall! Però pam! Se’m planta al mig una vaca marró. Baixa poc a poc i jo darrera... caminant. El crono! Perdo temps. Pff paciència. Em plantejo tirar-li una pedreta al cul perquè acceleri. Sento un esbufec. Em giro. Colló, ara una vaca negra a darrera. Ai mare. Estic al mig dels dos animals i segueix passant el temps. Estic tancat sense sortida. Arbres espessos en un costat i un barranc a l'altre. Avancem poc a poc. Al final trobo una escapatòria pel barranc, saltant dins d’un riu. Apareixo a l’avituallament moll dels peus. És a la carretera d'Espinavell. Hi ha un home amb un pal. Deu ser el ramader!  Un plàtan, dues olives i uns fruits secs. Faig una bateria de preguntes que la noia de l’organització, que em pregunta si estic bé. “Sí! És que vull baixar de sis hores!” Avall!! Un camí més ample ideal per posar el turbo. Els dos últims km són d’asfalt. És la carretera de Setcases. Vaig mirant el crono. Ai mare. Que just. Sento l’speaker! Síí! Veig l’arc de la meta... Paro el crono: 5hores 59 minuts i 10 segons. La caiguda i les vaques m’han fet córrer! He fet els últims 2,5 km en menys de 5min/km. A la clasificació he acabat el 193 dels 361 que han acabat. No està malament per ser qui sóc. He progressat gràcies a una bona regulació. Al final atrapava molta gent que mig caminava perquè deu haver apretat al principi. Si hagués començat més ràpid, no sé si hauria fet més bon temps o si hauria rebentat a mig fer.

La glòria. L'arribada. Setcases. Foto: Dani Gual.

LA VALORACIÓ
El recorregut fantàstic. Brutal, difícil i exigent, per mi, que sóc un neocorredor per muntanya. Preciós. Genial.  L’escenari és tant espectacular que compensa el preu de la cursa. Són bons aquests de Klassmark, ja ho vaig pensar a la Marató del Cap de Creus. Ha estat un bon entrenament per la OCC. Ah! A la Ultra en Toti Bes ha arribat primer juntament amb la bèstia de l’Iker Karrera. Déu ni do quin animalot. I en Carles ha completat la Ultra en dotze hores i ha recuperat sensacions després de la Emmona. Que bé. Segur que la CCC li anirà de nassos. Ho explica aquí. Compro un parell de llonganisses a Ca la Núria, una pels meus pares i una per mi. Em pregunten coses. Sobretot de'n Toti.  "Els primers són professionals, no?". "És un botiguer! i està martí i tarda allà!!" exclamo. "Entrena quan pot!". I cap a Girona bastant content més que pel temps fet, perquè he acabat més que sencer. Intrèkkidspower!!! Ah, Martí, vaig arribar a les postres del dinar i del sopar. Boníssimes!!