dimecres, 25 de juny del 2014

EL REI DELS NASSOS



Recta final per una nova cursa. La Trail Ulldeter, organitzada per Klassmark. Forma part del circuit Missionx3, que va començar amb la cursa al Cap de Creus i que acabarà a Catllaràs. Me la va aconsellar en Carles com a preparació de la OCC. I ben cert. 29km amb uns 2.400D+, aniran bé. I seran pels Pirineus, els meus. Els de la meva família. De fet,  ja és on hauria anat a entrenar. Com en els darrers temps. Aquesta setmana ja he afluixat els entrenaments per rebaixar els músculs, que darrerament han patit bastant. Espero que tinguin recompensa. Però darrerament només tinc una cosa al cap: la feina. La cursa és dissabte, a les vuit del matí, amb sortida a Setcases. Dijous ve el xxx Rei dels nassos a Girona. Vol dir que acabaré molt  tard.  I divendres començaré a les vuit del matí i acabaré molt tard per culpa del Fòrum Impulsa. Dormiré poc. I això que abans d’una cursa ja em costa. Dissabte m’hauré d’aixecar cap a les quatre i hauré sortit de la feina més enllà de les dotze els dos últims dies. I encara hauré de sopar... No es pot quedar on no molesti el Rei? En fi. Dos dies d’infart que no sé ni quan menjaré, ni en quines condicions. En fi.



 I tota la preparació la tenia ben encarada per aguantar els primers 8km de pujada fins a les Borregues (2.691 metres)  i llavors fer els 21 km restants més de puja i baixa, passant pel coll de la Marrana (2.500m), baixant al refugi d’Ulldeter (2.230 m), tornant a pujar al coll de la Geganta (2600m) i al Pic de la Dona (2.700 m) i llavors baixada rera baixada passant per l’estació de Vallter-2000 i arribant de nou a Setcases (1.262 m). Gran part del recorregut a més de 2.000 metres d’alçada.

He entrat pels Pirineus, he fet sortides de distància, he fet pujades dretes a tot ritme, he començat a introduir la bicicleta als entrenaments, he anat a Esports Nabes a parlar amb en Toti perquè m’expliqués coses per la OCC (i de qualsevol cosa que em servís per aprendre a millorar a córrer).... Tot sobre rodes. Mai més ben dit. Només em preocupava la possible pluja. Fa dies que miro les aplicacions de mòbil i el pronòstic fins avui era de pluja abundant. Ara sembla que podria ser que no fos així. Molt de sol tampoc caldria.

Sigui com sigui, allà seré. Als Pirineus sempre pot passar de tot. Com als Alps.

Breument, una petita explicació dels últims entrenaments. El dimarts 23,7km i 960D+ amb una pujada als Àngels des de casa, passant pel Pirulí i per les torres elèctriques finals després pas pel Puig d’Estela i el castell de Sant Miquel. Empalmo just per una roda de premsa amb arròs per esmorzar cuinat pels grans xefs gironins, Joan Roca inclòs. Jo, vestit de corredor... 

El dimecres vaig agafar la BTT i vaig fer camins de Sant Daniel, amb alguna pèrdua i alguna esgarrinxada, mentre intentava connectar algunes masies amb la font dels Lleons. Al final,  13,8km i 330D+.

El dijous van dissenyar un circuit per connectar pujades curtes però potents. Després de superar el Pirulí, van empalmar el kamikaze (0,3km al 31%), el corriol del dipòsit (0,5km al 26%) i el corriol de Cal Dineret (0,4km al 20%) per la riera de l’Onofre. Van ser 15,8km i 670D+. Aconseguits els meus millors temps al kamikaze i a Cal Dineret.

I diumenge, vaig anar a Sant Grau per la Pilastra amb en Jordi, aquest cop sense en Pinxo. Volia apretar als últims 900 metres de pujada picada (al 19%) però ha desaparegut el cartell que avisava i al final només he apretat els últims 200.... (al 22%).... Baixada per un corriol desconegut que ens va fer allargar el descens i aparèixer prop de Sant Gregori. Van ser 11,2 km i 4230D+.

I res, ara ja afluixant... dilluns BTT Girona- Cassà- Girona (22,2km), dimarts sortida de 10km pel carril bici a ritme de trote i molta calor i em queda una sortideta de 6km que veuré quan puc.... Els Rei dels nassos... Veurem com surt la cursa! Tinc moltes ganes de córrer pels Pirineus tanta estona! Serà dur i divertit!