CIRC D'ULLDETER

La darrera setmana ha estat estranya. He estat malalt entre setmana però el diumenge he anat als Pirineus. Tocarà pujar-hi cinc o sis cops més abans de la OCC. Per l'alçada, pel terreny i perquè deu ser tot plegat similar al que trobaré als Alps. La sortida va ser curta, però vaig disfrutar com una cabra. A pams. Dimarts vaig fer una sortida d'uns 9,4km i uns 320D+ fent voltes per les Pedreres i Sant Daniel. Per temes de feina no podia fer massa més. A partir de dimarts a la tarda em vaig començar a trobar malament. Primer de la panxa i després el cap i tot el cos. Divendres encara cuejava tot plegat i per tant, no vaig fer res d'esforç fins diumenge. 

Havia estat xerrant amb l'Ernest d'anar als Pirineus. Tenia moltes coses al cap, però amb el meu estat de salut semblava un xic agosarat. Tot i així, vam decidir anar-hi juntament amb en Juanjo i en Dani. Ja els coneixia d'un entrenament per Sant Grau. Bona gent i amb ritmes similars als meus. No cal res més! Tenia clar que aniriem a Vallter. I que volia pujar al Pic de la Dona. A partir d'aquí improvisaria.

Sortíem de Salt a dos quarts de set del matí. Un diumenge, com uns campions. Començavem a córrer minuts després de les vuit des de l'aparcament de l'estació (2.150 metres d'alçada). Feia un vent horrorós. Quasi que feia descontrolar les passes. Jo duia bastons, i podia falcar-me un xic millor. Arribàvem al Pic de la Dona (2.702 metres d'alçada) en 42 minuts. Havien estat 2,3 km al 23%. Sense quasi parar per fugir del vent,  comencem a baixar cap al coll de la Geganta (2.604 metres). Per allà ens veiem en cor d'anar al Bacivers (2.530 metres) enlloc de fer directament el Bastiments. 
 

Cap a Bacivers. Foto: Ernest Alenyà.

Hi ha clapes generoses de neu. I un isard saltant de pedra en pedra.  Pim pam i som a dalt. També en marxem ràpid pel vent,  ja sí en direcció al Bastiments (2.881 metres). També en poca estona som a dalt. Ja feia meny vent. Quatre fotos i decidim pujar també al Gra de Fajol. A mitja baixada un noi em crida. "Jordi, Tapi". Collons. Vaig disfressat i em coneixen? El miro i no sé qui és. "Sóc l'Àngel Pi". Redéu, de l'Strava. Em coneix per la foto petita que hi tinc allà? No em coincidit a cap lloc! També em llegeix aquí, al bloc, diu. Hi ha més fotos meves, deu ser d'això. M'explica que ell també farà la OCC i que, com jo, només vol arribar perquè mai ha fet res tant llarg. Ep! A tenir en compte. Caldrà tenir companys per autoanimar-nos! 

Seguim cap al Coll de la Marrana (2.530 metres) i pugem ràpid al Gra de Fajol (2.714 metres). Sobretot l'Ernest. Colló, com ha tirat. Són 0,6km al 26% que faig en poc més de 18 minuts. Més fotos, una mica de xuxeries i aigua i cap avall, ja sí, cap a l'estació, on hi ha el cotxe. Hem fet tot el circ d'Ulldeter en 3 hores i mitja. Són 12,8 km i uns 1.050D+. Les meves cames remuguen, perquè sembla que hagi estat més. Això sí, un bon desnivell acumulat.  

Al Gra de Fajol. Amb en Juanjo, en Dani i l'Ernest.

 L'endemà dilluns, potser tocaria descansar, però em fan pensar en Sant Miquel i, al migdia, cames ajudeu-me cap allà des de casa. Això sí, un bon patiment perquè les cames encara estan bastant cansades del dia abans i perquè fa un sol d'escàndol. Però bé. 12 km més i 400D+. Suposo que és bo entrenar en totes les condicins. diumenge vent... dilluns sol i cames rebentades. Anar sumant experiències.