Recta final per una nova cursa. La Trail Ulldeter, organitzada
per Klassmark. Forma part del circuit Missionx3, que va començar amb la cursa
al Cap de Creus i que acabarà a Catllaràs. Me la va aconsellar en Carles com a
preparació de la OCC. I ben cert. 29km amb uns 2.400D+, aniran bé. I seran pels
Pirineus, els meus. Els de la meva família. De fet, ja és on hauria anat a entrenar. Com en els
darrers temps. Aquesta setmana ja he afluixat els entrenaments per rebaixar els
músculs, que darrerament han patit bastant. Espero que tinguin recompensa. Però
darrerament només tinc una cosa al cap: la feina. La cursa és dissabte, a les
vuit del matí, amb sortida a Setcases. Dijous ve el xxx Rei dels nassos a
Girona. Vol dir que acabaré molt tard. I divendres començaré a les vuit del matí i
acabaré molt tard per culpa del Fòrum Impulsa. Dormiré poc. I això que abans
d’una cursa ja em costa. Dissabte m’hauré d’aixecar cap a les quatre i hauré
sortit de la feina més enllà de les dotze els dos últims dies. I encara hauré
de sopar... No es pot quedar on no molesti el Rei? En fi. Dos dies d’infart que
no sé ni quan menjaré, ni en quines condicions. En fi.
I tota la preparació la tenia ben encarada per aguantar els
primers 8km de pujada fins a les Borregues (2.691 metres) i llavors fer els 21 km restants més de puja
i baixa, passant pel coll de la Marrana (2.500m), baixant al refugi d’Ulldeter
(2.230 m), tornant a pujar al coll de la Geganta (2600m) i al Pic de la Dona
(2.700 m) i llavors baixada rera baixada passant per l’estació de Vallter-2000
i arribant de nou a Setcases (1.262 m). Gran part del recorregut a més de 2.000
metres d’alçada.
He entrat pels Pirineus, he fet sortides de distància, he
fet pujades dretes a tot ritme, he començat a introduir la bicicleta als
entrenaments, he anat a Esports Nabes a parlar amb en Toti perquè m’expliqués
coses per la OCC (i de qualsevol cosa que em servís per aprendre a millorar a córrer)....
Tot sobre rodes. Mai més ben dit. Només em preocupava la possible pluja. Fa
dies que miro les aplicacions de mòbil i el pronòstic fins avui era de pluja
abundant. Ara sembla que podria ser que no fos així. Molt de sol tampoc
caldria.
Sigui com sigui, allà seré. Als Pirineus sempre pot passar
de tot. Com als Alps.
Breument, una petita explicació dels últims entrenaments. El
dimarts 23,7km i 960D+ amb una pujada als Àngels des de casa, passant pel
Pirulí i per les torres elèctriques finals després pas pel Puig d’Estela i el
castell de Sant Miquel. Empalmo just per una roda de premsa amb arròs per
esmorzar cuinat pels grans xefs gironins, Joan Roca inclòs. Jo, vestit de
corredor...
El dimecres vaig agafar la BTT i vaig fer camins de Sant
Daniel, amb alguna pèrdua i alguna esgarrinxada, mentre intentava connectar
algunes masies amb la font dels Lleons. Al final, 13,8km i 330D+.
El dijous van dissenyar un circuit per connectar pujades
curtes però potents. Després de superar el Pirulí, van empalmar el kamikaze (0,3km al 31%), el corriol del dipòsit (0,5km al 26%) i el corriol de Cal Dineret (0,4km al 20%) per la riera de l’Onofre. Van ser
15,8km i 670D+. Aconseguits els meus millors temps al kamikaze i a Cal Dineret.
I diumenge, vaig anar
a Sant Grau per la Pilastra amb en Jordi, aquest cop sense en Pinxo. Volia
apretar als últims 900 metres de pujada picada (al
19%) però ha desaparegut el cartell que avisava i al final només he apretat
els últims 200.... (al 22%).... Baixada per un corriol desconegut que ens va
fer allargar el descens i aparèixer prop de Sant Gregori. Van ser 11,2 km i
4230D+.
I res, ara ja afluixant...
dilluns BTT Girona- Cassà- Girona (22,2km), dimarts sortida de 10km pel carril
bici a ritme de trote i molta calor i em queda una sortideta de 6km que veuré
quan puc.... Els Rei dels nassos... Veurem com surt la cursa! Tinc moltes ganes
de córrer pels Pirineus tanta estona! Serà dur i divertit!