dimecres, 25 de juny de 2014

EL REI DELS NASSOS



Recta final per una nova cursa. La Trail Ulldeter, organitzada per Klassmark. Forma part del circuit Missionx3, que va començar amb la cursa al Cap de Creus i que acabarà a Catllaràs. Me la va aconsellar en Carles com a preparació de la OCC. I ben cert. 29km amb uns 2.400D+, aniran bé. I seran pels Pirineus, els meus. Els de la meva família. De fet,  ja és on hauria anat a entrenar. Com en els darrers temps. Aquesta setmana ja he afluixat els entrenaments per rebaixar els músculs, que darrerament han patit bastant. Espero que tinguin recompensa. Però darrerament només tinc una cosa al cap: la feina. La cursa és dissabte, a les vuit del matí, amb sortida a Setcases. Dijous ve el xxx Rei dels nassos a Girona. Vol dir que acabaré molt  tard.  I divendres començaré a les vuit del matí i acabaré molt tard per culpa del Fòrum Impulsa. Dormiré poc. I això que abans d’una cursa ja em costa. Dissabte m’hauré d’aixecar cap a les quatre i hauré sortit de la feina més enllà de les dotze els dos últims dies. I encara hauré de sopar... No es pot quedar on no molesti el Rei? En fi. Dos dies d’infart que no sé ni quan menjaré, ni en quines condicions. En fi.



 I tota la preparació la tenia ben encarada per aguantar els primers 8km de pujada fins a les Borregues (2.691 metres)  i llavors fer els 21 km restants més de puja i baixa, passant pel coll de la Marrana (2.500m), baixant al refugi d’Ulldeter (2.230 m), tornant a pujar al coll de la Geganta (2600m) i al Pic de la Dona (2.700 m) i llavors baixada rera baixada passant per l’estació de Vallter-2000 i arribant de nou a Setcases (1.262 m). Gran part del recorregut a més de 2.000 metres d’alçada.

He entrat pels Pirineus, he fet sortides de distància, he fet pujades dretes a tot ritme, he començat a introduir la bicicleta als entrenaments, he anat a Esports Nabes a parlar amb en Toti perquè m’expliqués coses per la OCC (i de qualsevol cosa que em servís per aprendre a millorar a córrer).... Tot sobre rodes. Mai més ben dit. Només em preocupava la possible pluja. Fa dies que miro les aplicacions de mòbil i el pronòstic fins avui era de pluja abundant. Ara sembla que podria ser que no fos així. Molt de sol tampoc caldria.

Sigui com sigui, allà seré. Als Pirineus sempre pot passar de tot. Com als Alps.

Breument, una petita explicació dels últims entrenaments. El dimarts 23,7km i 960D+ amb una pujada als Àngels des de casa, passant pel Pirulí i per les torres elèctriques finals després pas pel Puig d’Estela i el castell de Sant Miquel. Empalmo just per una roda de premsa amb arròs per esmorzar cuinat pels grans xefs gironins, Joan Roca inclòs. Jo, vestit de corredor... 

El dimecres vaig agafar la BTT i vaig fer camins de Sant Daniel, amb alguna pèrdua i alguna esgarrinxada, mentre intentava connectar algunes masies amb la font dels Lleons. Al final,  13,8km i 330D+.

El dijous van dissenyar un circuit per connectar pujades curtes però potents. Després de superar el Pirulí, van empalmar el kamikaze (0,3km al 31%), el corriol del dipòsit (0,5km al 26%) i el corriol de Cal Dineret (0,4km al 20%) per la riera de l’Onofre. Van ser 15,8km i 670D+. Aconseguits els meus millors temps al kamikaze i a Cal Dineret.

I diumenge, vaig anar a Sant Grau per la Pilastra amb en Jordi, aquest cop sense en Pinxo. Volia apretar als últims 900 metres de pujada picada (al 19%) però ha desaparegut el cartell que avisava i al final només he apretat els últims 200.... (al 22%).... Baixada per un corriol desconegut que ens va fer allargar el descens i aparèixer prop de Sant Gregori. Van ser 11,2 km i 4230D+.

I res, ara ja afluixant... dilluns BTT Girona- Cassà- Girona (22,2km), dimarts sortida de 10km pel carril bici a ritme de trote i molta calor i em queda una sortideta de 6km que veuré quan puc.... Els Rei dels nassos... Veurem com surt la cursa! Tinc moltes ganes de córrer pels Pirineus tanta estona! Serà dur i divertit!



dimecres, 18 de juny de 2014

LA CÀRREGA

Porto uns dies carregant fort les cames, probablement pensant en la cursa d'Ulldeter. Després de la sortida als Pirineus del diumenge anterior, el dilluns vaig pujar a Sant Miquel. Un company de professió va nomenar el castell i m'hi vaig veure abocat. Vaig patir un pèl, encara castigat de cames pel dia anterior. Van sortir 12 km i 400D+.

L'endemà vaig tornar a la BTT, una mica de carril bici i cap a Sant Cristòfol del Bosc. Vaig girar poc abans d'arribar, rebentat de cames per l'acumulació dels dies anteriors. O això espero perquè quasI fa vergonya no haver arribat a l'ermita. Cap a casa desfent el camí fet. Sortida de 23 km i 280D+.

Dimecres, de nou, sortida. Pel Pirulí, les Pedreres i els Ecosistemes. Veient que estava desgastat, va ser un ritme tranquil amb un únic objectiu. Apretar al corriol conegut com a kamikaze de pujada (0,3km al 31% i serpentejant). Allà vaig paretar una mica hi vaig millorar el meu millor temps. Quedava empatat amb l'Ernest. Cadria desempatar més endavant. Aviat. Cap a casa per Torre Gironella amb 9,6 km i 290D+.

El dijous 10km en bicicleta estàtica al matí i al vespre una sortida per les Pedreres amb l'Oriol que volia veure la fauna que hi ha. Van ser 7,6km i 230D+ a ritme molt suau. El divendres altre cop BTT ja pensant en una nova sortida pels Pirineus el diumenge amb força desnivell. Amb la bici bàsicament vaig fer carril bici i em va servir per explorar alguna pista que hi ha en un lateral i que algun dia puc fer corrent per fugir de la monotonia rectilínia del carril bici prop de Quart. Van ser 16,8 km i 150D+

El diumenge venia la sortida grossa. Volia resseguir el primer tram de la cursa d'Ulldeter. Des de Setcases (1.262 metres d'alçada) a les Borregues (2.691 metres d'alçada). Així, de sortida són uns 7,6km i un D+ de 1.430m. Vaig anar-hi amb en Jordi i en Pinxo. Arribats a Setcases notem vent. Però cap amunt. 
Protegit del vent.
Cada cop feia més vent. La pujada era menys temible de l'esperat fins al km3. Llavors ja picava fort. Rampes llargues del 20%, 30% i 40%. Ens protegiem del vent passant pel mig del bosc buscant que els arbres dessin de mur. Cada cop més vent i més fred. Seguiem. Ja vèiem on acabava el bosc. Tindríem problemes? Dues persones baixaven. Ens van dir que feia molt de vent. Que era impossible avançar. Seguim una mica més. Dues persones més. Ens diuen que han hagut de fer marxa enrera i que per no ser tirats a terra, s'han estirat a terra ells. Xerrem del punt on encara un humà pot aguantar el vent. Ens assenyala un pic i anem allà. Bufa, com bufa! Arribem no sabem on. Dues fotos i cap avall. En Jordi es gira el turmell. Jo també el blinco un pèl. El terreny és molt irregular i sovint poses el peu a cegues. Arribem a baix. Han estat 11,4km i uns 1.200D+. A casa, per Google Maps. Interpreto que el pic on hem girat cua és el Cim de Pastuira (2.373 metres d'alçada). Només coneixia un Pastuira, però no és aquest, és un de més alt, no massa llunyà. 

Dalt del cim Pastuira. Foto: Jordi Llauger.
M'havia quedat amb ganes així que el mateix diumenge a la tarda vaig tornar a sortir... a pel desempat del kamikaze. Vaig baixar el meu millor temps d'un mig minut. Això i unes voltes per les Pedreres, per sumar 9km i uns 280D+

Aquesta setmana, hauré de seguir acumulant desnivell i molts km, excepte ja al cap de setmana que seria menys distància. A seguir!!

dimarts, 10 de juny de 2014

CIRC D'ULLDETER

La darrera setmana ha estat estranya. He estat malalt entre setmana però el diumenge he anat als Pirineus. Tocarà pujar-hi cinc o sis cops més abans de la OCC. Per l'alçada, pel terreny i perquè deu ser tot plegat similar al que trobaré als Alps. La sortida va ser curta, però vaig disfrutar com una cabra. A pams. Dimarts vaig fer una sortida d'uns 9,4km i uns 320D+ fent voltes per les Pedreres i Sant Daniel. Per temes de feina no podia fer massa més. A partir de dimarts a la tarda em vaig començar a trobar malament. Primer de la panxa i després el cap i tot el cos. Divendres encara cuejava tot plegat i per tant, no vaig fer res d'esforç fins diumenge. 

Havia estat xerrant amb l'Ernest d'anar als Pirineus. Tenia moltes coses al cap, però amb el meu estat de salut semblava un xic agosarat. Tot i així, vam decidir anar-hi juntament amb en Juanjo i en Dani. Ja els coneixia d'un entrenament per Sant Grau. Bona gent i amb ritmes similars als meus. No cal res més! Tenia clar que aniriem a Vallter. I que volia pujar al Pic de la Dona. A partir d'aquí improvisaria.

Sortíem de Salt a dos quarts de set del matí. Un diumenge, com uns campions. Començavem a córrer minuts després de les vuit des de l'aparcament de l'estació (2.150 metres d'alçada). Feia un vent horrorós. Quasi que feia descontrolar les passes. Jo duia bastons, i podia falcar-me un xic millor. Arribàvem al Pic de la Dona (2.702 metres d'alçada) en 42 minuts. Havien estat 2,3 km al 23%. Sense quasi parar per fugir del vent,  comencem a baixar cap al coll de la Geganta (2.604 metres). Per allà ens veiem en cor d'anar al Bacivers (2.530 metres) enlloc de fer directament el Bastiments. 
 
Cap a Bacivers. Foto: Ernest Alenyà.
Hi ha clapes generoses de neu. I un isard saltant de pedra en pedra.  Pim pam i som a dalt. També en marxem ràpid pel vent,  ja sí en direcció al Bastiments (2.881 metres). També en poca estona som a dalt. Ja feia meny vent. Quatre fotos i decidim pujar també al Gra de Fajol. A mitja baixada un noi em crida. "Jordi, Tapi". Collons. Vaig disfressat i em coneixen? El miro i no sé qui és. "Sóc l'Àngel Pi". Redéu, de l'Strava. Em coneix per la foto petita que hi tinc allà? No em coincidit a cap lloc! També em llegeix aquí, al bloc, diu. Hi ha més fotos meves, deu ser d'això. M'explica que ell també farà la OCC i que, com jo, només vol arribar perquè mai ha fet res tant llarg. Ep! A tenir en compte. Caldrà tenir companys per autoanimar-nos! 


Seguim cap al Coll de la Marrana (2.530 metres) i pugem ràpid al Gra de Fajol (2.714 metres). Sobretot l'Ernest. Colló, com ha tirat. Són 0,6km al 26% que faig en poc més de 18 minuts. Més fotos, una mica de xuxeries i aigua i cap avall, ja sí, cap a l'estació, on hi ha el cotxe. Hem fet tot el circ d'Ulldeter en 3 hores i mitja. Són 12,8 km i uns 1.050D+. Les meves cames remuguen, perquè sembla que hagi estat més. Això sí, un bon desnivell acumulat.  


Al Gra de Fajol. Amb en Juanjo, en Dani i l'Ernest.
 L'endemà dilluns, potser tocaria descansar, però em fan pensar en Sant Miquel i, al migdia, cames ajudeu-me cap allà des de casa. Això sí, un bon patiment perquè les cames encara estan bastant cansades del dia abans i perquè fa un sol d'escàndol. Però bé. 12 km més i 400D+. Suposo que és bo entrenar en totes les condicins. diumenge vent... dilluns sol i cames rebentades. Anar sumant experiències.

dimarts, 3 de juny de 2014

XXV CURSA A L'ALBA DE SALT


La mitja marató de muntanya de Quart, la Quartum, es va suspendre i em vaig quedar sense cursa per diumenge. Però després de parlar amb en Carles i en Rabionet, vaig decidir a darrera hora apuntar-me a la Cursa a l’Alba de Salt. Curta (8,6km) i plana però és el que em venia de gust. Això sí, amb el cap clar que a partir de llavors, adéu a les curses i al terreny pla. 



Amb en Quim i en Dani. Foto: Ernest Alenyà.

 Em planto a Salt una hora abans. En la recollida de dorsals ja em  trobo l’Ernest. No corre però té una càmera de fer fotos enorme. “Treballarà” de fotògraf.Veig molts atletes d'Esports Parra, de l'Atletisme Girona i del GEiEG. Més corredors del que esperava. Xerro amb en Quim i conec en Dani, que el vespre abans havia fet 10km a Mataró. Saludo la Paula i en Rabionet em va confessa que vint minuts abans és quan es posa nerviós.  Jo ja des de la nit abans. 

Primer km. Amb en Dani darrera. Foto: Ernest Alenyà.

Tret de sortida i un primer km molt ràpid. A 3:59. Els dos següents encara són pràcticament tots d’asfalt i els faig en 4:16 i en 4:21. Buf. Quin ritme. Entrem al Pla dels Socs i a les Deveses. Com un degoteig, em va passant gent. Dos o tres cada km. Sembla que tota l’estona el camí piqui cap amunt. Però no pot ser, perquè comencem i acabem al mateix lloc. Els següents km mantinc un ritme prop del 4:30. Adelanto dues noies, que són les dues primeres de categoria femenina. En passar pel km6 veig els que són els dos primers classificats que van pel km 7,5. En Rabionet m’anima. Jo només tinc esma per aixecar el puny i per esquivar les basses. Passem per una masia amb dos gossets petits al costat del camí. Al km 7 avancem un pare amb una filla que caminen i ella exclama "pobrets!" al meu pas. Doncs, sí, estem al límit de començar a patir.

Esprint Final.  Foto: Ernest Alenyà.

 Els últims 700 metres són d’asfalt altre cop. No sé d’on, però trec forces per fer un esprintet. Em queda un temps final de 37:35(mitjana de 4:22)  i sóc el 60è classificat de 191. He entrat entre els cent primers i rasco 41 punts de la classificació del TOP100. Pocs cops més ho aconseguiré perquè en les que són puntuables  hi ha autèntiques màquines. L’any passat vaig fer 38 punts a la Mitja Marató de les Vies Verdes i 3 punts a la Pujada als Àngels. Això de curses “populars”.... 

Últims metres. Foto: Ernest Alenyà.

Tinc les cames bastant dures de l’esforç acumulats els darrers dies. La cursa l'he fet de més a menys, just al contrari que caldria. Arriben dues persones amb els gossets als braços. No són de la masia? Ja a meta agafo l’entrepà, la beguda i la samarreta i xerro amb els que hem anat arribant. Ha guanyat en Rabionet, que no les tenia totes al principi. Esperem el sorteig d’Esports Parra per marxar. I pam! Em toca una motxilla!! I amb aquest regal, cap a casa. Toca canviar de xip. Ara sí, que la OCC s’acosta.

Motxilla de regal!  Foto: Ernest Alenyà.