XXV CURSA DE SANT ROC

Entre setmana havia fet dues sessions de sèries. Deu canvis de ritme d'un minut. Una vegada tot sol pel carril bici i una altra per la Devesa amb en Jordi. tot plegat, amb uns 10 km cada cop.Són matadores, però acompanyat passen més bé. Quedava la cursa de diumenge de Sant Roc, a Vilablareix. Uns deu km amb uns 120mD+. Tenint en compte que els darrers diumenges vaig fent curses o sortides llargues (42km/22km/21km), fer-ne una desena em trastocava els plans encara que fossin traient el fetge per la boca. Per tant hauria d'afegir-ne uns quants abans i uns quants després. 

Amb en Jordi i en Josep Maria. Foto: Jofre Sáez/Ajuntament de Vilablareix.

  Inicialment pensava que aniria sol a Vilablareix. L'objectiu: quedar dels vint primers i baixar el temps de l'any passat (48:37). Si podia ser, fins i tot de 45 minuts. I al final, no hi aniria sol. Primer si va afegir en Jordi i després s'hi apuntaria en Josep Maria. Ens plantàvem els tres al pavelló a buscar el dorsal. Ells dos, tornen a competir després de llargues lesions. Per escalfar vaig fer 3 km i cap a la línia de sortida. Aquest any, la cursa feia 25 anys però coincidia amb altres proves. Pels més keniates, la primera City Run de la Salle, pels carrers de Girona. Pels senglars, la Dos Piks d'Anglès o la Trail de la Selva Marítima. Erem cent justos. 78 homes i 22 dones. Em trobo en Sergi just abans de sortir. Ens saludem. Ja en sé un que quedarà davant meu. També el meu tiet, que farà el recorregut caminant, fora de competició.També hi ha en Jofre, treballant. Ens fa alguna foto. Gràcies! L'alcalde, David Mascort, reclama que ens acostem a la línia de sortida. Som tímids i la gent es queda quieta. Insisteix. No hi ha cap gran crack dels que si convé es posa a davant per aguantar els cops de colze. Al final m'hi poso jo. Sortim. 

Apunt de sortir. Foto: Jofre Sáez/Ajuntament de Vilablareix.

 Surto com una moto. Vaig comptant. si a davant meu. Poc a poc en passen alguns més. Al km 2 em passa en Sergi com una moto. Sempre el tindré a davant però no l'agafaré mai. El segon i el tercer km piquen cap amunt. Els faig en 4:42 i 4.36. Passat el tercer km,  comencen les corbes del bosc. Veig una ombra amb unes vambes taronjes. En Josep Maria. Pugem fins a l'ermita de Sant Roc. El quart km el faig en 6:06. Baixem fins a una bassa que fa molt mala olor i que ja recordo del 'any passat i fem l'última pujada forta. Alguns caminen. Jo avanço corrent, poc a poc. Dec anar el quinzè. Comença un tros de baixada molt corrible. El 5km el faig en 4:58. Primer per bosc i després per pista. Arribem al carril bici. Es fa etern. No acaba mai. Em passen dues persones. Torno a tenir en Josep Maria al costat. Em ve una mica de flato, però no m'impedeix res. Els seguents km són en 4:28, 4:18 i 4:33. Els dos últims km entre el bosc d'en Moïxac i ja la pista final anem apretant fort amb cinc o sis corredors a poca distància però que no atrapem. 

Últim quilòmetre. Foto: Jofre Sáez/Ajuntament de Vilablareix.

El penúltim km surt a 4:39. Les cames ja pesen. Potser per no parar mai d'entrar, potser per la canya dels km, potser per la pròpia cursa... Però tot i això, encara em noto prou bé. Si hi hagués anat la vida hauria intentat atrapar el grupet de davant... però no era el cas. I arribar amb un amic és un premi prou gros. L'objectiu era quedar dels vint primers i ho aconseguia. Arribem junts amb en Josep Maria. Com aguanta! sort que diu que està coix... En un mes ja no el seguiré. El darrer km l'he fet igual de ràpid que el primer: en 4:13. El temps final és de 46:20. Dos minuts i disset segons millor que l'any passat. Dissetens. Està prou bé.

Esperem en Jordi, que no trigarà massa a arribar. En 53:28. Un altre que diu que va coix i que ha deixat la meitat de corredors darrera seu. Ja anirem quedar per entrenar!! Per allà em saluda un noi. És en Xevi Montal. Caram. Em reconeix perquè compartim els entrenaments a Strava. No és el primer que conec així. També en Sergi Sens i en Martí Font. Xerrem sobre la cursa, els temps personals i les posicions. Nassos! Ha quedat segon!

Comentant la jugada. Foto: Jofre Sáez/Ajuntament de Vilablareix.

Aprofito els estiraments d'en Jordi per fer 3,5 km més, en direcció contrària a la cursa, ja amb l'entrepà engolit. Encara ve algun participant. I res, cap al cotxe, bastant content. L'organització, pot semblar molt casolana, però no va cometre cap error. Senyal d'experiència. Cap pèrdua possible de recorregut, arribada amb samarreta, menjar i beure i preu bastant assequible. Crec que no es pot demanar massa més.
I ara a pensar en la Quartum, de diumenge vinent. Mitja marató de muntanya de Quart, amb uns 750d+.