III CURSA DE MUNTANYA DE BANYOLES - MITJA MARATÓ

Tenia diverses espines clavades i tard o d'hora havien de començar a saltar o me les havia de treure. Feia un any, tot just començava a plantejar-me les curses de muntanya de més de 10 km i pensava en estrenar-me cfent la mitja marató de muntanya de Banyoles. Setmanes abans, vaig fer gran part del recorregut guiat per en Farra. Semblava possible, però em vaig acabar lesionant tres setmanes abans de la cursa i no vaig poder participar-hi. Espina clavada.

Les dues darreres curses les he acabat quasi arrossegant-me. Una la d'Astrid 21 (19km i 750m D+) perquè havia estat malalt i l'altra, al Cap de Creus, per la distància (42,3 km i 2.200m D+). Espines clavades. 

Aquest cap de setmana tocava anar a Banyoles (21,5km i 720m D+), aquest cop sense cap excusa. Aquí va la crònica, no massa llarga, espero. 

Els preparatius, amb en Koshka ensumant.

 Em planto a Banyoles 40 minuts abans de la sortida, temps just per vestir-me i saludar en Joan Enric i l'Ernest que farà la petita (13km). Arrenquem. Una mica més de 3,5km vorejant l'Estany i ens dirigim cap a Sant Patllari. anem tots barrejats (els de la mitja marató i els de la petita). No em convenç perquè es fa un pèl de tap precisament en un km que és al 16%. Finalment ens separem. 

Pujant a Sant PAtllari. Foto: Núria Roura.

Comença un tram de pista. Bastant corrible. No forço la màquina en cap moment. Vullguardar energies perquè sé que la pujada a Sant Patllari dura uns 5km. Hi ha alguns moments de pla que agraeixo però no apreto. Un segon tram marca 700 metres al 14%. Arribo a dalt mentre molta gent ja baixa pel mateix tram que els que pugem. No em convenç la coincidència de recorregut però serveix perquè els que baixen animin els que encara pugen. Veig baixar un animalot força endavant, resultarà ser en Codina, que fins ara només coneixia perquè comparteix entrenaments a la xarxa Strava. 

Baixant de Sant Patllari. Foto: Núria Roura.

 Poc després un noi crida "Carreras!". És en Salvatella, també d'Strava. Als dos els saludaré a l'arribada. Dos cracks. Paro a l'avituallament del cim a menjar plàtans i veure aigua. Començo a baixar. M'agrada molt un corriol que dura un parell o tres de km. quí sí que apreto. I cap al Puig de les Gitanes. Amb sorpresa inclosa. Pica cap amunt. Més del que esperava. Fins i tot hi ha una corda lligada a un arbre per ajudar a pujar. Surt més d'1 km al 9%. Enfilem cap al Puig Clarà amb nova sorpresa al baixar. O saltes al buit, o t'arrastres amb el cul o t'agafes a cordes. Passo com puc. 

Al cim del Puig de Sant Martirià. Foto: Ignasi Arbeloa.

Comença un tram de pla i vaig avançant corredors. Només queda l'ascensió a Sant Martirià. Sembla poca cosa però ja portem 19 km a les cames. Adverteixo un corredor que creia que ja només quedava voltar l'Estany.  

Últims metres. Foto: Anna Colomer.

La pujada són 700 metres al 8%. A dalt la gent anima i tira fotos. Ja només queda baixar. Vaig prou bé de cames i ja sóc al final. Saludo als meus pares, que no han fallat i m'esperen per fer-me alguna foto. Arribo a meta prou sencer en 2 hores 12 minuts i 49 segons. La posició més igual, perquè he arribat tant satisfet per la jornada que m'han saltat totes les espines de cop. Més tard sabré que he arribat el 53 dels 132 que havíem sortit. Em trobo l'Ernest que no està massa satisfet. Tot és sumar, home! En Joan Enric arriba i marxa ràpid que em sembla recordar que té un dinar i no tinc temps de saber les seves sensacions. Tinc temps de fer-me una foto amb un crack, l'Arnau Julià (guanyador de la TDS de Chamonix, de 117km) i d'agrair a l'Anna que s'hagi presentat sense avisar. He trobat a faltar dos dels fans incondicionals, en Jordi i en Pinxo. Però els perdono, que tenen coartada.

Hidratant-me, ja a meta. Foto: Anna Colomer.

Amb l'Arnau Julià. Foto: Anna Colomer.

Sense temps per pensar-hi més, aquest diumenge aniré a la cursa de Sant Roc de Vilablareix. Són 10km, bastant plana i per bosc. Només una pujada a l'ermita de Sant Roc. Hi vaig per baixar el temps de l'any passat, si és possible (48:37). A veure si he evolucionat!!

Pel que fa a l'organització, quasi tot ok excepte un tema, els avbituallaments que espero que si ho llegeixen entenguin que no hi ha cap mal, si no interés en millorar, perquè potser torno l'any vinent! La ruta genial, aprofitant tots els turons que envolten l'Estany. El pas per les cordes, divertit. Llàstima que un cop a Sant Patllari et facin tornar a baixar per la pista on s'ha pujat. Desconec si hi ha algun corriol per darrera del cim per empalmar amb la baixada fins al Puig de les Gitanes. tot i que vaig córrer sol en alguns moments no vaig témer en perdre'm perquè estava ben marcat. L'única llàstima van ser els avituallaments, un pèl escassos pels que no anàvem els primers. Molts eren compartits amb la resta de curses i els que anàvem arribant pràcticament només teníem plàtan. Quasi res de fruits secs ni gominoles (si és que n'hi havia d'haver). La beguda cap problema i el menjar a meta, tampoc. Tot i que un entrepà no hauria fet mal. Sort dels tallets de coca! Però ja dic, tot bastant bé. I bona feina del club i dels voluntaris.