SANT CRISTÒFOL DEL BOSC

Després de la cursa d'Astrid 21 ja només queda anar entrenant per la OCC... i per entrenar per la OCC, millor posar-hi curses pel mig. La propera és la International Marathon Roses - Cap de Creus, del 4 de maig. Moltíssim respecte. 42 km no els he fet mai i, per muntanya (2.000m D+), menys. Fa uns dies vam anar amb en Carles a resseguir els primers 26 km, molt durs, amb una pujada al castell de Sant Salvador de Verdera des de Roses inclosa. Vam arribar a Cadaqués després de passar per Port de la Selva. Ara ens queda, potser aquest diumenge, fer la part que no vam fer: de Cadaqués a Roses. Uns 16km. 

Però bé, aquests dies he sortit a buscar varietat i sensacions després del mal regust de la cursa d'Astrid 21. El dimarts vaig pujar a Sant Grau, des de Bescanó, per un corriol de 2km al 16% que em van ensenyar l'Ernest i en Juanjo. Molt ben parit. No sabia si el faria sencer o em perdria i per això no vaig anar al 100%, però tot i això vaig acabar satisfet i amb 13,2km i 450m D+. 

El dijous, vaig anar a una de les meves zones preferides, els Ecosistemes. Primer pujada al Pirulí pel Palco dels Sastres, des de Vista Alegre: 1,3km al 7% i tota mena de bestiar pel camí (cavalls, burros, gallines, oques i gossos). Després vaig passar pel Pirulí i vaig anar a buscar la font dels Lleons. Prop de l'inici del camí de les Dones em vaig trobar tot de deixalles i restes d'obres abocades al riu Galligants.... Quina ràbia. Quins porcs. Vaig pujar fins a Can Pol per la ruta dels Ecosistemes 3, per la banda dreta: 2,3km al 7% amb un tram de 400 metres al 20%. Des de Can Pol vaig pujar fins al Banc de l'Olivet de'n Salgueda, al camí dels Àngels, i vaig tornar cap a casa passant pel camí dels Àngels de baixada i amb la pujada a la Catedral i a Sant Domènec de regal. Al final, 13,2km i 495m D+.

El diumenge tocava fer km. Feia temps que volia anar a Sant Cristòfol del Bosc. De petit hi havia anat amb el col·legi i amb la família. No sabia quants km sortiria... calculava entre 20 i 25. Vaig sortir de casa, passant pel carril bici per Quart i Llambilles i creuant la NII com vaig poder per agafar la pista que porta fins a l'ermita. Feia un sol bastant fort, però tocava aguantar. Em notava bé. Vaig arribar a Sant Cristòfol i només hi havia dos cotxes. Bo de saber que un diumenge s'hi pot anar sense acumulacions de gent com a la Font del Ferro. Per arribar-hi, només una un tram amb pujada que és de 1km al 5%. No massa picant. Va fent i prou. Sense parar vaig començar a baixar desfent el camí d'anada i creuant-me amb algun cicilista. Altre cop vaig creuar la la NII com vaig poder per la rotonda i cap a casa pel carril bici. A partir del km15 vaig començar a patir de calor. Com molts cops anava sense aigua. A Quart vaig trobar una font, quatre glops ben fets (quin plaer!!)  i a seguir. Ja al pont de ferro del carril bici, veia que patia massa i tenia flato...l'aigua!!. Era el km 19 i havia de parar a caminar. Dos intents d'arrancada i altre cop a córrer a ritme baix els dos últims km. Al final, 22,5km i 240m D+ i la constatació que, últimament, entre els km 13 i 15 tinc un "baixón". Hauré de posar-hi remei. Ah! Vaig fer servir les Saucony Jazz 14, que amb aquesta sortida van superar els 1.000km. Tocaria llançar-les, però... el carinyo fa que les guardi per alguna sortida curta.

Com que en aquesta setmana que entrem vull córrer quatre dies, tocava sortir dilluns, l'endemà de Sant Cristòfol del Bosc. Havia de ser alguna cosa curta, perquè em notava les cames i perquè ho faria al migdia, sense massa temps i amb un sol que novament semblava d'estiu. Vaig fer una ruta circular passant pel carril bici, la pujada del Bon Pastor i les pistes del GEiEG de Palau i tornant al carril bici per la baixada del Parc Científic. A ritme bastant ràpid per patir un pèl  (4:50 el km tot i haver-ho una pujada). Vaig sumar 6,1km i 100mD+.

El dia de la Marató pel Cap de Creus, caldrà concentració i ser conscient a cada moment del que porto i del que queda (per això és important haver-hi passat abans i estudiar el terreny)  i saber regular per poder arribar a meta, sigui amb sis hores o amb vuit. I si tinc algú al costat que em vagi recordant que freni, acceleri o que m'animi a seguir en els moments de patiment i debilitat mental, millor. Per què a la OCC serà simplement això també: arribar. Esperem que en Carles pugui ser aquest i que no es cansi del meu ritme lent i les meves neures. Dic "simplement" per dir alguna cosa, perquè de simple, ben poca cosa. Al contrari: esforç i persistència.