dilluns, 31 de març del 2014

EL TEST



Abans de l’excursió llarga de diumenge per resseguir un tram de la Marató del Cap de Creus vaig planificar una setmana bastant tranquil·leta. Dilluns una sortida bastant relaxada, perquè duia molts km a les cames dies enrera. Vaig anar fins al restaurant Can Pol a la carretera dels Àngels. Inici pujant a la torre d’Alfons XII, ascensió pels Ecosistemes i després de baixar, cap a casa per la Torre Gironella: 11,2 km i 420D+ El dimarts, bicicleta per diferents pistes de Sant Daniel, amb algunes rampes: 15,6km i 400D+. I dimecres, una ruta circular per la font del Ferro sense apretar ja pensant en diumenge: 8,3km i 215D+.



Finalment, aquest diumenge tocava reconèixer el terreny de la Marató del Cap de Creus. Hi anava amb molt de respecte pel desconeixement de la zona i per la distància. Havíem de fer uns 25/30 km i el perfil pintava a duresa. Vaig quedar amb en Carles, que domina aquest  terreny i que és una garantia de ritme, tranquil·litat i paciència. La sortida de Roses la vam fer amb un cel tapat que ens acabaria acompanyant tota l'estona. Millor això, perquè si el sol apretava massa, gastaria l'aigua en un tres i no res. Al començament anava picant amunt poc a poquet fins al km 3,5 on començava una pujada sense treva que no s'aturaria fins al km 8,5. Contenia tres trams pedregosos on s'havien de fer servir les mans per tirar cap amunt. El primer tram de 1,6km era d'un desnivell positiu de 400 metres i un percentatge del 25% resseguint inicialment les cases de la urbanització Mas Fumats. A continuació un altre segment de 0,8km al 15% i 120mD+, però encara més pedregós. I un tercer també al 15% de 0,7 km i 100mD+ que ja portava al cim de la carena, on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera. En una hora i mitja havíem passat del nivell del mar als 670 metres d'alçada. Tocava, finalment baixar en direcció a la Selva de Mar. Novament per un pedregar amb dos trams força agressius. Un acabava a Sant Pere de Rodes, que fins ara no hauria sabut ubicar al mapa. El segon tram tenia 1,3 km amb un 23% de percentatge de baixada on perdies 300 metres d'alçada. Connexió ràpida entre La Selva de Mar i el Port de la Selva i poc després una emboscada per arribar a Cala Tamariua.  Ascens fins a un turó primer per una escala i després per un corriol. Uns 300 metres al 15%.



Duiem uns 14 km. Començava a fer servir els gels i l'aigua. Jo intentava no gastar tota la força. Sempre és millor arribar viu que de quatre grapes i, de fet, només es tractava de reconèixer la zona. Això no vol dir que no traiés la llengua i que no patís en les pujades. Al contrari... era bastant dur... per mi. En Carles, tot xino xano m'anava ensenyant paisatges i m'anava explicant què ens esperava més endavant i jo en prou feines podia aixecar el cap. Un cop a la Cala Tamariua, una altra pujada d'aproximadament 1 km al 15%. A partir d'aquí ja no sé com reconèixer el percentatge exacte dels desnivells, però puc intuir com va anar continuant gràcies a les dades del meu GPS i el blog d'en Carles. La nova pujada permetia un nou descens fins a una mena d'església mig enderrocada, mig abandonada anomenada Sant Baldiri. Una nova pujada fins a Mas Vell, un tram d'uns dos km de pista amb tendència ascendent  i diversos corriols trenca cames fins arribar a la muntanya Negra i finalment un descens en un terreny perillós pels turmells fins arribar a Cadaqués. Al final van sortir uns 26,1km i uns 1.360m D+ en una mica més de 4 hores. Per cert que, la nova motxilla em va anar de nassos. Només caldrà ajustar una nansa.



No pel desnivell, sinó pel tipus de terreny i les pujades i baixades i pel global de km, vaig poder constatar que el dia de la marató serà dur... dur. I més si, a més de tot el viscut, hi he de sumar 16km amb dues noves pujades d'infern per fer la marató. Però ja amb unes hores de descans, crec que al ritme que vaig anar, només mantenint-lo, podré acabar. Que ja serà tot un èxit. I espero poder gaudir del majestuós paisatge del Cap de Creus gràcies a la ruta que s'ha treballat Klassmark i que diumenge els núvols em van amagar. Sembla brutal. Potser pel dia de la cursa. Tinc un mes per fer-ho possible.


El recorregut que vaig fer, sobre el mapa.
El perfil a Strava.