dilluns, 31 de març de 2014

EL TEST



Abans de l’excursió llarga de diumenge per resseguir un tram de la Marató del Cap de Creus vaig planificar una setmana bastant tranquil·leta. Dilluns una sortida bastant relaxada, perquè duia molts km a les cames dies enrera. Vaig anar fins al restaurant Can Pol a la carretera dels Àngels. Inici pujant a la torre d’Alfons XII, ascensió pels Ecosistemes i després de baixar, cap a casa per la Torre Gironella: 11,2 km i 420D+ El dimarts, bicicleta per diferents pistes de Sant Daniel, amb algunes rampes: 15,6km i 400D+. I dimecres, una ruta circular per la font del Ferro sense apretar ja pensant en diumenge: 8,3km i 215D+.



Finalment, aquest diumenge tocava reconèixer el terreny de la Marató del Cap de Creus. Hi anava amb molt de respecte pel desconeixement de la zona i per la distància. Havíem de fer uns 25/30 km i el perfil pintava a duresa. Vaig quedar amb en Carles, que domina aquest  terreny i que és una garantia de ritme, tranquil·litat i paciència. La sortida de Roses la vam fer amb un cel tapat que ens acabaria acompanyant tota l'estona. Millor això, perquè si el sol apretava massa, gastaria l'aigua en un tres i no res. Al començament anava picant amunt poc a poquet fins al km 3,5 on començava una pujada sense treva que no s'aturaria fins al km 8,5. Contenia tres trams pedregosos on s'havien de fer servir les mans per tirar cap amunt. El primer tram de 1,6km era d'un desnivell positiu de 400 metres i un percentatge del 25% resseguint inicialment les cases de la urbanització Mas Fumats. A continuació un altre segment de 0,8km al 15% i 120mD+, però encara més pedregós. I un tercer també al 15% de 0,7 km i 100mD+ que ja portava al cim de la carena, on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera. En una hora i mitja havíem passat del nivell del mar als 670 metres d'alçada. Tocava, finalment baixar en direcció a la Selva de Mar. Novament per un pedregar amb dos trams força agressius. Un acabava a Sant Pere de Rodes, que fins ara no hauria sabut ubicar al mapa. El segon tram tenia 1,3 km amb un 23% de percentatge de baixada on perdies 300 metres d'alçada. Connexió ràpida entre La Selva de Mar i el Port de la Selva i poc després una emboscada per arribar a Cala Tamariua.  Ascens fins a un turó primer per una escala i després per un corriol. Uns 300 metres al 15%.



Duiem uns 14 km. Començava a fer servir els gels i l'aigua. Jo intentava no gastar tota la força. Sempre és millor arribar viu que de quatre grapes i, de fet, només es tractava de reconèixer la zona. Això no vol dir que no traiés la llengua i que no patís en les pujades. Al contrari... era bastant dur... per mi. En Carles, tot xino xano m'anava ensenyant paisatges i m'anava explicant què ens esperava més endavant i jo en prou feines podia aixecar el cap. Un cop a la Cala Tamariua, una altra pujada d'aproximadament 1 km al 15%. A partir d'aquí ja no sé com reconèixer el percentatge exacte dels desnivells, però puc intuir com va anar continuant gràcies a les dades del meu GPS i el blog d'en Carles. La nova pujada permetia un nou descens fins a una mena d'església mig enderrocada, mig abandonada anomenada Sant Baldiri. Una nova pujada fins a Mas Vell, un tram d'uns dos km de pista amb tendència ascendent  i diversos corriols trenca cames fins arribar a la muntanya Negra i finalment un descens en un terreny perillós pels turmells fins arribar a Cadaqués. Al final van sortir uns 26,1km i uns 1.360m D+ en una mica més de 4 hores. Per cert que, la nova motxilla em va anar de nassos. Només caldrà ajustar una nansa.



No pel desnivell, sinó pel tipus de terreny i les pujades i baixades i pel global de km, vaig poder constatar que el dia de la marató serà dur... dur. I més si, a més de tot el viscut, hi he de sumar 16km amb dues noves pujades d'infern per fer la marató. Però ja amb unes hores de descans, crec que al ritme que vaig anar, només mantenint-lo, podré acabar. Que ja serà tot un èxit. I espero poder gaudir del majestuós paisatge del Cap de Creus gràcies a la ruta que s'ha treballat Klassmark i que diumenge els núvols em van amagar. Sembla brutal. Potser pel dia de la cursa. Tinc un mes per fer-ho possible.


El recorregut que vaig fer, sobre el mapa.
El perfil a Strava.



dimecres, 26 de març de 2014

EL CALENDARI

Com havia promès, aquí va el calendari de curses per les properes setmanes i mesos. Algunes encara no estan confirmades. O bé perquè encara no s'ha celebrat el sorteig dels preinscrits o bé perquè per ara és un desig però no hi ha obert el termini per inscriure's. I sempre en pot caure alguna més (alguna que organitza Klassmark)...


6 ABRIL: CURSA DE MUNTANYA DE LES GAVARRES - ASTRID21  
Distància: 20 km aprox. 
Desnivell acumulat positiu: 831m aprox.
Objectiu: Sumar km. Vindré cansat de dues setmanes de molts km i la prova d'esforç per la OCC.
Inscripció: Feta. 
més info: /http://cursagavarres21.blogspot.com.es/


















 
4 MAIG: INTERNATIONAL TRAIL ROSES- CAP DE CREUS MARATHON
Distància: 42 km aprox.
Desnivell acumulat positiu: 2.000 m. aprox.
Objectiu: Acabar i agafar experiència en regular la distància.
Inscripció: Feta. 
Més Info: http://www.trailcapdecreus.com/








 


25 MAIG: CURSA DE SANT ROC DE VILABLAREIX
Distància: 10km aprox.
Desnivell acumulat positiu: 150 m. aprox.
Objectiu: Acabar dels 20 primers.
Inscripció: Es fa el mateix dia.
Més info: http://www.runedia.com/cursa/20140997/cursa-popular-de-sant-roc/2014/  






 




 
1 JUNY: LA QUARTUM
Distància: 21km aprox.
Desnivell acumulat positiu: Pendent del recorregut. No arribarà a 800 m.
Objectiu: Acabar tant endavant com pugui.
Inscripció: Feta.
Més info: http://www.laquartum.com/
















 
13 JULIOL: L'OLLA DE NÚRIA
Distància: 21,1 km
Desnivell positiu acumulat: 1.940 m. aprox. 
Objectiu: Acabar viu.
Inscripció: Apuntat al sorteig. Se sabrà el 2 d'abril. 
Més info: http://www.unioexcursionistavic.org/cursa-muntanya/index.php/olla-de-nuria/olla-de-nuria-2014/ca







 
28 AGOST: OCC (ORSIÈRES - CHAMPEX - CHAMONIX)
Distància: 53km aprox.
Desnivell positiu acumulat: 3.300 m. aprox.
Objectiu: Acabar una cursa al bressol de l'alpinisme.
Inscripció. Feta. pendent de l'informe mèdic.
Més info: http://www.ultratrailmb.com/page/217/OCC.html?langue_affich=_es
















dilluns, 24 de març de 2014

LA COMPANYIA

Des de la pujada als Àngels, hi ha hagut entrenaments, entrenaments, entrenaments. Km, km i km. Com a curiositat, la utilització de les quatre vambes que tinc per casa. I que he sortit 6 dies (un dels quals en bici) dels últims 9. Dos dies acompanyat, que han servit per aprendre coses, algun consell i sobretot, descobrir alguns camins.



El dimarts, vaig sortir amb en Carles. El que havia de ser una sortideta tranquil·la per estirar les cames, va convertir-se en una sortida de 17,2 km amb poc desnivell. Des de la plaça Catalunya fins a Sant Gregori, passant per la Nestlé i d’allà a Bescanó i tornada pel Pla dels socs de Salt i les hortes de Santa Eugènia. Encara estava cuit de la cursa de diumenge i el ritme no va ser molt ràpid, però va servir per poder entrenar amb un monstre (ell el cap de setmana havia fet uns 100km i anava bastant fresc) i per descobrir algun caminet per al futur. Caminets que m’han de permetre, un dia, anar a Sant Grau des de Girona. És el que té anar acompanyat, que del guia sempre n'aprens coses. Vam parlar de la seva aventura de tres etapes a la UT Les Fonts de Xerta, de la Pierra Menta on hi havia en Pinsach (11è) i en Toti (15è) entre altres... Tot plegat, divertit. Vaig fer servir les Mizuno Wave Rider 15.


El dimecres va venir la gran novetat: vaig agafar la Mountain bike d’en Miquel i vaig fer 20,8 km amb uns 175D+ pel carril bici. Vaig anar a Cassà de la Selva i tornar. No sé com acabarà aquesta aventura, però intentaré agafar la bici un cop a la setmana, almenys. Així entreno altres músculs i no em destrosso les articulacions. Em vaig sentir estrany però no em va desagradar.

El dijous vaig tornar a les Gavarres. Pujada per la torre d’Alfons XII, pujada ràpida pel Camí de les Dones i retorn pel Cul del Món i Torre Gironella. Van ser 13,5 km i 500D+.  Vaig fer servir les Brooks Pure Grift 2.


El dissabte havia quedat amb l’Ernest i dos amics seus, en Juanjo i en Dani. Vam sortir de Bescanó en direcció a sant Grau però per uns corriols desconeguts per mi. Vam empalmar un corriol de 2,1 km al 15%. Un cop a dalt, vam baixar cap a Bescanó de nou, vam creuar el poble i vam enfilar fins a la Miquela amb un tram de mig quilòmetre al 14%. A continuació, altre cop baixada fins acabar a Bescanó. Per sort no li vam fotre molt fort perquè em notava bastant carregat. Cap a casa content perquè de nou havia deescobert nous camins i corriols que segur que repetiré un altre dia. Córrer amb gent fa encara més divertida la cosa. El resum són 16,3km i uns 590 D+. Les vambes: Mizuno Wave Ascend 8.


Diumenge... els diumenges s’ha d’aprofitar. Tenia un dinar però abans vaig estirar les cames pel carril bici. Van ser només 6,5km però la meitat els vaig fer a ritme frenètic. Utilitzant les Mizuno Wave Rider 15.


Aquest dilluns, ha tocat tornar als Ecosistemes. Pujada per la Torre d’Alfons XII, Ecosistemes 3 per l’esquerra (inclouen un tram de quasi 2km al 9% però quatre paelles descomunals) i retorn a casa pel Cul del món i Torre Gironella. La sortida, d'11,2 km i uns 420D+. Aquesta vegada amb les Saucony Jazz 14, que ja freguen els 1.000 km. Tenen la sola molt bé. De fet, estan perfectes, excepte les punteres.


I bé... de moment és tot. Entre setmana parlaré amb calma del calendari de curses que tinc previst fins a l’estiu. Ah!! Ara afluixaré un pèl que diumenge vaig amb en Carles a fer uns 30km pel Cap de Creus. Serà el meu rècord!!!

dilluns, 17 de març de 2014

51A PUJADA ALS ÀNGELS



Havia decidit anar a la línia de sortida ja vestit per fer la Pujada als Àngels, que organitza el GEiEG. Així no havia d’estar pendent de la roba, on deixar les coses, etc. Havia dormit poc... tota l’estona amb un formigueig a la panxa. Un es pregunta per què. Per què si no puc guanyar ni acostar-me mínimament als millors? Potser per demostrar-me si he evolucionat en un any? Xino xano vaig córrer els prop de 2 km com a escalfament. Mentrestant pensava en el que m’esperava. L’última setmana havia fet només dues sortides suaus (14 km) per no cremar més les cames. Tenia el neguit d’haver fet molts entrenaments a fons les darreres setmanes i temia que això em podia acabar perjudicant. De fet, no sabia ni si podria baixar el temps aconseguit l’any anterior (58.00).  Quedaven només uns minuts i em vaig situar sota l’arc de sortida. Hi havia quasi tota la família Bes, amb en Toti com a gran favorit i la seva germana Tina també com una de les candidates en categoria femenina.



L’alcalde va disparar el tret de sortida. I a córrer. Tenia al cap el que m’havia dit en Martí. “Al principi a fons, per agafar lloc pel primer corriol”. També “a fons fins al banc”, que és a tocar de la Casa de les Figues i que és el tram de pujada continuat amb més pendent.  Després quedaria sobreviure fins a dalt. Conec les meves limitacions i vaig mínimament fer el que vaig poder. 

El primer tram anava força ràpid mirant, això sí, el crono, per no passar-me de ràpid i cremar-me abans d'hora. Els primers 1,7km (més o menys plans) em van sortir a 4:33m /km i 40 segons més rapid que fa un any. Començava la pujada amb 2,1 km fins al banc superant quasi 300 D+ amb un percentatge del 10%. Aquest tram encara anava envoltat de molta gent. Gent nerviosa que avançava llocs com podia i caminants que sense voler feien de tap. El primer corriol el vaig fer més lent del que és el meu rècord. Vaig perdre-hi uns vint segons. En la resta de corriols fins al banc vaig anar força més ràpid del que havia fet mai, empès per les ganes dels corredors de l’entorn i vaig recuperar el temps perdut. Davant meu hi veia en Pere, dels Intrekkids. Sortia d’una lesió i tot i així corria prou ràpid. Em servia una mica de llebre. 
Al mig, amb en Norbet a l'esquerra. Foto: Oriol Batista.

Al banc vaig arribar-hi força justet. Però ja havia passat el pitjor tros i començava una petita baixada. I havia esgarrapat 40 segons més al temps de l’any passat, tot i els taps. No podia fer servir la baixada per recuperar. Havia de seguir guanyant temps com fos. Au a córrer més! Ja començava a córrer sempre amb dos o tres corredors ara davant, ara darrera.  Quedava la meitat del camí i dues grans pendents a superar: el temut Matahomes i ja al final, el Surolí. 

L’aproximació a aquestes dos llocs inclou diversos puja i baixa que vaig superar, novament esgarrapant segons. Just abans del Matahomes vaig posar-me al costat de’n Pere. També d’en Norbert. Afrontavem uns 100 metres amb el 20% de desnivell. Tot i notar les cames força malament ja, em va sortir un temps per aquest tram força millor que l’any passat. Uns 20 segons. Quedava el Surolí: 1 km al 8% i que ja et duu quasi a la porta del  Santuari. Les diferents rampes les passava com podia. 

Arribant a meta. Foto: Quim Carreras.
En trepitjar l’asfalt de nou, algunes nàusees. En Pere em seguia com podia. Bàsicament  jo tampoc podia massa més. Em comentaria després que l'havia ajudat a no afluixar. ens haviem ajudat mútuament. Ell al principi a mi i al final, a l'inrevés. Al tram del Surolí novament vaig escurçar temps respecte fa un any: aproximadament uns 50 segons. Això sí, arribava a meta bastant cascat a diferència de l’any passat, que ho havia fet esprintant. Aturava el cronòmetre en 53minuts i 33 segons. Espectacular per mi. Superant les meves millors expectatives, sobretot vistes les darreres setmanes. Llavors és quan vaig entendre que la clau és: “entrenar, entrenar i entrenar”. I tot això, tenint en compte que portava dies de tiberis de tota mena per celebar el meu aniversari, amb calçotada inclosa el dia abans de la cursa.



A dalt, amb l’Alba, la seva mare i amb els meus pares, vaig estar comentant la jugada. Vaig xerrar i fer-me fotos amb el primer, en Toti, i amb el tercer, en Rabionet. Dues bèsties. També vaig poder parlar amb el fotògraf oficial de la cursa, l’Oriol i amb l’speaker, en Carles, a qui vaig agrair que esmentés el meu nom en l’arribada. Vaig trobar-me amb en Sergi, que corria fent el punky (sense dorsal) i amb en Miquel, que hi havia pujat en bici per disfrutar del xou , fer esport i veure alguns coneguts. Mirant els resultats veia noms de coneguts. Alguns amb millor temps que jo, altres un pel pitjors. Però tots havíem arribat! Allà em va saludar en Juanjo, que fins ara només coneixia per twitter. Un nou amic!! 


Amb en Toti Bes, guanyador. Foto: Quim Carreras.




Amb en Jordi Rabionet, tercer classificat. Foto: Quim Carreras.
Havia decidit  baixar corrent per sumar km. Ho havia de fer sol, però en Rabionet i els seus companys d’Esports Parra just també començaven el descens i em van animar a anar amb ells. També van iniciar el descens els d’Esports Nabes. Durant una estona baixavem tots plegats. Brutal. Rodejat de quatre podis: Toti Bes, Jordi Rabionet, Eugènia Miró i Tina Bes. Parlàvem de curses de futur i d’entrenaments i de tipus de sèries. Mentre els d’Esports Nabes tiraven més ràpid els d’Esports Parra ho feien més suau. Jo em vaig quedar al mig. Però, content, content. No sé si em va agradar més fer el temps que vaig fer a la Pujada o compartir un tros de baixada amb autèntics cracks. Em va saber greu quedar-me al mig per una indecisió meva. Però bé. Serà l’excusa per tenir ganes de trobar-me’ls de nou i enganxar-m’hi darrera.



I ara, a fer km i km i km. Que m’esperen nous reptes i aventures que desgranaré properament i que impliquen menys potència i més resistència.

dilluns, 10 de març de 2014

CONTRA MI

"De no fer 4 km a fer una mitja marató en 1 hora i 36 minuts en un any!", exclamava en Josep Maria, un dels meus millors amics i membre d'Intrèkkids que surt d'una llarga lesió. De fet, té raó. Ell em responia a una queixa meva: "Estic estancat". Certament fa aproximadament un mes que veig que no tiro per muntanya. Potser sí que ha arribat el moment de parar-se a pensar i simplement disfrutar. De deixar de pensar què estic fent malament. El menjar? Els entrenaments?  I recordar que el setembre de 2012, per primer cop vaig córrer 6km. I en pla. 

Però jo sóc d'aquells que competeixo sempre contra mi mateix. Em comparo les rutes que vig fent i els diferents trams per saber quant he evolucionat. I ara que s'acosta la Pujada als Àngels (16 de març) he provat de pujar rampres a tot gas i no noto millora. També he fet tota la ruta de la Pujada... i el meu temps no és més baix que la cursa de fa un any.


Aquests últims dies quatre sortides més: una pujada i baixada als Àngels (17,2km i 700D+). No va ser tant satisfactòria com voldria. A la pujada, tres minuts més que fa un any. I la baixada... doncs perquè tocava. I decebut. Això va ser diumenge. El dimarts, em vaig aixecar aviat, un cop de cotxe fins a Bescanó i pujada a Sant Grau (9,2 km i 420D+). Buscava la ruta de la pujada que es va fer per Nadal, però em vaig equivocar en un trencant. al final van enllaçar-hi de nou. Vaig passar-m'ho força bé. Pujada dureta, sobretot al final. Però tot plegat un pèl curt. Una baixada ràpida i a treballar. El dijous vaig fer una sortida llargueta per ser entre setmana amb ganes de fer rampes. El dibuix final van ser quatre pujades, com gepes de camell. Pujada al Pirulí, superar la variant de Sant Daniel pel túnel on s'hi pot veure l'escultura d'una margarita, un tram d'Ecosistemes 3 per la dreta i novament Pirulí. Bastant content pel ritme i per no acabar excessivament cansant (12,3km i 460D+). finalment, diumenge vaig fer allò quer m'agrada: repetit un recorregut antic per veure si tiro. Vaig fer la ruta del Repte Nabes 2. Em vaig sentir bé, però el rellotge va marcar que no havia millorat temps. De fet, en els trams de pla i baixada sí, però al tros d'ascens contundent de pujada, vaig anar força lent. (14km i 380D+). L'unic positiu de les sortides, la suma de desnivell positiu.

Acabo la setmana amb aquest neguit al cap de no tirar prou pujant, precisament quan diumenge vinent hi ha la Pujada als Àngels. Fa unes setmanes estava convençut de baixar de 55 minuts. Però vista l'evolució, que sigui el que deu vulgui.... Si milloro respecte l'any passat (58 minuts justos) ja estarà bé. Serem uns quants Intrèkkids! Ah, a veure si guanya en Rabionet. Seria molt bèstia que un tiu d'asfalt, passés per sobre de tots els que fan muntanya.

A partir de la Pujada als Àngels, tocarà incrementar quilòmetres més que ritme o potència, que tinc diverses curses llargues al calendari. Ja estic inscrit a moltes! Ho explicaré ben  aviat.