SIS

Segueixo amb els entrenaments marcats a la taula feta per en Carles. Admeto que la setmana se m'ha fet dura i que encara queden moltes jornades de brega a les cames i a la ment. Però per arribar a temps a la Cursa de Muntanya de Girona (3 de novembre), no hi ha remei. I la satisfacció en acabar cada entrenament segueix compensant l'esforç i el patir del moment. No parlaré massa de les meves cames, per no fer-me pesat, però segueixen causant molèsties. Però.... a qui, no? Doncs això.

Aquesta setmana han tocat 45 km en quatre sortides. Al final, per allò d'acabar d'arribar a casa han estat 46 km. Mai he anat al límit del ritme, per evitar lesions o empitjorar el que ja noto. 
Crec que mai havia fet tants quilòmetres. I aquest mes ja sumo pràcticament 124 km. 
 Ja porto 6 sortides senyalades a la taula. Encara en queden 17 més abans del dia de la Cursa.

Començo l'explicació de les sortides de la setmana. L'entrenament 3 ja l'havia comentat, però repeteixo el comentari literal perquè s'inclou a la darrera setmana.

Setmana 2 (16/09/2013 – 22/09/2013)

Quilometratge.

16/09/2013	17/09/2013	18/09/2013	19/09/2013	20/09/2013	21/09/2013	22/09/2013
10	----	10	----	10	----	15

Desnivell.

La sortida de dilluns pel carril bici, per recuperar, les altres dues de 10 km amb un desnivell no inferior a 300 metres positius, la de 15 buscant els 500 mínims.

 

Entrenament 3 (16 de setembre): Dilluns tocava un "descans actiu" pel carril bici. I així va ser. Deu quilòmetres sense més, a un ritme molt suau. Va ser a 5 minuts 28 segons per quilòmetre. El bessó es va queixar com mai i vaig acabar força desanimat. Ara toca resar perquè dimecres la cama estigui millor.

Entrenament 4 (18 de setembre): Dimarts repetia distància, 10 km, però hi havia d'afegir desnivell. Com que encara quedaven dues sortides més els propers dies, vaig buscar una ruta no massa punyent. En resum vaig fer la tradicional pujada al Pirulí, i vaig anar al restaurant Cul del Món pel Calvari. Allà vaig fer l'itinerari que volteja la Font del Ferro. Vaig tornar pujant per Torre Gironella i de nou al Calvari, Pirulí i cap a casa. Sempre al·lucino amb la quantitat de bèsties que hi ha en aquella zona. Sobretot cavalls i gossos lligats hores i hores. Van sortir uns 280 metres de desnivell positiu. 

Entrenament 5 (20 de setembre): Dijous de nou tocaven 10 i uns 300 de desnivell positiu. Vaig començar novament amb una pujada al Pirulí, amb més animals que mai. I tots deslligats menys els cavalls que estan a l'estable: cabres, gallines, un xai, burros, un poni i el mític pincher (o xiuaua, no sé què és), que em va fer la tradicional mossegadeta al peu abans de tornar a casa seva. Des del Pirulí, vaig anar fins a la muntanya de la O i vaig baixar per la Font de les Curculles. Des d'allà vaig començar el camí de les Dones. No sabia segur si seguia el camí correcte i anava sumant metres i pujada. quan veia que girant tornava a casa fent els 10 km marcats, ho vaig fer. A casa vaig comprovar que el camí era el correcte. Però si hagués arribat a dalt hauria sumat uns 2 km de més. Al final, 10 km i 430m de D+.

Entrenament 6 (22 de setembre): Jornada dura. Volia anar a Sant Miquel des de casa pel dret. Pujada al Pirulí, baixada per les Curculles i corriol de la riera de l'Onofre, darrera la Font del Ferro. Després una pujada amb una pendent molt forta que he de fer caminant i un puja i baixa fins a Can lliure. Des d'allà a Sant Miquel, vaig fer la pujada normal pel camí boscós. Sense parar, vaig fer la baixada clàssica sobretot per pista i en arribar a Sant Daniel, vaig pujar a la muralla i cap a casa directe. Uns 15,6 km i 630m de D+. El tram des prop de la font del Ferro fins a Sant Miquel és el mateix que l'inici de la Cursa de Muntanya de Girona. Ho he sabut ara. Suaré.... 

 El resum setmanal és que tinc les cames bullint d'esforç. Però toca seguir!! Per cert, amb en Carles hem estudiat fer alguns canvis a la taula perquè vull incloure-hi la cursa del Carrer Nou. I just el dia que la fan (20octubre), tenia la simulació de la cursa de muntanya de Girona (els 26 km). La modificació afecta força les setmanes que venen. 

De moment, ara tinc això al cap: 

Setmana 3 (23/09/2013 – 29/09/2013)

Quilometratge.

23/09/2013	24/09/2013	25/09/2013	26/09/2013	27/09/2013	28/09/2013	29/09/2013
----	12	----	15	----	---	20

Desnivell.

La sortida de 12km, amb un desnivell no inferior a 300 metres positius, 

La de 15, uns 500.

La sortida de 20, una pujada als Àngels.

Seguirà doncs la canya, sense cap dia corrent en pla i sumant  47 km i desnivell.

 

 

LA TAULA

En el meu últim post (Sant Miquel) demanava súbtilment una ajuda per preparar a la Cursa de Muntanya de Girona (26 km) del 3 de novembre. Ho feia discretament perquè creia que l'única persona que ho podia fer anava pou atabalat fins al 21 de setembre, quan participa a  la Ultra Cavalls del Vent (una carrera d’ultra resistència en muntanya que uneix vuit refugis del Parc Natural del Cadí Moixeró i que aquest any és de 100 km). L'ajuda era poder tenir i seguir una taula d'entrenenaments: Un calendari del dia a dia fins al 3 de novembre on es digués quins dies córrer, quants km córrer, a quin ritme i quin desnivell superar cada cop. En Carles però, va detectar que el missatge anava per ell. De sobte un dia vaig rebre un correu seu on apareixia aquesta taula. Brutal. Capta que és ell i capta què vull. Molt gran. Gràcies!!! I ja que tinc la taula, tocarà seguir-la.

Són set setmanes i mitja que aniré explicant aquí, una a una. 
Comença així:

Setmana 1 (12/09/2013 – 15/09/2013)

Quilometratge.

09/09/2013	10/09/2013	11/09/2013	12/09/2013	13/09/2013	14/09/2013	15/09/2013
----	----	---	----	12	----	12

Desnivell.

Les dues sortides d’un desnivell no inferior a 300 metres positius.

Entrenament 1 (13 de setembre): Per fer la primera sortida, vaig decidir voltar per la ruta d'Ecosistemes 1 des de casa, passant pel Pirulí. Vaig acabar força cansat, perquè encara arrastro molèsties al bessó dret des de la cursa de Sant Miquel. Ja per la Diada vaig notar aquest destorb, en una sortida nocturna per dins de Girona (9km i 125 de D+). Però ben il·lusionat pel repte de seguir la taula quasi exactament (12 km i 350 de D+).

 

Entrenament 2 (15 de setembre): Els diumenges tinc més temps i tot i que tornaven a tocar 12 km vaig posar-hi una mica més de desnivell i fer el repte d'Esports Nabes número 4, que des de la Muralla et fa resseguir una quantes pujades: Torre Gironella, un tram dels Àngels, dos turons repetits i la muntanya de la O. I una baixada kamikaze llarga que acaba fent-se córrer pel mig d'un riu sense aigua però ple de pedres relliscoses i arbres caiguts. I un tram on les herbes han cescut ostensiblement gràcies a la pluja i per on passes com un senglar. Al final, van sortir 12 km i 530 de D+. Cansat però content per seguir la taula i perquè a la classificació del repte he avançat dues places. I temerós: l'endemà  la taula manava tornar a sortir i el meu bessó em deia que no.

Setmana 2 (16/09/2013 – 22/09/2013)

Quilometratge.

16/09/2013	17/09/2013	18/09/2013	19/09/2013	20/09/2013	21/09/2013	22/09/2013
10	----	10	----	10	----	15

Desnivell.

La sortida de dilluns pel carril bici, per recuperar, les altres dues de 10 km amb un desnivell no inferior a 300 metres positius, la de 15 buscant els 500 mínims.

Setmana 3 (23/09/2013 – 29/09/2013)

Entrenament 3 (16 de setembre): Dilluns tocava un "descans actiu" pel carril bici. I així va ser. Deu quilòmetres sense més, a un ritme molt suau. Va ser a 5 minuts 28 segons per quilòmetre. El bessó es va queixar com mai i vaig acabar força desanimat. Ara toca resar perquè dimecres la cama estigui millor

Aquest cap de setmana seguiré per Internet les evolucions d'en Carles a la Ultra Cavalls del Vent. I d'en Toti Bes, lluitant per la victòria.

CURSA DEL CASTELL DE SANT MIQUEL

Al final em vaig apuntar a la cursa curta, de 10,8 km i 400 de D+, del castell de Sant Miquel. Havia fet el recorregut el dimecres i havia fet un temps d'1 hora i 4 minuts a un ritme accelerat però no al límit. Eren 18 minuts menys que el primer cop que ho havia fet, aquell cop amb molta tranquil·litat i amb diverses pèrdues. La cursa era diumenge i amenaçava pluja. Això em feia anar mirant les prediccions cada dos per tres. El dijous vaig sortir un moment a fer sèries d'un minut. Nou canvis de ritme que van acabar sumant 4 quilometrets. Fer més podia ser perjudicial ja per al diumenge. De fet, tenia algunes molèsties a la cama dreta que no calia aguditzar. La cama seguia atabalant, però dissabte sí o sí em vaig apuntar amb en Marc i en Jordi. Feia temps que tenia aquesta cursa al cap, que recorre algunes zones per on entreno molts cops. Ara no em podia fer enrera.

Diumenge em vaig aixecar aviat pels nervis. Per què? No ho sé. Ni puc guanyar ni quedar dels primers. Només acabar i millorar-me a mi mateix. Però bé. Vaig anar cap a la sortida amb temps per escalfar. No plovia. L'organització, a crits, va manar l'inici dels corredors. Els primers tres quilòmetres eren bàsicament plans amb un lleuger ascens passant pel cementiri de Sant Daniel, la Font del Ferro i l'antiga terrera. Els dos següents tenien dos trams amb rampes ja més importants, fregant el 20% dee desnivell a la zona de la Font Martina. El meu ritme era ràpid però sense rebentar. Pel camí em vaig trobar en Martí. Em va avançar i el vaig anar seguint fins al cim del puig de Sant Miquel. Sempre va bé tenir algú a davant que inconscientment t'estira cap amunt. Abans del cim, la darrera rampa dura, novament feta a ritme accelerat però resguardant una mica les forces. A dalt, vaig prendre'm un gel i aigua i cap a baix. En Martí va seguir pel camí de la cursa llarga.

Arribant. Foto: Isa.

 La baixada no tenia cap secret. Molta pista i tres corriols.
 El descens el vaig fer quasi sol. Al principi em van adelantar dos nois. Cap al final vaig atrapar un home i a l'últim quilòmetre vaig veure una noia. Vaig apropar-m'hi i a falta de 200 metres ja la tenia al costat. No vaig posar-me al davant en sentir que anava tercera. No era plan de fer d'Usain Bolt davant de tot el públic que aplaudia. al revès, xapó per ella.  Va entrar ofegada a la meta amb una frenada a la línia que quasi provoca que me l'emporti per davant. Vaig acabar força sencer, la cama sense massa dolor i content pel ritme. Al final va ser 1 hora, 1 minut i 2 segons. Tres minuts menys que dies abans, dels aquals la meitat esgarrapats a la pujada i l'altra la baixada (a un ritme de 4:20 per km els últims quatre quilòmetres). La 29ena plaça de 102 participants. En Jordi i en Marc van arribar a darrera meu, però no molt lluny, quasi no havia agafat l'entrepà i ja eren amb mi. Les fotos de rigor, alguns comentaris i cap a casa després de veure com en la cursa de 20 km guanyava en Toti Bes.

Amb en Jordi i en Marc. Foto: Isa.

Queda encara molt però ara m'agradaria poder participar a la cursa de 26 km de les Fires de Girona. La Cursa de Muntanya de Girona. Es fa el 3 de novembre. Queda temps però tamp oc massa. Hauré de fer proves i necessitaré l'ajut d'algun expert. Però ara per ara, és la que em fa més il·lusió. I fer-la amb en Josep Maria. L'any passat vaig anar a la meta a veure arribar als participants i ja vaig dir: "L'any vinent jo". Doncs en això estic si la cama em deixa que el dolor encara tiba. Pel mig n'hi ha dues d'asfalt de 10 km: la del Decatlhon i la del Carrer Nou. Ja veurem.

PENDENT DE SANT MIQUEL

Les tres últimes setmanes les he passat entre la recuperació dels 28 km als Pirineus amb en Carles i el pensament amb la cursa de Sant Miquel que s'ha de fer aquest diumenge. Tot i que de la sortida als Pirineus en vaig arribar a casa sencer, sabent que em queda molt per millorar, hores després notava unes punxades al genoll esquerra. Per evitar riscos, vaig decansar uns dies, amb la cosa que perdia entrenaments per la pujada a Sant Miquel. Quedava quasi clar ja que de les dues opcions de cursa (12km o 21 km), hauria d'escollir la primera. 

No va ser fins al cap d'una setmana justa que vaig tornar a sortir. Van ser només tres quilòmetres pel carril bici i prou perquè no veia clar que les molèsties al genoll haguessin marxat. Dos dies després hi vaig tornar a la nit. De nou al carril boci, per no forçar i perquè no hi havia massa més remei. Només podia anar al primer tram de carril perquè hi ha llum i anar fent allò d'anar i tornar. Ja vaig fer el doble de quilòmetres. 

Divendres passat no tenia previst anar-hi. Però estava seguint una cursa per muntanya de cent quilòmetres als Alps d'en Toti Bes per twitter i refrescant una pàgina web i de tant estar-ne pendent em van entrar ganes de sortir. Era al migdia i el sol picava fort. Vaig decidir pujar al Pirulí, allargar fins a Torre Giuronella i baixar. Van ser tant sols 4,5 km però almenys hi vaig poder tornar a posar rampes de pujada i baixada i el genoll ja no es va queixar quasi.

Diumenge vaig quedar amb en Marc i en Jordi per anar a veure el recorregut de la cursa curta de Sant Miquel. Passa per uns camins que no controlo i volia veure'ls. fins ara sempre havien fet una cursa per un altre lloc, però enguany fan els vint anys i han decidit canviar-ho tot per fer-ho mes de muntanya. Jo que l'itinerari clàssic me'l sabia pam a pam. La cursa curta comença a les monges i es desvia cap a Campdorà per l'antiga terrera, ara reconvertida en bassa. Després de creuar la variant de Sant Daniel pel pont es tira pel dret seguint uns pals elèctrics. Una estona de pista arran de la Font Martina. Llavors hi ha algun corriol per anar-se acostant a Celrà i pujar al Castell per darrera. Després ja només queda la baixada, que sí que és la més típica. Al final, surten uns 11,5 km amb uns 440 de D+. Van estar-hi una hora i 22 minuts, però a ritme suau i parant-nos perquè no sabiem segur determinats trams del recorregut.

L'endemà dilluns vaig tornar-hi un tros. Vaig fer fins als pals elèctrics, repetint aquest tram, amb les seves esgarrinxades, dos cops. Tot el tros de las cursa que vaig fer va ser força més ràpid que el dia abans. Això em permet pensar que la cursa almenys punc baixar de la hora i quart. Però bé. Aquest cop no vull marcar-me temps que després em poso pressió i no val la pena, perquè total vaig a córrer. Al final van sortir-ne 7,7 km i uns 220 de D+ amb molta calor perquè era al mig dia. Al vespre vaig anar a treure el cap a la plaça del Vi. Es feia un acte de reconeixement a en Toti Bes, que finalment va guanyar la cursa per muntanya celebrada al Massís del Mont Blanc. Cent km amb arribada a Chamonix, just on jo havia estat feia unes setmanes per pujar al Mont Blanc. També a Arnau Julià, que també havia triomfat en una prova brutal als Alps. Els vam aplaudir i els hi vam fer el passadís dels campions. Quins cracks. Allà vaig conèixer alguns dels que compartim les rutes de les sortides a Strava, com en Miquel, ara lesionat en un dit. Precisament ho fem en un grup on hi ha els d'Esports Nabes, la botiga d'en Toti.

En Toti, saludant la gent.