ELS NÚMEROS DEL DIABLE

Aquest ha estat el pitjor mes de l'any. Només 66 quilòmetres i 1.450m de D+. Els últims quatre cops que he sortit, han estat entorn als 6 quilòmetres (tres a l'avorrit carril bici i un fent l'Ecosistemes 1, avui diumenge). I sempre pendent del dolor a la tíbia. No puc fer esforços llargs per por a que el mal vagi a més. I és desesperant perquè no marxa mai. A aquest pas no podré fer alguns dels petits reptes que tenia per finals d'any. El juny, el 6è mes de l'any. Massa números 6, els números del diable.


Havia començat l'any  fent 102 km i 2.700m. de D+ el gener. 
El febrer, el mes més curt de l'any em notava fort i vaig fer 123 km i 3.300m. de D+. 
El març vaig fer, 84 km amb 2.600m. de D+ i la pujada als Àngels pel mig. 
A l'abril havia de fer la Cursa de Muntanya de Banyoles, una mitja marató que em feia molta il·lusió. L'entrenament m'anava molt bé i amb mig mes portava 101 km i 2.600m. de D+. Però van comença els problemes al taló. Mig mes parat. 
Al maig vaig arrencar a la segona setmana després de diverses sessions mèdiques i vaig aconseguir acumular 95km i 2.400m. de D+amb la cursa de Sant Roc pel mig. 
Al juny vaig viatjar a Itàlia, moment per poder descansar les cames i posar-les a punt, però s'arreglat la cama per un costat per espatllar-se per un altre.  Com deia, només 66 quilòmetres i 1.450m de D+.
En fi el balanç global del primer mig any és: 


GENER: 102 KM i 2.700 m. de D+
FEBRER: 123 KM i  3.300 m. de D+.
MARÇ: 84 KM i 2.600 m. de D+. (PUJADA ALS ÀNGELS).
ABRIL: 101 KM i 2.600 m. de D+.
MAIG: 95 KM i 2.400 m. de D+ (CURSA DE SANT ROC).
JUNY: 66 KM i 1450 m. de D+.

TOTAL DEL SEMESTRE: 571 KM i 15.050m. de D+


Vindram temps millors!!

KAMIKAZE

Després d’una setmana de vacances a la bonica zona de Cinque Terre (Itàlia), tocava provar les cames. Havia de ser una setmana tranquil·la, de recuperació, retorn i estudi de sensacions. El dilluns va ser així. Van ser 8,6 km a bon ritme per no voler forçar (menys de 5min/km) pel carril bici i pràcticament cap dolor a cap os. A Cinque Terre havíem fet dues caminades llargues de puja i baixa amb algun dolor a la tíbia. 

La complicació va venir quan em van dir que dimecres cobriria el partit Alcorcón – Girona FC. Promoció d’ascens a primera. Jo encantat, però era el dia que em tocava anar a córrer i provar el segon repte d’Esports Nabes. Vaig decidir anticipar-ho a dimarts. Amb el gran Intrekkid Carles vam fer 11,3 km, ell sabia el recorregut exacte sense perdre's per qualsevol corriol. Ell relaxat i jo una mica amb la llengua fora per si abans d’acabar la setmana (quan finalitzava el segon repte) no hi podia tornar. Feia un sol generós que es notava sobretot en una rampa de pujada de prop del 30% de mig quilòmetre. Fent els càlculs he acabat veient que sóc el que l’ha fet més lent dels que ho han provat. He de millorar molt i molt la pujada. Veuré com ho entreno. El repte és per la zona dels "ecosistemes" que tant m’agrada, passada la font dels Lleons. La ruta incloïa un tram de baixada brutal que fa un ziga zaga continuat. Batejat per l’organitzador, el màquina Toti Bes, com a “kamikaze”. Un camí estret ple de branques, arbres i forats. El pendent també voreja el 30%. Em vaig sentir bé i vaig baixar prou ràpid. Això sí, per girar havia de rebotar, amb les mans, literalment amb algun arbre. D'aquesta manera no perdia velocitat i girava. També m'agafava a branques per reduir la marxa quan anava massa embalat. En aquest segment no estic als últims llocs de la classificació, sinó just al mig. Però és perillós apretar aquí, per possibles lesions o caigudes. Tot plegat, vaig acabar mort de cansament i amb el tercer pitjor temps global del repte. Val a dir que els participants són màquines. Molts són "ultra" i això és un entreteniment i per mi, comparar temps una motivació i un joc on sé que ja he perdut.

Dimecres, a Alcorcón òbviament res. Amb el Tren d’Alta Velocitat vaig arribar a casa a les quatre de la matinada, amb gana i son i amb un bon resultat sota el braç (1-1). Dijous, amb  els efectes secundaris vaig decidir tornar al repte. Sabia el recorregut. Notava les cames pesades però vaig millorar el temps a la pujada i a la baixada kamikaze. També a la resta de trams més plans. Val a dir que vaig fer simplement el repte, 8 km. Vaig millorar el meu temps 4 minuts, sense avançar posicions. Pujant vaig treure el fetge i no vaig guanyar massa respecte el primer dia i baixant encara vaig millorar més el meu temps. Per sopresa, vaig registrar el segon millor temps en un tram embardissat. Estret, ple de males herbes i on has de saltar alguns troncs i altres passar-los per sota, de quatre grapes. 
En acabar el repte... 16è de 17 participants. Com en el primer repte, he esquivat la darrera plaça. Espero que els "lents" com jo segueixin participant en propers reptes. Per lluitar per alguna cosa, encara que sigui no fer el pitjor temps. El següent repte serà per sant Miquel. Un tros és pel recorregut clàssic des de Girona (pista i els tres corriols), per acabar girant quan estàs a punt d'arribar a dalt i anar a buscar una pujada empinada per Celrà. Pinta terrorífica.

Diumenge hi havia la tornada del play off. Acabaríem passant l'eliminatòria gràcies al 3-1 a Montilivi. L'últim rival que queda és l'Almeria. Ai si pugem!! Poc abans d'anar al camp, vaig anar a trotar pel carril bici. Esperava que cap a les sis de la tarda no fes sol. Però en feia i molt. I el vent bufava fort. Això va fer que el GPS no rutllés massa bé i les dades siguin poc fiables. Vaig fer uns 10 km. Diria que el ritme no va ser massa bo. Van quedar-me les cames molt pesades i amb mal a la tíbia dreta... No sé com acabarà. Hauré de sortir a provar-ho. I per desgràcia res de muntanya...  Marxava a dormir amb l’alegria del futbol. El somni de ser a primera segueix viu. 

Penjo unes fotos dels pobles de Cinque Terre:

Riomaggiore

Manarola

Vernazza

Corniglia

Gegant de Monterosso

EL MONTGRÍ

Vista llunyana amb el castell a la dreta.

Una de les parets de la fortificació.

Diumenge m'aixecava amb la intenció d'anar a Serra de Daró a la festa d'aniversari del meu nebot Nil. Però era massa a prop de Torroella de Montgrí. I no vaig resistir la temptació de posar tota la roba de córrer en una bossa dins del cotxe per si, en un moment o altre, m'escapava i podia pujar corrent fins al castell del Montgrí. Feia temps que tenia ganes de pujar-hi a tot drap i era una ocasió única per la proximitat, malgrat que les tíbies em feien una mica de mal i que la muntanya és pedragosa. Però pujar i baixar eren 4,4 km només (amb 270 D+) i eren assumibles fàcilment. Amb fort vent, de vegades a favor, de vegades en contra vaig començar l'ascens. En vint minuts em vaig plantar a dalt després d'un tram inicial amb pujada suau, un segon més inclinat i un tercer molt pedragós i inclinat. En 14 minuts més tornava a ser a baix, mirant sempre on posava el peu perquè el terreny convidava a regirades de turmell. Amb les cames amb molèsties. Però ara sí: Descans total fins com a mínim el dia 10. Toquen uns dies de vacances a Cinque Terre, Itàlia.

Havia començat la setmana dilluns, l'endemà de la Cursa Popular de Sant Roc, amb una estirada de cames al carril bici. Sis quilòmetres a ritme suau.

Quedava entre setmana intentar, de nou, el primer repte Strava d'Esports Nabes (7,3 km amb 320 D+). En aquell moment anava últim de deu participants. Tot sigui dit, deu màquines. Havia fet uns 55 minuts i el que anava novè n'havia fet 52. Calia almenys baixar aquesta marca. Vaig provar-ho dijous. plovia una mica, però no molestava. Al contrari. Vaig començar a ritme més accelerat que l'atre cop però amb la paret d'entre el 30 i el 40% al cap. I hi vaig arribar. Pujava caminant ràpid, sense saber si era prou ràpid per assolir l'objectiu evitar la darrera posició. Quan tot just duia poc més de 4 quilòmetres ja portava 35 minuts, la marca del primer classificat. "Mare meva", vaig pensar. I jo havia fet poc més de la meitat. Quedava però només una mica de puja i baixa i un descens a tota castanya des de Can Lliure fins al final. Els càlculs mentals ja em feien pensar que seria possible baixar de 52 minuts. I per satisfacció meva, vaig fer 49 minuts i 47 segons. Bona marca per ser jo. Hehe. En acabar el període del repte, un altre corredor va marcar pitjor temps. Altres millor. Però bé, vaig quedar 13è de 15.

Tornant d'Itàlia veuré si tinc temps de participar en el segon repte... i evitar altre cop ser últim! Gran part de la ruta és per la zona dels Ecosistemes, però en Toti Bes l'ha batejat com a "pujada i baixada kamikaze". Precisament la part que no conec és la que té més pendents, tant de pujada com de baixada.