dijous, 19 de desembre de 2013

REFLEXIONS

Des de la mitja marató de Muntanya de l'Ardenya han passat 11 dies. Segueixo amb dubtes sobre què fer en el futur. Penso en possibles curses, però no les tinc totes. Pels desnivells, pels preus, per diferents motius. Sí que podria posar-me com a meta una marató de muntanya, probablement la Romànic Extrem (6 d'abril, a la Vall de Bianya, amb 2.100m D+). Però veig que aquest any han passat de 42 a 45 km. I pel mig? Necessito que els entrenaments tinguin més sentit que només sortir per sortir. Si de tant en tant hi ha una cursa, una mitja marató, o no sé, aniré mantenint i incrementant el ritme. Potser una mitja marató plana per allò de tenir un bon crono en aquesta distància. Bé podria ser la de les Vies Verdes (16 de febrer), que a més té part en baixada. Però el preu és de denúncia. Un abús que alguns amics em diuen que està començant a passar a massa curses. Allà on no fallaré serà a la Pujada als Àngels (17 de març). El repte baixar el temps de l'any passat, quan vaig fer 58 minuts justos. Segur que puc. I fa poc m'han parlat de la Mitja Marató de l'Albera (19 de gener, amb uns 900m D+). Amb un moment ja he projectat 4 curses, una al mes. No estaria malament. Però es veurà... perquè també hi ha Rocacorba... (2 de febrer... 30, 20 ó 12km...). Descarto els 25km de Montserrat que es veu que són molt tècnics...

De moment, en aquests 11 dies d'impàs, sis sortides. La última una nocturna amb en Carles fins al Castell de Sant Miquel. No em tocava perquè havia sortit el dia abans però hi havia un motiu guapo. El meu pare m'ha regalat un frontal (Petzl Nao) que converteix un camí de nit en una pista d'aterratge d'avions. Un festival de llum. Tot i anar xerrant, la pujada va ser prou ràpida. Al final 14,5 km amb uns 400m D+. És curiós això de córrer de nit. Cal més atenció per saber on poses el peu, però encara ets sents més lliure que corrent de dia. I no érem els únics senglars. Molta bici i alguns corredors per la zona indicaven que això de les noctunes està de moda. 

Les altres cinc sortides són fàcils de resumir, la primera va ser el dilluns de la setmana passada, per estirar les potes després de l'Ardenya. Una pujada al pirulí i ruta circular a la font del Ferro i cap a casa. Uns 8,2 km i 200m D+. Semblava que el cos havia absorvit bé la canya de la cursa. Tot pujant, un veí d'aquests que té cavalls i cabres em va cridar "Te vas a poner fuerte". Això espero senyor!
 La segona sortida va ser el dimecres. Vaig pujar pel camí de les Dones. Com que sortia directe des de la feina primer vaig pujar les Àguiles pel carrer de la Cursa del carrer Nou. Van ser 14 km i 500m D+. 
La tercera va ser divendres. Per motius de feina (moltíssima) només vaig poder fer una sortida curta. Una pujada al Pirulí amb una baixada allàrgada per les Pedreres. Amb temps perquè m'ataqués un gos que resulta que es deia "Chabeli". Al món hi ha de tot... Van ser 5,1 km i 120m D+.
Diumenge tenia més temps. Aquesta quarta sortida va servir per una recorregut llarg on hi vaig afegir un munt de pujades. És allà on vaig apretar i les baixades les baixava a plom, sense esforçar. Rampes al Pirulí, a la pista del túnel de la Margarida de la variant, al Camí de les Dones, A la circular de la Font del Ferro i la pujadeta que et porta del Cul del Món a la Muralla. 17km i quasi 600m D+. 
La següent va ser dimarts. Un xic cansat de diumenge però estant de vacances vaig intentar fer la ruta de la Cursa de Sant Roc de Vilablareix. Amb alguna petita pèrdua, vaig més o menys aconseguir-ho, això sí, allargant un km. Com em va passar el dia de la carrera, se'm van desfer els cordons de la vamba esquerra. Maledicció! Vaig comprovar que fa mig any no estava tant malament de forma perquè el ritme no va ser molt diferent. Però bé, en cursa ja se sap que sempre s'apreta més. Vaig fer 10,7km i uns 140m D+.

Apunt... em queden 40 km per arribar als 1.400km aquest any.