divendres, 27 de desembre de 2013

LES SET CURSES

S'està acabant l'any i és moment de començar a fer balanç. Avui toca l'apartat de curses. Aquest any n'han tocat set. Algunes he acabat amb més satisfacció que altres. Han estat set curses totes de muntanya, o quasi bé. Molts records, moltes fotos, molts esforços, moltes alegries, molts amics i nous coneguts.

Els Àngels
Era el primer repte de l'any. El 17 de març. 8,5 km de pujada amb algun descans de baixada fins al Santuari dels Àngels (525m D+). L'havia preparat força i era un terreny trepitjat molts cops. Era la 50a edició. El primer objectiu era baixar d'una hora. Assumible perquè entrenant ja ho havia aconseguit. Com a segon objectiu era baixar de 55 minuts. Però no va ser possible. Vaig fer 58 minuts justos. El 158è classificat dels 305 corredors que van acabar la cursa. La sensació a dalt era que podia haver fet més. Però el fet que s'hi barregessin corredors i caminants i els nervis de voler fer-ho bé, potser van fer que el crono s'aturés aquí. L'Intrèkkid Pere ho va fer més bé que jo, amb  52m 54 segons. Més informació clicant aquí: Àngels.

Cursa Popular de Sant Roc. 
El 26 de maig vaig anar a Vilablareix amb en Jordi i en Marc. No havia pogut intentar la mitja marató de muntanya de Banyoles un mes enrera i encara amb dolors l'objectiu era fer aquesta cursa més curta, de 9,9 km  i 120m D+, amb menys de 50 minuts. Era una cursa de caràcter  força popular amb un tram de pujada a l'ermita de Sant Roc i la posterior baixada per l'altre costat. No va anar malament del tot, amb 48m i 37 segons i la posició número 29 de 131 participants. Em quedarà la taca negra de la vamba descordada en plena baixada. Més informació clicant aquí: Sant Roc.

Pujada al Castell de Sant Miquel. 
Després de recuperar-me de dolors diversos, participar en els reptes Nabes, assollir el cim més alt dels Alps, el Mont Blanc (4.810m), i de fer un parell de rutes llargues pels Pirineus amb en Carles em vaig apuntar a la cursa al Castell de Sant Miquel. Si algun camí em coneixia era aquest. Però en ser la vintena edició van decidir canviar-la per fer-la un xic més dura i per crear dues curses. Em vaig apuntar a la curta. Era el 8 de setembre amb 10,7 km i 400m D+. Vaig acabar el 29è de 102 corredors que van acabar la cursa amb 1h 01m i 02s. Tenint en compte que amb en Jordi i en Marc l'havíem anat a estudiar i que em plantejava baixar d'1hora i 10 minuts, el resultat va prou satisfactori. En Jordi i en Marc també van rebaixar aquest temps i no van quedar molt lluny de mi. Més informació clicant aquí: Sant Miquel.

Carrer Nou. 
Era la única 100% asfalt. El 20 d'octubre amb 10km i uns 50m D+. M'hi vaig apuntar perquè volia veure la meva millora respecte l'any anterior. Ja estava apuntat a la Cursa de Muntanya de Girona- 26km, i el Carrer Nou quedava un xic estrany en els meus entrenaments però almenys servia per anar a tot gas sense regular massa. L'única dificultat era la pujada a la Catedral. Vaig fer un temps real de 46m 46s, quedant el 407 de 1.232 corredors. L'any anterior havia fet 52m27s. Una millora de més de cinc minuts. L'Intrèkkid Carles va un temps de bojos i en Marc va baixar de 50m. Excel·lent! Més informació clicant aquí: Carrer Nou.

Cursa de Muntanya de Girona. 
Arribava la cursa de l'any. Confesso que no tenia clar si m'apuntava a la de 26km, a la de 10km o a la de 18km fins que en Jordi, de cop, un dia va dir que s'hi havia apuntat. Motivació i 23 sessions d'entrenament sota la supervisió d'en Carles. El 3 de novembre marcat al calendari. Van tocar sortides de tota mena. Moltes amb desnivell d'entre 300m i 500m D+. Algunes sessions de recuperació al carril bici i alguna sortida llarga. Alguns dies vaig arribar a casa abatut. Sabia que podia acabar però no volia arribar mort a la meta i algunes sessions no vaig acabar amb bones sensacions. Suposo que hi havia d'haver dies per tot. El tram final del calendari d'entrenaments previst el vaig canviar una mica per adaptar-me al que notava. Arribava el gran dia. I va ser espectacular. Ambientàs a la sortida i un recorregut que en coneixia pam a pam perquè amb els Intrèkkids l'havíem fet dies abans. Vaig fer tot els tram de les pujades (fins a Sant Miquel i fins als Àngels, ambdós per uns camins lluny dels tradicional i òbviament molt més empinats) regulant molt bé i van exprimir a les baixades. L'objectiu era simplement acabar. Si podia ser en menys de 4 hores i si era possible en menys de 3 hores i mitja. Però em notava tant bé que als  Àngels (14,5 km) ja veia que ho assoliria tranquil·lament. Als últims quilòmetres, avançava gent i recordava tots els esforços i tots els que m'havien ajudat i animat. I ja visibilitzava mentalment la meta. Al final, van ser 3hores, 12minuts i 23segons, un record inexplicable, unes fotos molt guapes i un dorsal que em guardaré durant molt de temps. Van acabar 286 dels inscrits i la meva plaça va ser la 151. L'Intrèkkid  Josep va arribar un parell de minuts abans i en Jordi va arribar lesionat a meta, però va arribar! Havien estat 26,4km i 1.400m D+. L'Intrèkkid Carles va fer la Transgavarres de 60km, inclosa dins la Cursa de Muntanya de Girona. Més informació clicant aquí: CMG.

Cursa de les Pedreres. 
Ja pensava donar per tancada la temporada de curses però tothom parlava de la Cursa de les Pedreres (12km i 420m D+). No podia fallar. I era pels camins on sovint hi entreno. Au, apuntat pel 24 de novembre. Simplement volia passar-ho bé i si podia ser fer menys d'una hora i deu minuts. El recorregut molt ben pensat, passant pel Calvari, la Font dels Lleons, els Polvorins, el Pirulí, la Torre d'Alfons XII i esprint final per sobre de la muralla. El temps final va ser d'1h 08m 16s. La posició, la 54a de 145. L'Intrèkkid Carles va fer un temps de nassos i el també intrèkkid Josep també va arribar força abans. Però bé, jo aquí anava a passar-ho bé, que ja havia complert amb la Cursa de Muntanya de Girona i no em volia exigir massa res. Més informació clicant aquí: Pedreres.

Mitja Marató de Muntanya de l'Ardenya.
A falta de motivació per entrenar, vaig inscriure'm a una darrera cursa llarga. Així segur que corria. Vaig trobar la mitja marató de l'Ardenya. Una zona desconeguda per mi, una distància que feia venir-ne ganes, un preu assequible i un euro de col·laboració de la marató de TV3. Aquest cop em venia a veure el meu nebot Nil amb el meu germà i alguns de la colla. Eren 21km i uns 750m D+. Vaig començar prou ràpid però notava que no anava massa endavant. Unes pujades de vertigen on s'havien de fer servir les mans i t'obligava a perdre temps i un parell de km amb flato fins arribar als dos terços de la cursa. Allà acabaven les ascensions i el descens perillós pels turmells no permetia una velocitat de creuer i requeria la màxima atenció. Vaig anar avançant corredors. Un darrera l'altra. El temps final va ser de 2h 22m 59s. Volia baixar de dues hores i vint minuts. Potser vaig pecar en la previsió de temps perquè desconeixia el recorregut i no comptava en què en les pujades s'havia de fer cua perquè només es podia passar pel mateix lloc. Però el fet que acabés molt sencer i avançant gent en una mitja marató ja van valer la meva satisfacció. I va ser el 173è classificat de 461 inscrits. Més informació clicant aquí: Ardenya.



De cares a l'any vinent, encara no hi ha res clar. Repetiré als Àngels i a Sant Roc com a dies on comprovar la meva evolució. Aquestes serien les dues curses curtes. Perquè vull fer-ne de llargues, però encara no sé quines. Una marató de Muntanya? Pot ser. Alguna altra mitja, potser plana per tenir-ne una amb temps bo, i altres que podrien servir per anar escalfant les cames de cares a la possible marató de muntanya i a alguna altra bestiesa. N'hi ha una d'internacional que m'està voltant pel cap... Veurem.