dilluns, 2 de desembre de 2013

LA DESTRAL



Setmana destralera sense voler-ho. Venia d’uns dies ganduls, tot i la Cursa de les Pedreres, amb 28 km setmanals. Aquesta última però n’he fet 45 i  uns 1.700 de D+. No sé si induït per la cursa dels Cims de Girona que s’està fent aquests dies i on els corredors pugen muntanyes de nit, però ja dimarts vaig pujar fins a Sant Miquel i divendres  fins als Àngels. Els dos formen part dels Cims de Girona.


Crec que vaig decidir anar-hi simplement per saber el meu estat de forma. Són dues rutes que per l’itinerari clàssic he fet repetidament i per rtant puc comparar-me fàcilment. 

Sant Miquel.
Dimarts vaig pujar a Sant Miquel des de casa. Pujada relaxada fent un bon temps sense buscar-ho. Vaig anar-hi de matí i la fred es va fer notar bastant. Baixada pel recorregut de l’antiga cursa (per darrera)  fins a casa. Al final van sortir-me  12,3 km  i uns 400 de D+. Cap a la feina, amb la feina feta.


No vaig poder sortir dijous per motius laborals. Entre la feina i la fred que feia,  ni al matí ni al migdia vaig trobar el moment. Però divendres sí. Al migdia em vaig vestir a la feina. Riota dels companys i cap als Àngels. El GPS no se’m va activar fins a Sant Pere de Galligants. Almenys tindria tot el tram de la Pujada clàssica. Xino xano cap amunt. Notava les cames carregades però el ritme seguia viu. Quasi al cim, vaig trobar-me restes de la nevadeta de dies enrera. Vaig arribar a dalt en 57 minuts. El millor temps sempre que he hagut de baixar corrent, tot i que mentre pujava pensava que encara baixaria més el crono. Però tampoc havia anat a trencar temps. La baixada la vaig fer per allà on havia pujat fins a l’Olivet d’en Salgueda, la pujadeta que hi ha després de la Casa de les Figueres. Allà vaig girar a l’esquerra per començar-me a encarar cap a casa. Vaig enganxar la baixada d’Ecosistemes 3 i a continuació pujadetes als Polvorins i al Pirulí i cap avall. Amb tres graus de temperatura, notava l’aire fresc sobretot a les zones on no tocava el sol, la majoria. A partir del km 14, vaig notar molèsties a la planta del peu. Seran les vambes? No em convencen les Brooks Pure Grift2. Ja porten 200km i segueixo amb dubtes. Ja casa, dinar ràpid i cap a la feina amb 19,8 km i 800 de D+.



Havia acabat el mes amb 138 km. Menys que els dos anteriors (170 i 174km tot preparant la Cursa de Muntanya de Girona). Dissabte vaig anar amb l’Alba, en Jordi i en Pinxo a Rocacorba. Curisosament  també forma part dels Cims de Girona i un lloc que un dia hi vull pujar corrent. Vam caminar encara amb el cel clar. Però aviat va començar a caure alguna gota fins al punt que poc abans d’arribar a dalt ja queien volves de neu. Marxa enrera. Diumenge hi havia l’opció d’anar a Rocacorba. Però se’m va anar fent tard i ho vaig deixar estar. 
El Calvari.
 De nou les Brooks als peus i cap a les Gavarres sense saber on anar. Vaig anar improvisant i connectant camins i pistes que estan a prop i que hi he passat sovint. Varies vegades pensava: Ja està, ara avall, però acabava pujant un xic més per empalmar amb un altre camí. El Calvari, La muntanya de la O, la Font d’en Fita, la font dels Lleons, el Camí de les Dones, Ecosistemes 3, Ecosistemes 1, Torre Gironella... m’ho vaig passar pipa decidint què feia a cada moment.  Van ser 13,5 km i 500 de D+. 

Entre la multitud de pensaments corrent,  la possibilitat de córrer la Mitja marató de Muntanya de l’Ardenya (7 de desembre). Assequible (21 km. 800 de D+). Però no sé si estic motivat per competir de nou i en un paratge que no conec de res. Veurem. Però m'he de decidir ràpid per saber com surto aquesta setmana i, a més, tenir temps d'inscriure'm.