dijous, 14 de novembre del 2013

IMPÀS

Després de la Cursa de Muntanya de Girona calia un temps de reflexió. Cap on anar. Doncs ha passat més d'una setmana i encara no ho sé. Suposo que ja aniran venint el que hagi d'anar venint. Fer el que em vingui de gust fer. Potser alguna cosa de muntanya més llarga? Potser alguna cosa plana llarga amb més ritme? Com que no ho tinc clar, seguiré entrenant com sempre. Això sí, intentant mantenir el volum de quilometratge dels dos últims mesos (170 i 174 km) per mantenir la resistència però retornant a les sèries, de tant en tant, per guanyar ritme. De moment em ve de gust fer la Cursa de les Pedreres (24 de novembre). El recorregut l'ha ideat en Toti Bes i és just pels llocs on entreno molts cops. Fa gràcia. Dimarts, aprofitant que tenia vacances, vaig anar-hi amb en Carles, al migdia. Resulta que en Toti i en Miquel també havien quedat uns minuts més tard per fer el mateix. Ens van atrapar i passar per sobre. El tros que els vaig aguantar va ser el que em va sortir més ràpid. Ells em van acabar traient un minut per quilòmetre. I anaven passejant! En fi. Whatsapp enviat: "Quina enveja pel ritme i  la companyia!". En total són uns 12 km amb uns 400 de desnivell positiu. Té la gràcia que no hi ha quasi pla. O puges o baixes. La ruta passa pel Calvari, la Font de les Curculles, la Font dels Lleons, el Camí de les Dones i pel Pirulí per un lloc ben dret on el camí encara s'ha d'acabar de fer i en Toti espera que la gent que entreni el vagi "netejant", Torre Gironella i la Torre d'Alfons XII per acabar allà on començàvem, als Jardins de Fora Muralla.

El dia abans, no vaig poder-me estar a casa, tenint festa, i vaig fer una petita sortideta. Buscava per on pujar al Pirulí des del cementiri. No vaig trobar res. Bé, un corriol que acabava a mig turó amb una barraca i un lavabo fet artesanalment. Quina por de lloc. No hi tornaré a passar. Per sort no hi havia ningú. ni cap gos guardià. Un cop vaig acabar de pujar amb les mans fins a sota del Pirulí, vaig baixar pel Calvari (com la Cursa dee les Pedreres), vaig fer un turonet a l'altre banda de la variant de Sant Daniel, vaig tornar a pujar el Pirulí per puja i baixa vermellós a  tocar de Font de la Pólvora (un tram també de la Cursa) i vaig baixar cap a casa per l'hotel AC. Ràpid que s'acabava la llum. Vuit km i 270 de D+.

La setmana anterior era just la posterior a la Cursa de Muntanya de Girona. Vaig fer dues sortides suaus. Una el dimarts, pel carril bici (8,5 km) i l'altre dijous. Vaig apfotiar per pujar i baixar el castell del Montgrí. SÓn 4,6 km i 250 de D+. És molt pedregós i això el fa perillós pels turmells. Vaig millorar un mig minut per km respecte al primer cop que hi vaig anar, al juny. El cap de setmana vaig escapar-me amb l'Alba fins al congost de Mont- Rebei i les escales de Mont- Falcó (no duraran perquè són un atemptat paisatgístic i un perill per les persones). Espectacular caminadeta d'unes 5 hores i 13 km. Si algú vol informació sobre com arribar-hi, que contacti amb mi. Aquí unes fotos.

Ermita de la Pertusa.

El congost de Mont- Rebei. Foto: Alba.





El congost de Mont- Rebei. Foto: Alba.

Aquí quatre fotos de les escales.....

Les primeres escales, de lluny.

Les primeres escales, d'aprop.
Les segones escales, de lluny.

Les segones escales, d'aprop.