dilluns, 19 d’agost de 2013

1.000 KM

En les darreres sortides ja estava pendent de la meva fita. Per molts, fer 1.000 km corrent no és res, però per mi encara és un mèrit i em fa il·lusió. 


La setmana la començava dilluns amb una pujada i baixada clàssica a Sant Miquel. Ho feia amb en Jordi. Pràcticament mai no ha fet muntanya i vaig tenir feina a seguir-lo, amb la llengua fora. De fet, mai havia pujat tant ràpid el tram de pujada principal. Un bon guia. Van sortir 9km i 340m. de D+. El temps no importava però mentalment vaig repassar altres dies i ritmes i estic convençut que el dia que hi vagi a fer temps puc rebaixar amb solvència el meu millor temps, que des de fa ja un temps és de 53:48. Fa temps que no ho provo. Amb en Jordi vam fer 55:57 i això que vam baixar relaxadament parlant de coses nostres.


L'endemà em trobava prou bé per tornar a sortir. Em venia al cap tornar a provar de deixar l'última plaça al Repte Nabes 2. Però vaig pensar que tenia un xic carregades les cames del dia abans i vaig decidir fer carril bici, canviant les vambes. Vaig aparcar les Saucony Jazz 14 i vaig agafar les Mizuno Wave Rider 15, en teoria per terrenys més plans i regulars. Vaig anar pel carril bici una estona però vaig girar cap al Bon Pastor i les pistes del GEiEG per fer alguna pujadeta. Vaig baixar pel camp del Girona FC i vaig tornar a pujar per les facultats del Campus de Montilivi. La baixada fins al Parc Científic i de nou carril bici fins a casa. Una ruta que feia els primers mesos de córrer. En total, 7,4 km i uns 130m. de D+.


El proper dia que sortís ja arribava als 1.000 km. I ja va ser l'endemà dimecres. Torno a les Saucony, amb una mica de dolor a la tíbia. Serà coses de les Mizuno? I altre cop pel cap hi havia el Repte d'Esports Nabes 2. Au, a provar-ho. Vaig començar els dos primers km força més ràpid que el dia que em vaig quedar a pocs segons de superar el temps, tot les molèsties a la tíbia. I aquí vaig guanyar un minut. La resta va ser mantenir els temps més o menys. Vaig pujar el corriol del Dipòsit uns segons més lent però els trams de baixada ho vaig poder compensar. L'ultim km va ser un xic dramàtic. Tenia un flato terrible però sabia que si afluixava el ritme, no em superaria a mi ni al penúltim. Al final, la recompensa: Vaig aconseguir baixar el meu millor temps en 1 minut i 17 segons menys de temps i vaig abandonar la darrera plaça del Repte... per cinc segons!!! Aquest dia van sortir 8,1 km i uns 300m. de D+. Però el més important, la jornada era rodona: Ja tenia mil km al sarró. 

Un petit resum: 720 km els he fet aquest any, ja que l'any passat tot i començar al maig, vaig anar parant i arrencant per lesions i altres aspectes i no vaig fer més de 6km fins al setembre. L'any passat vaig anar a córrer  51 cops i ara ja en porto 81. el total, doncs 132 sortides. Un cop he fet més de 20 km, tres cops més de 15 km, 24 més de 10km i la resta doncs, menys. Per mesos: 

MAIG 2012: 6,1 KM
JUNY 2012: 8,8 KM
JULIOL 2012: 32,7 KM
AGOST 2012: 8,9 KM
SETEMBRE 2012: 61,7 KM
OCTUBRE 2012: 54,5 KM
NOVEMBRE 2012: 22 KM
DESEMBRE 2012: 88,7 KM
----
GENER 2013: 101,8 KM
FEBRER 2013: 123,2 KM
MARÇ 2013: 83,6 KM
ABRIL 2013: 101 KM
MAIG: 2013: 95,6 KM
JUNY 2013: 66,5 KM
JULIOL 2013: 92 KM
FINS AL 15 AGOST DE 2013: 58 KM


La celebració final però va arribar el diumenge. Mega sortida Intrèkkida amb en Carles pels Pirineus. Vam començar des de la corba del camí del refugi d'Ulldeter, sota de l'Estació de Vallter. En Carles m'havia convençut dies abans dient que serien uns 20 km. jo feliç: una ruta llarga sense arribar al meu límit, amb molta muntanya i amb una bèstia de les curses de llarga distància. Per ell havia de ser un entrenament de cares a carros de foc. Per mi, una experiència. Una aventura. La ruta va ser passar pel refugi d'Ulldeter, coll de la Marrana, refugi coma de Vaca, camí dels Enginyers, Núria, Pujada al Nou Creus pel dret, Tirapits, coll de la Marrana, refugi d'Ulldeter i al cotxe. Al final van ser quasi 28km i un desnivell positiu d'uns 2.000 km. Per mi una bestiesa on no vaig poder mantenir el ritme i les pujades vaig haver-les de caminar a pas ràpid. Per en Carles una passejada mirant tota l'estona el retrovisor no fos cas que jo caigués agonitzant perquè als últims km estava força trinxat de tant pujar i baixar. Explicaria moltes coses més, però sortiria un llençol de lletres de la quantitat de detalls que m'han quedat després de la jornada.



Al centre, petita, Núria, des del cim del Nou Creus.
Creus al cim del Nou Creus.









Un dia molt guapo, entre vaques, cavalls i marmotes, fet en unes sis hores que ha servit per detectar alguns aspectes a millorar. 
1.- He de millorar el ritme de pujades. Caldrà insistir en fer rampes.
2.- Em cal fer distàncies més llargues entre setmana. No tantes sortidetes de menys de 10 km i més a partir de 15 km. Però bé, la trancisió s'ha de fer poc a poc.

dilluns, 12 d’agost de 2013

LES "PÀJARES"

Tornant de pujar el Mont Blanc (4.810 metres), el cim més alt dels Alps i de l'Europa de tota la vida, em creia Déu. Tenia al cap millorar posicions al rànquing en diversos Reptes Nabes. I més perquè dies abans havia fet la volta a l'Estany de Banyoles (6´2 km) en 28minuts i 18 segons acompanyat d'en Jordi. Impressionant com va apretar! Mai havia baixat de mitja hora. 
Havíem arribat de Chamonix dissabte a la nit. Ja al dilluns vaig provar el Repte número 2. Les cames em pesaven als cinc minuts i tot i que vaig pujar el corriol del Dipòsit, ja veia que anava lent. Un tros de baixada i just després del corriol embardissat em vaig mig marejar. Em visita "El tio del Mazo". Aquell individu greixós, barbut i brut que tens al cervell que et fot cop de garrot i et deixa sec. Sense forces. Un defalliment conegut popularment com a "pàjara" en l'esport. Portava en prou feines 5 km i 250 de D+ i vaig haver de tornar caminant a casa. No podia córrer un pas més. Després vaig veure que certament no hauria batut ni el meu millor registre de la ruta i que el GPS m'havia calculat malament el punt de sortida i per tant no hauria validat l'itinerari.

L'endemà dimarts vaig decidir veure si em trobava millor de la garrotada. Vaig fer 6 km pel carril bici. Tot correcte. Tot a lloc i a pensar en l'endemà on havia d'anar corrent fins al cim dels Àngels, a ensnyar la ruta a en Marc. Vam fer tot el recorregut, excepte el primer mig quilòmetre. Tota l'estona em vaig notar molt bé. sobretot a les pujades. Vaig arribar a dalt molt sencer en 1 hora i dos minuts. Bon temps i en Marc en forma i 7,8 km més smb 520 de D+. Les cames les tenia tant bé, que calia tornar a provar el Repte 2 d'Esports Nabes.

Dijous mateix hi vaig tornar. Vaig començar a ritme suau per no arribar cremat a la pujada del corriol del Dipòsit. El vaig ascendir molt ràpid. dos minuts millor que tres dies abans. Tot el trajecte vaig sentir-me còmode. al final va tocar apretar perquè veia que podia millorar el temps. Al final, em vaig quedar a set segons de la meva millor marca. Però content. "El tio del Mazo" semblava lluny i mirant per segments, sembla com si el GPS m'hagués fet una jugada i en realitat sí que hagués batut la meva marca. Tocarà repetir-ho més endavant. Al final, 8 km amb 310 de D+.

Estant de vacances, divendres i dissabte vaig tenir temptacions però no vaig sortir. Diumenge sí. Volia provar de millorar el meu temps del Repte Nabes 4. més bèstia que el Repte 2. Després de pujar a Torre Gironella i baixar pel Calvari i la Muntanya de la O, vaig començar el tram que coincideix amb la pujada dels Àngels. Feia una calor de mil dimonis. La pujada semblava una rampa molt més pronunciada del que era. Vaig notar altre cop "el tio del mazo" darrera meu. Un pipí que apretava ja des d'abans de començar i mitja volta. Cap a casa amb la cua entre cames, a ritme lent tot i ser baixada i amb la segona "pàjara" en pocs dies. El tram del Cul del món fins a la Muralla ha quedat registrat com el més lent de la meva trajectòria. Només vaig fer 6,3 km i 220 de D+. Per cert, del nou el GPS havia fallat al localitzar-me el punt de sortida. No m'hauria validat el temps de la ruta sencera!

Caldrà sortir només a divertir-se sense voler millorar temps?