LA PASTANAGA

A mi, les coses que em motiven més són les que m'obliguen a autosuperar-me. A comparar-me d'un dia per l'altre i observar el progrés o el retrocés. Em calen reptes i objectius. Una pastanaga davant meu. I jo com un ruc, cap allà, sí o sí. I n'ha aparegut un. L'organitza la botiga d'esports de Girona Can Nabes. Consta d'una competició sense dia ni hora. Pots fer-la quan vulguis. Quan puguis. Tens dues setmanes per fer un circuit amb un GPS. Els participants l'activen i quan acaben apareix en una classificació automàticament. Fa 7,3 quilòmetres. En principi dius: "Guai, és curt". Quan el fas, penses: "Buf! Qui la va inventar aquesta ruta?". Però minuts després ja hi vols tornar per millorar el teu temps i pujar llocs a la classificació. Jo tinc un avantatge. Ara mateix vaig últim. Per tant tinc marge de millora de posicions. Jejeje. El tema és que tots els participants són uns autèntics bèsties nascut amb vambes als peus. Jo quedo lluny. El meu primer temps ha estat de 55 minuts. Espero repetir i fer-ne 50 i a veure si així deixo el fanalet vermell. Ja es veurà. Ben divertit.



El primer dia ho vaig provar en solitari. Era diumenge. Plovia i m'avorria esperant. A la que va sortir el sol. Cap allà. Sabia que em perdria perquè no em sabia la ruta exacta. I així va ser. A banda de fer els 7,3 km, primer calia arribar i després tornar. Tot això més les pèrdues temporals em van fer sumar  12 km (amb 440 D+). Malgrat que creia que finalment el GPS em validaria la ruta, al final vaig fer un tros fora de l'itinerari i no va ser acceptat. Ràbia. I ganes de tornar-hi. 

Dimarts volia fer entrenament amb pla, però el gran Intrèkkid Carles va preguntar si algú voldria provar el Repte de Can Nabes amb ell. Jo no vaig saber dir que no, malgrat alguna punxada al genoll i les cames dures de diumenge. Però cap allà. Ell sí que sabia la ruta. Puja pel mig d'un rierol sense aigua, però ple de pedres i arbres caiguts. i et trobes una autèntica paret on és obligat caminar perquè la pendent arriba al 47%. Fins i tot, t'has d'agafar a algun tronc per mantenir-te dret. Després un puja i baixa i cap a la meta. Jo rebentat amb les cames pesant, molèsties al genoll, potser per diumenge, i ell passejant. Però és tan gran que em va esperar. Un altre dia ho farà sol i baixarà molts minuts. Jo vaig marcar els citats 55 min. Havíem anat fins al punt de sortida corrent. Cap a casa però, vaig fer-ho a peu. Estava mort. El total corrent va sumar 10,5 km (370 D+). La baixada del tram que coincideix amb el descens de Sant Miquel el vaig fer un minut i mig més lent que el diumenge. Sí, estava cansat...


Aquí hi ha la ruta: http://app.strava.com/segments/4142828


Més ben explicada que jo per en Carles aquí: http://carlescorredordemuntanya.blogspot.com/2013/05/mon-virtual-primer-repte-strava.html?spref=tw



Avui dimecres he anat pel carril bici. Hauria d'haver fet cursa continuada, però se m'ha acudit que el carril bici és avorrit. Al final he fet sèries. Després de 2 km a marxa normal, he fet 4 mig quilòmetres a tota llet i quatre intercalats lent. Ben cansat però content. En total, he fet 6,5 km. Va bé fer sèries allà perquè hi ha pals senyalitzadors cada mig km. Ideal per saber on has de canviar el ritme cada cop.

 Abans dels dos dies del repte d'Esports Nabes, el dijous, havia decidit anar a córrer de nit. Vaig fer el circuit de la cursa del Decathlon. Volia veure com estava després de la lesió en comparació amb el dia de la cursa, el setembre passat. Vaig baixar el temps quasi dos minuts. Jeje. I això que hi havia cotxes, parts a les fosques i el temor a ressentir-me del mal al turmell. En total, 6 km.