dimarts, 14 de maig del 2013

ELS GATS MORTS



Després dels dos primers dies de sortides curtes i pel carril bici (4 i 6 km dimarts i dijous), diumenge tenia ganes d’anar per darrera del Pirulí. En Peio, un dels granIntrèkkids tenia previst anar fins a Sant Miquel fent una volta per allargar la tirada i jo volia anar per la ruta dels Ecosistemes. Vam quedar a Sant Pere de Galligants i vam fer els quatre primers quilòmetres junts. 
Quatre burros pasturant.
Vam passar per una finca, al camp dels Masos, on hi ha vuit o nou burros pasturant. Que bonics i tranquils. Jo vaig acabar fent una volta per la ruta dels Ecosistemes 2 i una altra per la Ecosistemes 1. Són itineraris divertits de puja i baixa i circulars, amb punt de sortida a la Font dels Lleons. Va estar bé poder córrer acompanyat d’en Peio. S’està recuperant d’una lesió i sembla que ja comença a agafar la forma. Em va saber greu haver-me d'acomiadar d’ell a mig fer i no poder anar cap a Sant Miquel, però el meu retorn als entrenaments no em permetia massa més de 8 quilòmetres. I així va ser: 8,3 km i 270 D+. Això sí, content pel retorn a la muntanya a bon ritme.


Si diumenge van complir amb el previst (el retorn progressiu), el dilluns no podríem dir el mateix. Potser hauria d’haver descansat. Havia anat a dormir content i em vaig aixecar amb ganes de tornar-hi. Em vaig posar la gorra per protegir-me del sol i vaig pujar cap al Pirulí per aquell camí ple de vida animal i de barraques dels Caputxins: tres oques caminant pel mig del camí, dos galls, el meu amic gosset (que sempre surt disparat d’una casa per tocar-me les cames per posar-me perill la meva estabilitat) i després fuig, cavalls dins de tanques i dos burros deslligats que es movien espantats al meu pas. 
Església del Calvari.
Després del Pirulí, vaig anar per l’església del Calvari i el restaurant el Cul del Món i vaig fer una volta circular per la Font del Ferro. Espectacular i esplendorosa 
Vall de Sant Daniel que sembla que t’empenyi en el teu esforç. Quina tranquil·litat un dilluns al matí. Tot però es va girar quan era a prop de les Monges de sant Daniel.   

 Al carrer Tambor Ansó, a la zona de les cases, vaig veure de lluny un gat blanc i gris estarrassat al voral. Quasi al mig de la carretera. Sense frenar vaig picar de mans per espantar-lo perquè semblava adormit al costat de la carretera. Perillós per ell. No es va moure. Em vaig girar... estava mort. Vaig seguir corrent amb mal gust de boca. De lluny, vaig veure un segon gat, blanc i taronja. Ai. En sobre passar-lo vaig girar-me. Era mort, ple de sang a la boca. Un tercer gat va sortir espantat de les herbes del voral. durant el retorn a casa no vaig pensar en res més que els gats. Enverinats? Atropellats? Quina ràbia. Vaig estar temptat de parar, perpo vaig seguir. Vaig pujar fins a la muralla, Torre Gironella, Calvari i Pirulí, baixada pel camí dels animals vius i cap a casa. 10,1 km i 260 D+. Una ruta que el 12 de març havia fet exactament igual, amb només un minut menys.


Vaig enviar un e-mail a l’Ajuntament avisant dels gats morts i un també a l’Associació de Veïns de la Vall. Aquests n’estaven al cas. I consternats també. Al vespre tenia les cames carregades i encara el record dels dos gats morts i la temença del destí del tercer. Per colmo, els polítics em feien plegar a les 01.27 de la matinada. Gràcies.

Ah! Ja se m'ha activat l'aplicació que inclou les meves últimes rutes. "Les meves Aventures". Està al lateral dret del bloc.