CENT DIES

Amb en Marc. Estrenant camiseta d'Intrèkkids. Foto: Isa.

Avui diumenge ha estat el 100 dia que sortia a córrer. I calia fer-ho d’alguna manera especial. No puc anar a Zegama com el gran Carles, però si que volia anar a córrer entre gent. Una competició. I a poder ser amb amics. I amb samarreta nova, dels Intrèkkids. Després de diverses opcions havíem escollit la cursa popular de Sant Roc, a Vilablareix. Volia baixar de 50 minuts i ho he fet. Eren 9,9 quilòmetres, dels quals més o menys la meitat tiraven cap amunt i l’altra meitat cap avall. He fet 48m:38s. I he d'explicar una vergonya: Se m'ha descordat una vamba. Quin ridícul a aquestes alçades no fer un nus prou fort. I a més ha passat en el quilòmetre de més pendent descendent. He parat en sec, m'he lligat bé i he hagut de  tornar a agafar el ritme. No sé quant he perdut però no té perdó. I la moral, per terra. Error de principiant.

Ermita de Sant Roc. Foto: Tapi.

Pel mig passaves per l’ermita de Sant Roc, que respectuosa, saludava amb les campanes al nostre pas, cap a les nou del matí en punt. Tot plegat no tenia massa pendent, però sí que era variat: pedra, fulla, pista, corriol, carril bici, asfalt... Una mica de tot. I ambient popular, amb algunes màquines que ja es veia d’una hora lluny que arribarien abans que ningú En Marc i un nou amic, en Ramir han fet, tots dos, bon paper. I atenció: en Ramir ha quedat quart!! 

He evolucionat força respecte els primers dies. 
Vaig començar el 7 de maig del 2012, amb 3 quilòmetres en divuit minuts, pel carril bici.

Fins al 2 de setembre del 2012 no vaig fer sis quilòmetres.
El 15 d’octubre del 2012 feia 10 quilòmetres.
El 20 de gener de 2013 arribava als 17 quilòmetres.
I el meu màxim han estat els 22 quilòmetres, el 14 d’abril de 2103.

Porto sumats 775 quilòmetres i he guanyat 18.282 metres de desnivell positiu.

Pel mig algunes curses (Decathlon, Cursa del Carrer Nou, Sant Silvestre de Girona, Pujada als  Àngels i ara la de Sant Roc). Sóc poques. M’agrada fer-ne però em poso massa nerviós. Sembla que m’agrada més anar improvisant rutes al moment.

Quan vaig començar venia d’una fascitis plantar que encara m’obliga a dur  plantilles. Durant aquest període he tingut diverses lesions. Tendinitis al genoll, inflamació pel torçament del turmell esquerra i sobrecàrrega en un os del turmell dret. Però bé.
He anat en progressió tant de quilòmetres, com de ritme, com de diversió. I he guanyat amics. A seguir, doncs!