Diumenge volia repetir el recorregut per Sant Patllari, però començant de més enrera. Volia fer uns 20 km. L'inici eren quasi tres quilòmetres en pla al voltant de l'Estany fins empalmar amb la ruta enfilant-se darrera de l'església de Porqueres. Només havia de recordar quin era el camí. La setmana anterior ens havia costat un xic trobarl el punt concret i aquest diumenge no va ser una excepció. Al contrari va ser pitjor. Vaig acabar perdut entre arbres i bardisses amb punxes. Havia d'anar fent marxes enrera, parar-me i buscar el camí. Havia perdut totalment l'itinerari. De tant moure'm amunt i avall, a dreta i esquerra i desfer el recorregut va arribar un moment que em vaig trobar envoltat i sense sortida. Havia de sortir com fos i plantejar-me tornar cap a casa. Vaig passar pel mig d'unes males herbes que em van deixar ben esgarrinxat.
Ja havia decidit plegar quan vaig girar la vista i em va semblar reconèixer la ruta bona. Havia estat donant voltes perdut uns 19 minuts. Vaig animar-me i agafar el camí cap amunt. Sant Patllari no se'm va fer tant dur com la setmana anterior però igualment llarga. M'anava repetint "només hi ha recompensa si arribes a dalt, només hi ha recompensa si arribes a dalt".
Al cim vaig arribar-hi amb deu quilòmetres a les cames. La tornadahavia de ser pel recorregut de diumenge passat: pel Puig de les gitanes i del Puig Clarà. Però en algun punt que hauria d'haver tirat recte devia girar i altre cop vaig acabar perdut. Aquest cop però, seguia un sender desconegut que em va dur a una carretera. Les ulleres de sol eren inútil enmig d'uns arbrbres que aturaven els rajos de sol. Tenia dificultats en veure on posava el peu. La decepció de perdre'm constantment i el temor de que les voltes per trobar per on havia de passar em fessin carregar massa les cames per completar el recorregut volgut (la Cursa de Muntanya de Banyoles) va fer que en coincidir de nou amb el camí que hauria d'haver agafat, optés per buscar l'Estany de Banyoles i no el Puig de les Gitanes.
En arribar a l'Estany, podia vorejar-lo per qualsevol dels dos costats. Com que portava uns 17 km vaig decidir fer la banda llarga per assegurar que arribar als 20 km. El tram de la volta a l'Estany se'm va fer etern, tot i que vist el ritme, les cames van aguantar. Vaig arribar força decebut perquè em sentia molt cansat i perquè hauria hagut de fer una ruta amb tres cims: Sant Patllari, Puig de les Gitanes i Puig Clarà, i només vaig fer el primer. Això sí, el més difícil amb diferència. I a més a més, vaig girar-me dues vegades el peu dret i tenia por que el turmell se'n ressentís. En total, unes dues hores i mitja i més de 650 de desnivell positiu acumulat. L'única alegria.
Potser part de tot plegat en tenia la culpa el divendres anterior. Almenys de la sensació de cansament. Divendres havia pujat cinc cops al Puig d'en Roca. Les pujades les feia ràpid i tornava a baixar relaxant-me. Una idea que el meu pare m'havia repetit que havia de fer, perquè ell ho havia fet. I el que diu el teu pare..... s'ha de fer. En total vaig acabar fent uns 7,5 km i poc més de 100 metres de desnivell positiu acumulat.
Dilluns va tocar provar el turmell. Volia fer entre 6 i 8 km. No tenia la intenció de fer més per l'esforç del dia abans. D'immediat vaig notar punxades al peu. Vaig fer 5 km i cap a casa. Ara mateix encara no sé si m'he lesionat o no. Si hauré d'estar parat o si serà un ensurt com el cop a la mà que em vaig fer un dia als Pirineus. Creia que m'havia trencat un dit i el dolor va marxar en dos dies. De moment, benes, voltarén i gel.
Tots aquests esforços, neguits i canvis d'estat m'han de servir pel 12 de maig. Hi ha d'haver recompensa a tot aquest entrenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada