CANVI DE RUMB

Passada la Pujada dels Àngels (en 58:00 minuts) i l'ascensió al Toubkal,(4.167 metres i cim més alt de l'Atlas) calia trobar nous reptes que no diluissin la meva il·lusió per córrer entre la natura. I havia de ser un objectiu assumible però que requerís un nou esforç constant. Un horitzó que, fins i tot, m'obligués a una nova exigència: augmentar els dies d'entrenament. Fins ara eren tres  dies a la setmana (dimarts, dijous i diumenge). A partir d'ara però, seran quatre (dilluns, dimecres, divendres i diumenge). És un canvi de rumb que busca augmentar la càrrega a les cames pel nou punt de mira: la Cursa de Muntanya de Banyoles. Per molts és una cursa simple, però per mi, 23 quilòmetres de puja i baixa entre boscos i muntanyes, no serà fàcil, però tinc el dret a intentar acabar-los. El desnivell positiu és de 700 metres positius. Un xic menys que la majoria de curses de muntanya que se solen organitzar. Potser és per això que l'he escollida, perquè la suma no és excessiva. També pel calendari:el 12 de maig. Queda encara més d'un mes i crec que tinc suficients setmanes per provar-me. S'ha de pujar a Sant Patllari, al Puig de les gitanes, al Puig Clarà i a Can Morgat. De moment no m'ho conec, però tinc previst anar-hi algun dia a comprovar el terreny i els desnivells.

Ara ja porto tres dies de la nova temporada. Diumenge, dilluns i dimecres. El principal dubte era els dilluns perquè són just l'endemà dels diumenges. Sense un dia de descans. Per tant, crec que normalment seran pocs quilòmetres i en pla. Han estat tres dies amb una suma de més de 31 quilòmetres. El diumenge volia fer muntanya per les Gavarres. Tant quilòmetres com pugués. Fins i tot vaig collar-me,  per primera vegada, un cinturó amb un bidó d'aigua per aguantar més. 

Vaig començar la ruta al monestir de les Monges de Sant Daniel en direcció al castell de Sant Miquel. Un cop allà vaig enfilar cap al Puig d'Estela i la casa de les Figues. Si hagués pogut hauria anat fins als Àngels i tornar, però suposava fer uns vuit quilòmetres més entre l'anada i la tornada. Com que no em veia bé de les cames, vaig girar cap avall. A més, el bidó em ballava tota l'estona i em sentia molt incòmode. Tot i això, els rajos d'aigua eren més que agradables. Necessaris. Vaig baixar pel tram final dels Àngels fins a les mones de nou, allagant pel Turó de Can Garcia, al cim de la Font del Ferro. Dotze quilòmetres amb uns 440 metres de desnivell positiu. L'endemà vaig tornar a córrer. Com que volia fer poc i pla, vaig anar pel carril bici. Van ser poc més de vuit quilòmetres a ritme ràpid que vaig compartir amb un corredor anònim, en gran part. Això va provocar un petit "pique" que em va permetre una mitjana força bona: 4 minuts 40 segons per quilòmetre. El tercer dia, dimecres, vaig tornar a la muntanya: pujada cap al Pirulí, el Calvari i la Muntanya de la O, per pujar per una pista fins a la masia de ca l'Aureli, a tocar de la carretera dels Àngels. Una baixada ràpida fins a casa passant de nou pel Pirulí. Més d'onze quilòmetres amb 370 metres de desnivell positiu. Si tot va bé, divendres, potser m'estreno en les sèries. Els divendres hauria de ser això, sèries. Alguns cops en pla i altres a base de rampes en pujada.

{"contentData":{"buttons":{"close":"Cerrar", "action":"Pruébalo ahora"},"campaignId":"IMP","cg":"1","content":"Obtén acceso automático a tus archivos desde la bandeja de entrada de Outlook y desde todos tus dispositivos con SkyDrive.","type":"Notificationbar","z":"40000","cb":{"action":"window.open=http://go.microsoft.com/fwlink/?LinkID=258061"}}}