L'últim entrenament va ser rocambolesc. Havia de ser dimecres al matí i només cinc quilòmetres per no carregar les cames però, al mateix temps, per evitar que quedin adormides. Dia del meu aniversari. L'endemà de la gran victòria del Barça al Milà. Però plovia. Vaig pensar si anar-hi igualment o no. Al migdia tenia dinar i no podia. Però la cortina d'aigua que es veia des de la finestra em va tirar enrera. L'entrenament el faria al vespre, acabada la feina. Tot apuntava que podria ser aviat. Però va passar el que podia passar: Fumata blanca i nou Papa. Vaig haver de fer alguna noticía i vaig arribar a casa a les 23.45. Entre canviar-me i perdre un xic de temps, vaig començar a les 00.15. Amb dos graus sobre zero.
No sé si va ser per la temperatura, per l'hora o per alguna altra raó, però vaig sentir-me molt bé. Una mitjana molt bona. Cert que era pla, però en acabar, no sentir-se cansat malgrat el ritme ràpid em va permtre anar a dormir tranquil i pensar que diumenge tot anirà bé, que arribaré a dalt dels Àngels en menys d'una hora. I... per què no en 55 minuts? Seria el cop definitiu per animar-me a fer altres curses. I a creure que, realment, l'entrenament permet millorar. Fa tres mesos, van arribar en 1h 12 min. Fa dos mesos en 1h 02 min. Fa un mes, en 56 min. 57 seg. Però en competició mai se sap. Aquell dia hi ha molts factors que poder alterar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada